El temor a una guerra a Síria o a un atac contra l'Iran bloqueja Occident
Les condemnes contra la Xina i Rússia pel vet a la resolució són globals, però no es parla d'intervenir
La conferència de Munic tanca sota el signe de la impotència
Els aliats de sempre –des de l'amfitrió alemany als Estats Units, presents a Munic a través de la seva secretària d'Estat, Hillary Clinton, dissabte, passant per la resta dels ministres d'Afers Estrangers assistents a les sessions– no estan per noves intervencions. La crisi del deute, a Europa o els EUA, té paralitzats els governs occidentals, que s'han aplicat una mena autocensura a l'hora de concretar mesures radicals contra noves agressions.
La condemna contra el vet xinès i rus es va reflectir en pronunciaments parlant de “vergonya” –el més eloqüent dels quals, el de la premi Nobel de la Pau 2011, la periodista iemenita Tawakkul Karman, convidada a Munic. Clinton, que de la capital bavaresa va volar a Bulgària, va parlar de noves sancions. Però ni una paraula d'intervenir, directament o indirectament. Sembla que amb Líbia s'ha tancat l'aixeta del que Occident està disposat a fer per fomentar la caiguda d'un tirà. Una qüestió que, a Munic, es relacionava no tant amb la vergonya internacional pel linxament de Muammar al-Gaddafi, per exemple, sinó amb les dificultats de les administracions actuals de fer entendre la necessitat de nous dispendis militars al seu electorat.
Un cas semblant passa amb Israel i els seus suposats propòsits de llançar una atac preventiu contra l'Iran, filtrats fa uns dies pel Washington Post. És clar que, en cas que Tel Aviv encetés l'ofensiva o que Teheran aprofités aquests hipotètics plans per atacar el “tumor a exterminar” –com anomena Israel–, l'administració de Barack Obama es veuria obligada a respondre. És a dir, a donar suport a Israel. Una situació més que delicada, en un any electoral, especialment als EUA. La conferència de Munic, l'anomenat Davos polític, es va tancar sota el signe de la impotència i entre cares de “i ara, què fem?”
Crítiques per la campanya de Merkel a favor de Sarkozy
La intenció de la cancellera Angela Merkel de participar en la campanya electoral del seu gran aliat francès, Nicolas Sarkozy, no agrada el seu ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle. Al cap de la diplomàcia alemanya, del Partit Lliberal, li sembla que aquest propòsit de la seva cap és contrari al principi de “neutralitat”.
Així ho ha afirmat el mateix Westerwelle al setmanari alemany Der Spiegel, segons el qual el propòsit de la cancellera de participar en uns quants actes de campanya de Sarkozy ha fet que el candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, hagi desistit de fer una visita a Berlín. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel ja participa activament en la campanya dels conservadors del president Sarkozy. Uns dies enrere, fonts del partit van anunciar, en un acte a París, la intenció de la cap del govern de sumar-s'hi cap a la recta final de campanya.
Entre tots dos partits germans són habituals aquests tipus de gestos de suport, van recordar aleshores des de la CDU, en els mítings de la qual també acostumen a participar convidats d'altres formacions conservadores europees.
Així ho ha afirmat el mateix Westerwelle al setmanari alemany Der Spiegel, segons el qual el propòsit de la cancellera de participar en uns quants actes de campanya de Sarkozy ha fet que el candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, hagi desistit de fer una visita a Berlín. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel ja participa activament en la campanya dels conservadors del president Sarkozy. Uns dies enrere, fonts del partit van anunciar, en un acte a París, la intenció de la cap del govern de sumar-s'hi cap a la recta final de campanya.
Entre tots dos partits germans són habituals aquests tipus de gestos de suport, van recordar aleshores des de la CDU, en els mítings de la qual també acostumen a participar convidats d'altres formacions conservadores europees.