Merkel no pot aturar els nous assentaments israelians
La cancellera rep Netanyahu en una visita que evidencia la fi de la fidelitat incondicional d'Alemanya cap a Israel
Berlín fa costat a la posició europea sobre Palestina
La qüestió en què Berlín no pot fer veure que “comprèn” Israel és justament la determinació de Netanyahu de continuar amb la construcció de noves colònies, com les decidides pel govern israelià en l'espai d'un futur estat palestí. Si callés, Merkel s'exposaria a aïllar-se diametralment de la posició europea, que és majoritàriament del costat palestí.
La cancellera és conscient que com més insisteix a no criticar la política d'Israel, amb l'argument de la responsabilitat històrica –és a dir, l'Holocaust– més alimenta uns sentiments d'hostilitat cap a l'estat hebreu que Alemanya no es pot permetre.
Continuïtat
Netanyahu insistia ahir, des de la cancelleria, que amb la seva política de
construcció de nous assentaments no fa cap altra cosa que mostrar continuïtat
respecte dels governs precedents. El problema és que el govern de Berlín ha
començat a perdre la por de criticar Israel.
La nova línia d'Alemanya es va reflectir en l'abstenció en la votació de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre el reconeixement de Palestina com a país observador. Va ser una abstenció que, a primera vista, semblava de suport a mitges a Israel, però que ha fet prou mal a les relacions bilaterals. Netanyahu es manifestava “decebut” en declaracions a un diari alemany, perquè esperava un no de Berlín. Però Merkel va optar per l'abstenció. Sigui perquè no es volia arriscar a esquerdar la precària unitat europea, sigui per convicció.
El cas és que, amb l'abstenció alemanya, es va donar per finalitzada la fase d'una amistat incondicional entre els dos països crescuda sobre l'horror de l'Holocaust. “Amics, malgrat tot”, titulava ahir la informació sobre la visita de Netanyahu l'edició digital de Süddeustche Zeitung. Alemanya no es pot permetre la confrontació directa amb altres països europeus, continuava aquest mitjà de referència de la premsa progressista alemanya.
La nova línia d'Alemanya es va reflectir en l'abstenció en la votació de l'Assemblea General de les Nacions Unides sobre el reconeixement de Palestina com a país observador. Va ser una abstenció que, a primera vista, semblava de suport a mitges a Israel, però que ha fet prou mal a les relacions bilaterals. Netanyahu es manifestava “decebut” en declaracions a un diari alemany, perquè esperava un no de Berlín. Però Merkel va optar per l'abstenció. Sigui perquè no es volia arriscar a esquerdar la precària unitat europea, sigui per convicció.
El cas és que, amb l'abstenció alemanya, es va donar per finalitzada la fase d'una amistat incondicional entre els dos països crescuda sobre l'horror de l'Holocaust. “Amics, malgrat tot”, titulava ahir la informació sobre la visita de Netanyahu l'edició digital de Süddeustche Zeitung. Alemanya no es pot permetre la confrontació directa amb altres països europeus, continuava aquest mitjà de referència de la premsa progressista alemanya.
Els ‘Länder' volen il·legalitzar la ultradreta
Els lands alemanys s'han avançat a Angela Merkel. Mentre la cancellera
s'ho pensa, els líders regionals van decidir ahir demanar al Tribunal
Constitucional la il·legalització del Partit Nacional Democràtic (NPD). És a
dir, la principal formació en què s'apleguen els neonazis, que tenen escons a
dues cambres de l'est alemany, les de Saxònia i Mecklenburg-Antepomerània.
Els líders regionals van prendre la decisió per unanimitat i obliguen Merkel a moure fitxa. La cancellera advertia, però, del risc d'un procés d'aquestes característiques. El Constitucional és l'única instància que pot prohibir un partit d'abast nacional i mira amb detall qualsevol procediment. El 2003, després d'un llarg procés, va tirar enrere una demanda sustentada pels tres òrgans facultats per demanar una il·legalització (les dues cambres, la baixa i l'alta, més el govern). L'argument era aleshores que les proves contra l'organització es fonamentaven en testimonis de confidents policials, és a dir, funcionaris del NPD. La cancellera s'ha compromès a decidir què fer a principi del 2013, però els líders regionals estan disposats a tirar-ho endavant amb o sense el suport de Merkel.
Els líders regionals van prendre la decisió per unanimitat i obliguen Merkel a moure fitxa. La cancellera advertia, però, del risc d'un procés d'aquestes característiques. El Constitucional és l'única instància que pot prohibir un partit d'abast nacional i mira amb detall qualsevol procediment. El 2003, després d'un llarg procés, va tirar enrere una demanda sustentada pels tres òrgans facultats per demanar una il·legalització (les dues cambres, la baixa i l'alta, més el govern). L'argument era aleshores que les proves contra l'organització es fonamentaven en testimonis de confidents policials, és a dir, funcionaris del NPD. La cancellera s'ha compromès a decidir què fer a principi del 2013, però els líders regionals estan disposats a tirar-ho endavant amb o sense el suport de Merkel.