Caracas, orgull chavista pur sota un xàfec de mil dimonis
.
Caracas va ser ahir exponent de “l'orgull chavista” en estat pur i sota un xàfec descomunal, amb un tancament de campanya que va portar el president Hugo Chávez de retorn a la capital, després d'una extenuant caravana per tot el país, desafiant els límits d'un líder que se sent perpetu. Una multitudinària marxa de “devots” al Comandante va convertir la capital veneçolana en una marea al crit de “Hu, ha, Chávez no se va” i “Pa'lante Comandante”. Ni l'espera ni les empentes van aturar la multitud, que va suportar un aiguat tan desorbitant com el “fenomen Chávez”, des de l'arribada del líder i fins que no va baixar de l'escenari, tan xop com els seus seguidors.
L'avinguda Bolívar, el cor del chavisme, era ahir un paisatge d'estridència i fidelitat al socialisme bolivarià. El fervor pel mandatari es va escampar pel centre de la capital en una jornada en què tothom sabia quin era el menú: Chávez i la seva la defensa a mort del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), entre lloances a Déu per haver-lo salvat (conjuntament amb les teràpies a Cuba) del càncer.
De Sabaneta a Miraflores era l'eslògan de la caravana, que va arrencar dilluns del lloc on va néixer Chávez i que tornava al Palau de Miraflores, la seu presidencial, on es va instal·lar el 1999. El palau d'on el va voler arrancar l'intent colpista del 12 d'abril del 2002 i on va tornar victoriós dos dies després.
“A Miraflores, continuarà el 8 d'octubre. Chávez no ens deixarà orfes”, deia Lydia Mendoza, funcionària, filla d'espanyola i crioll. “Chávez ens va donar la dignitat que ens robaven el Fons Monetari Internacional i l'oligarquia que ara dóna suport a (Henrique) Capriles”, sostenia la funcionària. “Els espanyols necessiten un Chávez abans que l'FMI els salti al coll. Defensarem Veneçuela del llop amb pell de xai que es diu Capriles”, cridava al seu costat, Ramón Pacheco, amb una samarreta que deia Chávez en el corazón.
Dues Veneçueles
No hi ha clemència cap a Capriles. El líder opositor ja es va deixar “acaronar” per la multitud a principi de setmana, també a l'avinguda Bolívar, buscant un mimetisme popular amb Chávez i centrat ara en el vot jove. Ahir, el chavisme va demostrar-li que no s'ha deixat robar el cor. Hi ha dues Veneçueles, la chavista i la de l'oposició, que diumenge compartiran eleccions en un país escindit i sense ponts de connexió, on fins i tot els mitjans de comunicació estan decantats a una o altra banda.