L'any electoral “sorpresa”

Alemanya tria un nou president després de l'escàndol de Wulff

Merkel defensa com a seu l'independent Gauck, consensuat amb l'oposició

Les presidencials obren una roda de comicis complexos per a la cancellera

18/03/12 02:00 - Berlin - Gemma C. Serra

L'Assemblea Federal alemanya, un òrgan que teòricament es reuneix cada cinc anys per escollir nou president, té aquest diumenge una elecció fora d'agenda, per tercer cop en tres anys: un mes després de la dimissió enmig d'escàndols de corrupció de Christian Wulff, la cambra formada pels 620 diputats del Bundestag (cambra baixa) més el mateix nombre de representants dels länder, ha de buscar-ne un relleu.

L'home consensuat entre l'oposició socialdemòcrata-verda i el govern d'Angela Merkel és Joachim Gauck, un exdissident de l'Alemanya comunista, independent i de 72 anys. L'elecció es dóna per assegurada, però això no impedeix que es tracti d'una victòria amb trampa. Gauck, pastor protestant com el pare de Merkel i crescut a l'est com ella, va ser derrotat 17 mesos enrere per Wulff. Ara es presenta com a alternativa sòlida als dos homes que Merkel va col·locar a la presidència. D'una banda, Horst Köhler, que va renunciar al càrrec el 2009 per haver relacionat la missió a l'Afganistan amb els interessos econòmics alemanys. De l'altra, Wulff, exrival intern de Merkel a qui la cancellera va col·locar a la presidència per resoldre per la via ràpida la vacant –una mena de “patada cap a amunt”–, enfonsat ara pels escàndols d'amiguisme.

Gauck ha de netejar el Palau de Bellevue, la seva seu, i aportar solidesa al front d'un càrrec més simbòlic que executiu. Es tracta, sobretot, d'encetar el to en els discursos solemnes, siguin actes d'Estat programats o precipitats per situacions d'emergència, a més d'examinar i signar, si correspon, les lleis dictades pel Parlament. Ningú no dubta de la capacitat d'aquest teòleg a qui Helmut Kohl va posar al capdavant de la custòdia dels arxius de la Stasi –la policia política de l'Alemanya comunista– un cop enterrat el règim de l'Est. Gauck és home de gran carisma, a qui només temen certs líders de l'Esquerra –la força política d'arrels postcomunistes– per la feina feta en l'administració dels papers de la Stasi. L'elecció té, però, un caire de capitulació per a Merkel, que s'ha hagut d'empassar Gauck com a home fet a la mida d'un càrrec necessitat d'urgent rehabilitació. Fora d'aquesta votació, en què el poble “mira” però no va a les urnes, a Merkel l'esperen dos mesos de sotragades, aquest cop per elecció directa. La setmana vinent hi ha comicis anticipats al Sarre, un land a tocar de França on fa uns mesos es va trencar l'anomenada “coalició Jamaica” –integrada per la CDU de Merkel, els Verds i els lliberals–. L'exòtic nom li venia dels colors representatius d'aquests partits –negre, verd i groc–, com els de la bandera jamaicana. La ruptura va venir dels lliberals, els socis de Merkel, i han estat també aquests els causants de la fi prematura de la legislatura a Renània del Nord-Westfalia, el land més poblat del país.
Tots dos estats elegiran nova cambra entre el 25 de març i mig maig, mes en què també se celebren comicis a Schleswig-Holstein, fronterer amb Dinamarca, l'única elecció de l'any regular. El denominador comú amb les altres dues és que, segons els pronòstics, totes tres acabaran amb els lliberals degradats a extraparlamentaris –que estaran així fora de 8 dels 16 länder alemanys–. Les enquestes apunten que aquest serà també el seu destí després de les generals del 2013. Si Merkel esgotarà la legislatura amb aquests socis dependrà, pot ser, de la seva reconeguda sang freda.

mesos

enrere Joachim Gauck, l'home consensuat ara per govern i oposició per ser el nou president d'Alemanya, va ser derrotat per Christian Wulff per ocupar el càrrec