Peer Steinbrück, el rival de l'SPD a la mesura de Merkel
L'oposició obre el foc electoral amb la designació de l'exministre de Finances de la cancellera
La primera força opositora vol conquerir la cancelleria aliada amb els Verds
ri i exministre d'Afers Estrangers, Frank Walter Steinmeier, i un aparentment modest diputat amb permanent cara de mal humor, Steinbrück.
La decisió estava precuinada des que Gabriel el va presentar divendres com el “futur candidat”, però calia segellar-la amb el vot de la cúpula. L'home de menys pes entre tots tres dins el partit es va endur l'encàrrec de lluitar contra la dona més poderosa del planeta. Una lluita desigual? Sobre el paper, sí, però en el fons potser és la millor carta entre el tercet.
Steinbrück, polític de qui costa seguir el discurs, perquè parla com un trepant i no afluixa ni per respirar, coneix per dins la casa a conquerir i, sobretot, coneix el que sens dubte serà el gran tema en aquest any llarg de campanya: les finances, les febleses de la zona euro i també les de l'Alemanya que Merkel vol vendre com a forta i sòlida, però que amaga un mercat laboral marcat per una precarietat creixent i un abisme cada cop més pronunciat entre rics i pobres. El socialdemòcrata que va formar tàndem amb la cancellera entre el 2005 i el 2009, l'etapa de gran coalició, coneix per dins els dubtes d'una cap del govern a qui en públic no es veu mai dubtar. I també la lletra petita de la crisi global que va esclatar sota aquella legislatura i que s'ha aguditzat en la següent. “Anar en un vol dirigit per Merkel es fer-ho en un avió que no sabem on aterrarà.”
La frase d'entrada de Steinbrück és una proclama amb trampa: el que va sortir bé en la primera legislatura és allò que porta el nostre segell. El que s'ha espatllat després és culpa de Merkel i els seus aliats actuals, els liberals.
Steinbrück no es proposa tornar als temps de la gran coalició. El seu objectiu és reeditar l'aliança amb els Verds en què va governar Gerhard Schröder, entre 2005 i 2009. I, posats a seguir la línia de l'últim canceller socialdemòcrata que ha tingut Alemanya, Steinbrück serà proclamat –se suposa, ja que no hi ha cap altra candidatura– per les bases el 9 de desembre, en un congrés a Hannover. És a dir, a la capital del land de Baixa Saxònia, d'on Gerard Schröder va ser cap del govern i d'on va sortir catapultat, el 1998, cap a la cancelleria que ocupava Helmut Kohl.
El senyor amb cara d'empipat promet una campanya divertida
G.C.S
Peer Steinbrück va assejar molt bé la frase amb què volia capgirar el seu
perfil: “Serà una campanya intensa, fins i tot divertida, entretinguda, no es
tracta només d'anar a la topada frontal.” Ho va dir amb un somriure que volia
ser divertit, després va seguir amb una mena de discurs programàtic durant una
mitja hora llarga, ja menys entretinguda, i finalment va recuperar la cara
d'empipat que tots els alemanys li coneixen quan va arribar el torn de les
preguntes.
Un perfil difícil
A l'exministre de Finances de Merkel no se'l coneix precisament com un senyor afable i simpàtic. És l'home que s'eixugava amb la màniga, de mala manera, el petó que li acabava de fer a la galta una companya de govern, en arribar al Consell de Ministres. Aques-
ta és una de les imatges més popularitzades d'ell –formava part d'un anunci al canal informatiu NTV–, a tall de “targeta de presentació”.
Un polític preparat
A Alemanya, els polítics no guanyen les eleccions per simpatia, sinó per “competència” en la feina
que se'ls demana. I Stein- brück té aquest pedigrí més que certificat.