La cancellera trontolla
VATICINI · Els sondejos auguren el relleu de la coalició liberal-conservadora al land més poblat en els comicis d'avui COP · Merkel s'arrisca a perdre la majoria al Senat, on els Estats federats poden aturar fins a un 70% de les lleis UE · La gestió de la crisi grega, responsable de la mala imatge del govern federal
Gemma C. Serra
Rin del Nord-Westfàlia, amb 18 milions d'habitants, va obrir les portes del poder a Angela Merkel, el 2005. La seva Unió Democratacristiana (CDU) va fer història en aquelles regionals, en prendre-li l'últim gran feu als socialdemòcrates i abocar Gerhard Schröder a unes eleccions anticipades que va guanyar Merkel. El Partit Socialdemòcrata (SPD) somia a recuperar, en les eleccions d'avui, l'Estat federat més poblat del país o, si més no, retallar-li el poder a la cancellera. És a dir, deixar-la sense majoria a la cambra de representació territorial, el Bundesrat, l'instància on els lands poden bloquejar un 70% de les lleis beneïdes per la cambra baixa, el Bundestag.
La gestió del govern davant la crisi grega ha alimentat la mala imatge de la coalició entre la Unió Demòcratacristiana (CDU) i el Partit Liberal (FDP) que governa tant a Berlín com a Düsseldorf, la capital renana. Si de fa mesos els sondejos apuntaven a un mer "recanvi" de soci, però amb victòria clara per a la CDU, en la recta final les males notes al govern s'han precipitat i es parla d'empat entre les dues grans formacions, amb avantatge mínim per a un dels dos contrincants -el primer ministre Jürgen Rüttgers i l'aspirant socialdemòcrata, Hannelore Kraft.
Set mesos després de la reelecció de Merkel, ara amb l'FDP com a soci, a les eleccions renanes han confluït un munt de factors dramàtics, com ho va ser la intervenció de la cancellera aquesta setmana al Bundestag per demanar el sí al pla de rescat de Grècia, al qual Alemanya aportarà la màxima xifra de la Unió Europea: 22.400 milions d'euros. Merkel va passar, en poquetes setmanes, d'actuar de fre al pla d'ajut a demanar cohesió davant una despesa que rebutgen dos de cada tres alemanys.A poc a poc i mala lletra: aquest seria el veredicte que molts dels ciutadans -un 75%- donen no només a la gestió de Merkel davant la crisi grega, sinó al conjunt del treball de la seva coalició amb l'FDP a Berlín. El principal responsable de la mala imatge era, fins ara, el líder liberal, Guido Westerwelle, el ministre d'Exteriors més impopular de la història de la República Federal d'Alemanya (RFA). Amb la crisi grega, la pèrdua de credibilitat s'ha estès al conjunt de la coalició. Fins a quin punt aquest efecte s'encomanarà a l'elector renà es veurà quan tanquin les urnes.
Les opcions són moltes i els colors de les coalicions possibles van de l'aliança entre la CDU i Els Verds a un tripartit SPD, Els Verds i Esquerra o una gran coalició. Cap d'aquestes opcions no evitarà a Merkel la pèrdua de la majoria al Bundesrat, que només pot defensar si, contra tot pronòstic, es manté a Düsseldorf una coalició com la que governa a Berlín.
La cancellera de ferro trontolla. Fins al punt que aquesta setmana, després de la intervenció al Bundestag a la recerca de cohesió -"un bon europeu no és qui ajuda d'immediat, sinó qui vetlla per l'estabilitat de l'eurozona"- i mentre a Atenes cremaven els primers bancs, la cancellera va recordar els seus temps com "la noieta de l'Est", sota l'escut protector de Helmut Kohl. Va ser a la festa oficial del 80 aniversari de l'excanceller -un mes després de l'aniversari de debò, que va celebrar a la seva casa de Oggersheim-. Merkel, que el 1999 va cridar la CDU a "emancipar-se" del patriarca per l'escàndol pel finançament irregular a l'era Kohl, es va desfer en elogis davant dels 800 convidats. Ella, com els milions de ciutadans crescuts a l'Alemanya comunista, tenen molt a agrair a l'artífex de la reunificació alemanya, va dir la cancellera.
"L'euro, una garantia de pau"
Kohl, assegut en una cadira de rodes i amb dificultats de parla, li va donar una frase que a Merkel li hauria agradat traslladar a l'elector renà: "No puc entendre els que dubten davant l'ajut a Grècia. És una situació difícil, però no podem oblidar que per a nosaltres la Unió Europea és una qüestió de vida o mort, i l'euro, una benedicció, un tros de garantia de pau".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 12. Diumenge, 9 de maig del 2010