Merkel domina la CDU fins a l'absolutisme

La cancellera alemanya és reelegida líder de la CDU amb un 97,9 % dels vots

Presumeix al congrés de ser un oasi de solidesa “en temps turbulents”

05/12/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Un resultat propi de l'Alemanya comunista on va créixer: Angela Merkel va ser reelegida ahir cap de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) amb un 97,9 % dels vots, en el congrés del partit a Hannover. Un percentatge que la va catapultar a uns nivells de submissió que recorden l'època de Helmut Kohl. Va ser el 1990, quan el patriarca cristianodemòcrata va ser ratificat com a líder absolut de la CDU per un 98,54 %. Val a dir que això passava l'any de la reunificació alemanya i que la CDU bullia d'orgull per una fita històrica en un país durant dècades dividit pel mur.
Merkel gairebé iguala aquell rècord sense cap fet comparable en el seu historial, més enllà d'haver-se convertit el 2005 en la primera dona al capdavant de la cancelleria i de representar ara el que ella diu “l'àncora de solidesa en temps turbulents”. El títol és autoproclamat i la seva popularitat a casa contrasta amb la mala imatge que la cancellera té a l'exterior. Per molt que s'insisteixi que cada cop està més aïllada entre els socis europeus, als seus coreligionaris això no els molesta. Al contrari, sembla que aquesta fermesa exterior els fascina.
“La nostra coalició és la millor que pot tenir el país en aquests moments”, va dir la cancellera, davant d'un congrés marcat per una devoció gairebé incondicional. Amb això, donava un cop de mà als socis liberals, que segons els sondejos podrien quedar convertits en extraparlamentaris en les generals de l'any vinent.
No hi va haver marge per a la dissidència, si més no en les votacions. Les poques dissonàncies es van deixar per al torn dels debats, on es van sentir unes quantes veus que reclamaven “protecció” per al contribuent alemany davant la crisi de Grècia i uns paquets d'ajut que semblen, com deia un delegat, un calaix sense fons. També es va reclamar un gir més clar cap als valors conservadors d'un partit que porta la ce de “cristiana” al seu nom.
Eren veus testimonials, que de cap manera podien contrarestar el panorama general dels devots, sinó que fins i tot semblaven col·locats estratègicament per no caure en un espectacle monolític. Merkel va aconseguir el seu 97,9 % i va llançar així el seu repte a qui havia estat el seu ministre de Finances, Peer Steinbrück, en l'anterior legislatura en format de gran coalició. Steinbrück se sotmetrà aquest diumenge a la seva ratificació com a candidat del Partit Socialdemòcrata (SPD) en les eleccions de setembre del 2013. Serà a Hannover, com Merkel, i difícilment tindrà un suport tan sòlid com la cancellera.
Amb totes dues votacions s'haurà obert una cursa cap a la cancelleria de gairebé un any de durada. Merkel haurà de combinar la fermesa que tant agrada als seus amb un mínim de flexibilització, si no vol anquilosar-se com la dolenta de la pel·lícula a la UE.