Merkel enfila l'agulla per a la reelecció en els comicis del 2013
La cancellera obre el congrés del seu partit, la CDU, amb aires de precampanya d
És la dirigent política més valorada pels alemanys, orgullosos que a fora se la mirin amb por
Angela Merkel fa entre avui i demà un parèntesi com la líder oficiosa global
que és per concentrar-se en un d'aquells esclats d'aplaudiments que tant li
agraden: el congrés federal de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que
presideix des de l'any 2000. El lloc escollit és Hannover, la capital del land
de la Baixa Saxònia, on el 20 de gener se celebren eleccions regionals, nou
mesos abans de les generals, previstes per al 22 de setembre.
“Hem de marcar les línies amb vista al 2013”, deia ahir sense embuts Merkel, en el recorregut previ protocol·lari pel recinte de congressos de Hannover, envoltada de periodistes i abans de posar-se en les reunions preliminars. Per marcar les línies entén Merkel buscar consignes comunes que no molestin ni l'ala més reformista ni la tradicional del partit d'essències conservadores. És a dir, d'acord amb el seu costum d'imposar-se sense estridències i fer que tothom marxi a casa sense sentir-se perdedor.
Aquesta ha estat la línia que ha convertit Merkel en una líder indiscutida des que va assumir el lideratge de la formació, aleshores sota l'impacte de la sotragada majúscula que va ser l'escàndol de finançament irregular deixat pel patriarca Helmut Kohl. Tot això va passar entre el 1998, l'any en què la CDU de Kohl va perdre les eleccions contra el socialdemòcrata Gerhard Schröder, i l'abril del 2000, en què va ser escollida cap del partit. Va ser en un congrés d'Essen, una ciutat de l'oest en aquell moment roja –al cor de la conca del Ruhr, regió minera i socialdemòcrata–, i Merkel encara lluitava contra l'estigma de la tímida “noieta de l'est” amb què Kohl l'havia convertida en ministra, el 1991.
A la cancellera ja ningú no li veu el toc tímid. És la dona més poderosa del món i això mateix aspira a continuar sent més enllà del 2013. Tindrà com a rival principal qui va ser el seu ministre de Finances en la primera legislatura, Peer Steinbrück. Ell també té una cita aquesta setmana a Hannover, diumenge, on aspira a ser ratificat per les bases del Partit Socialdemòcrata (SPD) en candidat a la cancelleria. Ni Merkel ni el seu contrincant tenen contracandidats a qui derrotar davant les bases.
La pugna en les pròximes generals serà, doncs, entre dos gats coneguts, exaliats de govern que encara ara diuen respectar-se. Les diferències d'arrencada són notables: Merkel no tem cops de colze interns, mentre que Steinbrück encara s'ha de guanyar la confiança dels seus. La cancellera és la política més ben vista pels seus compatriotes, que estan fins i tot orgullosos que a fora se la miri amb por. Al seu exministre l'espera una campanya pedregosa.
La Baixa Saxònia, una catapulta al poder o al naufragi
A Alemanya, país federalista, no es poden menystenir les regions. Cada land
té la seva importància i Hannover, capital de la Baixa Saxònia, té prou
referents propers per no prendre's de broma les regionals del gener vinent i fer
que els grans partits converteixin aquesta ciutat de províncies en escenari de
la precampanya oficiosa. De Hannover va sortir catapultat com a candidat
socialdemòcrata a la cancelleria, el 1998, l'aleshores cap del govern local,
Gerhard Schröder. D'aquesta ciutat va sortir llançat cap a la presidència
Christian Wulff, l'home que Merkel va proposar per al primer càrrec
representatiu del país, el 2010, i que el febrer d'aquest any va dimitir enmig
d'un escàndol de corrupció.
Dotzena derrota
La Baixa Saxònia obrirà l'any electoral amb una derrota per a la CDU de
Merkel, deien ahir els Verds. Les enquestes indiquen una nova majoria entre
l'SPD i els Verds, capaç de posar fi al govern de David McAllister, un dels
barons de Merkel. Seria, si es confirmés, la derrota número dotze en
sèrie per a la CDU en unes regionals. Més enllà de les lectures globals, el
congrés d'avui ha de donar l'empenta necessària a McAllister a
províncies.