Abocats al rescat
Draghi obre la porta a una compra de deute condicionada al control extern
Espanya i Itàlia, obligades a demanar auxili en una fórmula ‘light' d'intervenció
Ni un euro sense la supervisió externa: aquest podria ser el resum del llarg anunci d'ahir de Mario Draghi, després de setmanes d'expectació sobre les mesures “extraordinàries” que pensava engegar del Banc Central Europeu (BCE) i les pressions, especialment alemanyes, perquè no obrís l'aixeta a la compra massiva i il·limitada de deute.
Draghi se'n va sortir amb una solució diplomàtica, que fa que tothom salvi la cara. El BCE està disposat a comprar de manera il·limitada deute dels països amb problemes, però aquests i les polítiques dels seus governs estatals quedaran supeditats al control internacional. És a dir, cap automatisme i condicions clares, a canvi de l'auxili del BCE.
El país que ho necessiti, com ara l'Estat espanyol i Itàlia, haurà de fer la petició d'ajut corresponent al fons europeu de rescat, ja sigui l'existent i temporal, el FEEF, o el permanent, el Mede, que, recordem-ho, encara està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional alemany, la setmana vinent, per poder entrar en funcionament.
Els detalls del programa de compra de deute, que Rajoy diu que vol estudiar abans de prendre decisions, són que el país amb problemes que es decideixi a fer el pas ho haurà de demanar, però no quedarà subjecte a un programa d'ajust macroeconòmic global com els seus predecessors de Lisboa i Dublín, sinó que accedirà a una línia de crèdit menys rígida, anomenada ECCL.
A punt per activar-se
Es tracta de l'anomenat “rescat preventiu”, per evitar crisis greus i estalviar-se el desgast d'imatge que representa un rescat total. La línia de crèdit, ideal per a la situació espanyola, es concedeix de manera temporal, fins a dos anys, i d'entrada no s'activa. El volum pot anar entre el 2% i el 10% del PIB, que en el cas de l'Estat serien entre 20.000 i 100.000 milions.
És a dir, el rescat light que es perfilava com a solució de compromís. Val a dir, però, que el mer anunci de Draghi dóna una mica de marge a aquests potencials “pretendents” perquè puguin pensar-s'ho.
L'anunci de Draghi va anar seguit de les declaracions d'elogi de la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, que ho considera una fórmula “correcta” per facilitar que aquests països es puguin recapitalitzar. També es va pronunciar en termes satisfactoris el director de l'OCDE, Ángel Gurría.
En canvi, el principal “enemic” d'aquesta forma d'intervenció, el president del Bundesbank (banc central alemany), Jens Weidmann, va ratificar el seu rebuig tancat a la mesura. Draghi ja havia explicat, en la seva intervenció, que hi havia hagut un vot en contra. No va caldre que en donés el nom perquè tothom pensés en el Bundesbank.
Weidmann s'ha guanyat una bona reputació entre els seus compatriotes, majoritàriament contraris –com el govern d'Angela Merkel– a la compra de deute. I, curiosament, també de l'oposició alemanya, que considera que la cancellera ha deixat sol el garant dels interessos de la primera economia europea.
Per damunt d'interpretacions partidistes, a efectes pràctics es pot dir que Draghi va enviar els països en situació crítica –Espanya i Itàlia– a fer allò que fins ara ni Mariano Rajoy ni Mario Monti no volen fer: perdre sobirania sota el control del BCE, la Comissió i fins i tot l'FMI, com va passar a Portugal i Irlanda.
És a dir, el rescat light que es perfilava com a solució de compromís. Val a dir, però, que el mer anunci de Draghi dóna una mica de marge a aquests potencials “pretendents” perquè puguin pensar-s'ho.
L'anunci de Draghi va anar seguit de les declaracions d'elogi de la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, que ho considera una fórmula “correcta” per facilitar que aquests països es puguin recapitalitzar. També es va pronunciar en termes satisfactoris el director de l'OCDE, Ángel Gurría.
En canvi, el principal “enemic” d'aquesta forma d'intervenció, el president del Bundesbank (banc central alemany), Jens Weidmann, va ratificar el seu rebuig tancat a la mesura. Draghi ja havia explicat, en la seva intervenció, que hi havia hagut un vot en contra. No va caldre que en donés el nom perquè tothom pensés en el Bundesbank.
Weidmann s'ha guanyat una bona reputació entre els seus compatriotes, majoritàriament contraris –com el govern d'Angela Merkel– a la compra de deute. I, curiosament, també de l'oposició alemanya, que considera que la cancellera ha deixat sol el garant dels interessos de la primera economia europea.
.