Merkel davant el vot alemany
Amb l'entrada a l'any 2013 comença la cursa cap a la reelecció de la cancellera
La seva popularitat creix entre els seus compatriotes, que la veuen com la clau de la solidesa alemanya enmig de la crisi global
Enterrar o revalidar la coalició de govern amb els socis liberals: aquesta sembla la incògnita principal en l'arrencada de l'any electoral 2013 a Alemanya, en què la cancellera, Angela Merkel, lluita per la seva reelecció en les generals previstes per al setembre. Damunt del paper, la cancellera té una popularitat i uns índexs de valoració entre els seus compatriotes que la fan aparèixer com a invencible: un 41% dels alemanys pensen votar la Unió Cristianodemòcrata (CDU) o el seu partit germà, la Unió Socialcristiana de Baviera, segons l'última enquesta setmanal de l'institut Forsa. És el millor percentatge per a les files de la cancellera des de principi del 2006. És a dir, des del seu primer any com a cancellera, aleshores en gran coalició amb el Partit Socialdemòcrata (SPD). I supera en 14 punts el 27% que aquest mateix sondeig pronostica per al socialdemòcrata Peer Steinbrück, el seu rival directe, que d'aliat i ministre de Finances en aquell format en gran coalició ha passat a ser l'aspirant del primer partit de l'oposició a destronar-la.
Merkel sembla que tingui el secret de la immunitat contra el desgast de poder, segons aquestes xifres. La teòrica mala fama exterior o el fet que se la presenti com la “dolenta de la pel·lícula”, una líder inflexible que fa tremolar la resta d'Europa amb unes doctrines d'austeritat que ofeguen les economies dels seus socis, no afecta els alemanys. Ben al contrari, a casa seva es percep aquesta severitat com la clau de la solidesa enmig de qualsevol crisi, global o domèstica.
Això, però, no li garanteix una campanya cap a la reelecció tranquil·la com ella voldria, ni tampoc que els seus gestos cap a l'electorat casolà no afectin o facin ajornar les grans decisions dins la zona euro, per allò de no fer enfadar el contribuent alemany.
Tot pot dependre del que passi amb el Partit Liberal (FDP), el seu soci de govern des que va ser reelegida, el 2009, l'any que va deixar enrere el format de gran coalició per passar a recolzar-se en el teòric aliat natural. I les enquestes diuen, ara per ara, que l'FDP quedarà per sota del 4%. És a dir, sense escons al Bundestag (Parlament federal). O, dit d'una altra manera, que la cancellera podria quedar sense soci i, potser, sense el lloc com a cap de govern. Falten nou mesos fins a les eleccions generals, però a Alemanya la campanya ja ha començat. El dia 20 de gener hi ha eleccions al land de la Baixa Saxònia, on governa una coalició bessona a la de Berlín –entre la CDU i el FDP–. Els sondejos per als comicis regionals indiquen més o menys el mateix que a les generals: que les files de Merkel guanyaran sobradament, però que no podran revalidar la coalició. Pitjor encara per als interessos de la cancellera: que l'SPD podria tenir possibilitats de treure-li el lloc, si els Verds obtenen un percentatge suficient per garantir una aliança de govern amb una majoria prou sòlida.
Són moltes les alternatives, amb jocs de percentatges que pugen i baixen puntet a puntet, setmana a setmana, i en un país com Alemanya, on no hi ha tradició de governs en minoria –es té un pànic històric de la inestabilitat política des de temps de la república de Weimar, precedent a la pujada de Hitler al poder– ni tampoc de governs en solitari, per molt fort que sigui el líder. Es governa en coalició o no es governa i, si cal, s'opta per explorar en aliances dites contra natura. Per exemple, entre la CDU i els Verds.
Els nou mesos fins a les generals poden donar per a moltes reflexions i jocs de sondejos. A escala europea, però, creixen les recances a una nova mutació de Merkel, aquest cop en direcció a l'immobilisme, mentre espera els resultats a les urnes.
Hi ha massa factors de risc imminent –com ara un retorn de Silvio Berlusconi a la política activa, en les eleccions italianes del febrer– per gosar provocar convulsions internes entre un electorat, l'alemany, ara per ara tranquil·lament conformat al lideratge de severitat, però sense estridències, de Merkel.
LA XIFRA
41 per cent dels alemanys, segons un sondeig, pensen votar la CDU de Merkel o el seu partit germà de Baviera.
LA DATA
20.01.13 Hi ha eleccions a la Baixa Saxònia i els sondejos indiquen una victòria de les files de la cancellera.