El gran abisme
Convidats internacionals del president Chávez expliquen que les eleccions veneçolanes són una “lliçó” de democràcia.
“Els europeus no sabenquè és viure en condicions d'enorme desigualtat social”, diu un quiosquer
“Els europeus no enteneu l'Amèrica Llatina. Per això us enfadeu amb el resultat, del tot legítim, transparent i democràtic“, deia ahir Ricardo Mitre, diplomàtic argentí, membre de la missió d'acompanyament de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur). “Confoneu la ideologia amb el correcte exercici de la democràcia. Veneçuela ha donat una lliçó de democràcia“, hi afegia Ivan Ramalho, brasiler i cap de la delegació del Mercosur, convidat a seguir les presidencials veneçolanes.
“Tenim, d'una banda, el factor incomprensió, per desconeixement. Pitjor encara és, però, les interpretacions malintencionades que fan a Europa certs grups mediàtics, per interessos econòmics dels seus propietaris, de la realitat dels nostres governs, escollits democràticament”, continuava Mitre. “I no em refereixo només a mitjans com el diari espanyol ABC, que és conseqüent amb la seva ideologia dretana. Sinó als anomenats progressistes, que de cop es reboten amb la Veneçuela de Chávez o l'Argentina de Fernández de Kirchner”, hi afegia Mitre.Augmentarà o no aquest abisme entre Europa i l'Amèrica Llatina dels aliats de Chávez la reelecció del president de la República Boliviariana? “Les relacions entre el Mercosur i la UE estaven ja prou encallades abans de l'ingrés de Veneçuela. No posem ara la reelecció de Chávez com a excusa per complicar les relacions”, respon Ramalho.
Tots dos, Mitre i Ramalho feien aquests comentaris mentre Carlos Chacho Àlvarez, el cap de la delegació de l'Unasur, s'esplaiava sobre les virtuts i la transparència del procés electoral veneçolà, on no hi ha hagut missions d'observació internacional pròpiament dites perquè Chávez no les va convidar. Raons de “sobirania”, va argumentar el mandatari bolivarià.
És fa difícil saber quin és el grau d'objectivitat d'aquests acompanyats. La nit electoral, a la carpa de premsa del Centre Nacional Electoral (CNE), a alguns d'aquests convidats imparcials se'ls va acudir posar-se a cantar: “Fidel, Fidel, Chávez, Chávez”, poc després que es donés a conèixer la victòria de les files chavistes.
“Els europeus no saben que és viure en condicions d'enorme desigualtat social”, indicava Wilson Barroso, venedor d'un quiosc del metro de Caracas on s'hi pot trobar des de xocolata fins a carregadors del mòbil, que és absolutament independent a l'aparell electoral. “Jo tampoc no els entenc, als europeus. No entenc com, amb la crisi aquesta que tenen per culpa del neoliberalisme voten polítics de dretes. Jo vaig votar Capriles perquè sóc un petit comerciant que n'està fart de veure la merda pel carrer que deixen els chavistes cada cop que surten”, diu el quiosquer, que treballa molt a prop del balcó del Poble, al Palau de Miraflores, on diumenge el chavisme va desplegar tota la seva eufòria.
Seguretat al carrer
“És lògic que la gent com jo voti Capriles: vull seguretat jurídica, vull seguretat al carrer. Però els seus aturats no haurien de votar l'esquerra per viure sense fer res com els protegits de'n Chávez?”, insisteix el quiosquer. L'endemà de les eleccions, tothom a Caracas és analista. També la senyora que compra una revista en el quiosc: “Són com animals. Miri com ho deixen tot. I en tenim per sis anys més...”, es plany davant de les deixalles i l'olor a pixums, als voltants del balcó del Poble.