Grècia aconsegueix que prop del 80% dels bancs li perdonin part del deute
Els ministres de Finances de l'Eurogrup es reuniran avui per aprovar el segon rescat hel·lè
Les pèrdues de la banca espanyola podrien ser de 329 milions
Els bancs i asseguradores que més deute hel·lè tenien, sobretot els de França (Société Générale, BNP Paribas i Axa) i els d'Alemanya (Deutsche Bank, Commerzbank, Allianz i Munich Re), han participat en aquest bescanvi de bons, així com l'espanyol BBVA, els italians Intesa San Paolo i Unicredit, i els britànics HSBC i Royal Bank of Scotland. Aquest suport generalitzat al pla de reestructuració permetrà a Atenes activar les clàusules d'acció col·lectiva i obligar per llei els creditors que no han acceptat la pèrdua de valor dels seus títols a cedir i assumir les noves condicions.
A l'Estat espanyol, les pèrdues de la banca en aquesta operació podrien pujar fins a 329,8 milions, segons fonts financeres. Mapfre té una exposició al deute hel·lè de 251,6 milions; el BBVA, de 100; el Santander, de 84, i Caixa Bank, de 4,2. Aquesta quitació del 53,5%, acceptada pel director gerent de l'Institut de Finances Internacionals, Charles Dallara, suposarà assumir unes pèrdues del valor real del deute hel·lè d'entre el 73% i el 74%.
El govern de Lukàs Papadimos s'havia fixat l'objectiu de convèncer el 90% dels banquers, però el fet de no haver-hi arribat no li impedirà avui obtenir el vistiplau definitiu dels seus socis de l'euro, que es reuniran aquesta tarda per examinar aquest bescanvi de bons. Això, però, no vol dir que signin a Atenes un xec de 130.000 milions d'euros, sinó que dipositaran aquesta ajuda en un compte especial bloquejat per garantir que el govern grec prioritza el pagament del seu deute.
L'aprovació d'aquest segon rescat s'ha de fer abans del 20 de març, quan vencen 14.400 milions d'euros de bons hel·lens. També el Fons Monetari Internacional –un cop l'Eurogrup hi hagi donat llum verd, s'hagi complert el bescanvi de bons i Atenes hagi complert tots els requisits– es reunirà el 15 de març per activar la seva part del rescat.
El BCE tem la inflació i allunya una baixada de tipus
La por d'una pujada de la inflació i les minses previsions de creixement van fer decantar el president del Banc Central Europeu (BCE), l'italià Mario Draghi, per no tocar de moment el preu del diner i per esperar esdeveniments abans de decidir noves injeccions de liquiditat als bancs. O, si més no, deixar en l'aire si hi ha plans d'aquestes característiques.
El preu del petroli, principalment, va justificar la correcció a l'alça de les previsions de la inflació, que se situen ara en el 2,4% per a aquest 2012, un 0,4% més que el que va preveure el desembre passat. La situació no es normalitzarà fins a principi de l'any que ve, quan la inflació podria baixar a l'1,6%.
Mentre l'evolució del preu del diner es manté en l'1%, el BCE ha corregit a la baixa les seves previsions per a l'economia de l'eurozona per a aquest any. Aposta ara per una contracció modesta, del 0,1%, però en qualsevol cas un encongiment econòmic, va admetre Draghi. Per al 2013 es percep un inici de recuperació, amb un creixement pronosticat d'un 1,1%. Arribats a aquest punt, el BCE va optar per deixar al mateix nivell el tipus d'interès guia, i va deixar en l'aire si hi haurà, i quan, noves injeccions de diner a tres anys per a la banca. “Hi ha indicis que l'eurozona està recuperant la confiança dels mercats”, va dir Draghi. Cal esperar, però, a veure si aquests indicis es concreten abans de prendre noves decisions. Sobretot, per parlar d'injeccions de liquiditat. “Hem de veure exactament com evoluciona el panorama econòmic i financer”, va afegir, en relació amb les dues operacions recents de finançament a llarg termini.
El preu del petroli, principalment, va justificar la correcció a l'alça de les previsions de la inflació, que se situen ara en el 2,4% per a aquest 2012, un 0,4% més que el que va preveure el desembre passat. La situació no es normalitzarà fins a principi de l'any que ve, quan la inflació podria baixar a l'1,6%.
Mentre l'evolució del preu del diner es manté en l'1%, el BCE ha corregit a la baixa les seves previsions per a l'economia de l'eurozona per a aquest any. Aposta ara per una contracció modesta, del 0,1%, però en qualsevol cas un encongiment econòmic, va admetre Draghi. Per al 2013 es percep un inici de recuperació, amb un creixement pronosticat d'un 1,1%. Arribats a aquest punt, el BCE va optar per deixar al mateix nivell el tipus d'interès guia, i va deixar en l'aire si hi haurà, i quan, noves injeccions de diner a tres anys per a la banca. “Hi ha indicis que l'eurozona està recuperant la confiança dels mercats”, va dir Draghi. Cal esperar, però, a veure si aquests indicis es concreten abans de prendre noves decisions. Sobretot, per parlar d'injeccions de liquiditat. “Hem de veure exactament com evoluciona el panorama econòmic i financer”, va afegir, en relació amb les dues operacions recents de finançament a llarg termini.