Els alemanys que poden s'acosten a la frontera més pròxima per omplir el dipòsit del cotxe
Obren sumari contra cinc grans consorcis acusats d'acordar l'augment de preu
“I tu on vas per Setmana Santa?”, pregunta Andreas, jubilat, al seu fill Wolfgang, metge. “A Polònia, a posar benzina”. La conversa telefònica té aquesta versió perquè el fill viu a tocar de Polònia. Si visqués com el pare, a prop d'Holanda, la resposta hauria estat, probablement, “a Nijmegen, a posar benzina”. I si ho fes al sud, “a Àustria, a posar a benzina”. La destinació preferida de vacances –si més no, les curtes, com aquestes– es defineix geogràficament a la benzinera veïna més propera, el que a Alemanya s'anomena tanktourismus, el turisme de benzinera.
El viacrucis dels conductors de la primera potència europea, on hi ha enregistrats 58 milions de vehicles per a un total de 82 milions d'habitants, és el gran tema d'aquesta Setmana Santa. El preu de la benzina es va disparar a 1,71 euros el litre de Super, just abans de les vacances, i des d'aleshores la qüestió acapara titular en diverses versions: les cues dels “turistes de gasolinera”, preferentment a Polònia, on la benzina costa uns 5,8 zlotys (1,43 euros); les baralles dins del govern d'Angela Merkel sobre si apujar o no la desgravació compensatòria per al desplaçament a la feina; o, també, la pressió de les autoritats de la competència en contra dels pactes secrets entre els consorcis per apujar preus.
L'afer més acolorit és, evidentment, el dels turistes de benzinera. El 80% dels clients de les estacions de servei de la frontera polonesa, a 65 kilòmetres de Berlín, són alemanys, segons va informar la primera cadena de la televisió pública ARD. Però també surt més barat carregar el dipòsit a Luxemburg, Holanda o fins i tot a Àustria, malgrat que són països tradicionalment tan cars, o més, que Alemanya.
El viacrucis de Setmana Santa a la benzinera polonesa no és cap solució per al conductor que necessita el cotxe per anar a la feina, es lamenten les organitzacions de consumidors, i el govern d'Angela Merkel està dividit sobre si cal o no cal apujar l'anomenat Pendlerpauschale, els 30 cèntims d'euro que tothom es pot desgravar per quilòmetre –fins a 17 quilòmetres diaris– en el trajecte diari a la feina. Si el preu de la benzina s'ha encarit un 25 % des del desembre, queda clar que s'hauria d'aplicar, si més no, aquest nivell al Pendlerpauschale. Els experts calculen que perquè realment aquesta compensació tingués els efectes igualitaris del moment en què es va instituir –el 1991–, s'hauria d'apujar fins a 74 cèntims. El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, s'hi nega però el d'Economia, Philipp Rösler, ho defensa. Tanmateix, la lluita de Rösler s'interpreta com un intent de recuperar vots.
Mentre el govern de Merkel es baralla, el ciutadà ha descobert un aliat nou: les autoritats de la competència. La setmana passada, van obrir sumari contra els cinc grans consorcis líders del mercat –BP/Aral, Esso, Jet, Shell i Total–, sospitosos d'acordar els preus del carburant en contra de les anomenades benzineres lliures, 1.800 d'un total de 15.000 estacions de servei. Mentrestant, els conductors han començat a canviar d'hàbits: un 28% ja van en bicicleta i un 15%, en transport públic.