Merkel i Hollande acorden una iniciativa per reactivar la UE
Els ha costat set mesos i dotze trobades –entre contactes bilaterals i cimeres de tot tipus–, però finalment es parlen de tu. Aquest era ahir el detall més comentat, d'una jornada farcida de simbolismes, respecte a l'estat de les relacions entre Angela Merkel i François Hollande. La parella que ha representat fins ara la falta de química entre París i Berlín des que Nicolas Sarkozy va deixar l'Elisi o de l'estrepitós silenci en l'eix francoalemany.
De cop, Merkel i Hollande van passar del “vostè” al “tu” i es van comprometre a aprofundir encara més en les relacions bilaterals i presentar, al maig, propostes concretes per activar l'economia. França i Alemanya volen demostrar que són i seran el motor europeu, va dir Merkel, i això implica posar-se d'acord enmig de la crisi dela zona euro.
L'ocasió per al canvi de to va ser el 50è aniversari del Tractat de l'Elisi, signat el 22 de gener del 1963 entre el primer canceller de la República Federal d'Alemanya, Konrad Adenauer, i el president francès, Charles de Gaulle.
Berlín va tirar la casa per la finestra per afalagar els seus convidats –el govern d'Hollande gairebé en ple, més uns 400 membres de l'Assemblée Nationale i altres representants institucionals– en un ac-
te d'estat a l'edifici del Reichstag (seu del Parlament), amb els seus homòlegs alemanys. Per tot Berlín es van penjar banderoles franceses i la televisió es va omplir d'espais que recordaven els múltiples exemples d'una amistat bilateral sense precedents, nascuda entre dos països que es van combatre a mort des dels temps de Napoleó fins a Hitler.
Divuit anys després de la caiguda del Tercer Reich, De Gaulle va convèncer Adenauer, que patia per com s'ho prendrien els Estats Units, per subscriure un tractat que, a més de reconciliació, volia dir implicació i compromís vinculant de consens. I així, en aquell hivern gelat de mig segle enrere, va segellar-se una bona relació entre líders, continuada per les parelles successores: Valéry Giscard d'Estaing i Helmut Schmidt; François Mitterrand i Helmut Kohl; Gerhard Schröder i Jacques Chirac i, finalment, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy.te d'estat a l'edifici del Reichstag (seu del Parlament), amb els seus homòlegs alemanys. Per tot Berlín es van penjar banderoles franceses i la televisió es va omplir d'espais que recordaven els múltiples exemples d'una amistat bilateral sense precedents, nascuda entre dos països que es van combatre a mort des dels temps de Napoleó fins a Hitler.
I d'aquesta bona entesa, batejada com a Merkozy, es va passar al silenci gens còmplice entre la cancellera i Hollande. L'eix francoalemany ha passat set mesos encallat, amb una UE immersa en la crisi i esperant senyals d'activitat del front París-Berlín. Merkozy havia demostrat que un excés de compenetració pot derivar en domini sobre la resta. Però la falta de sintonia ha fet que fins i tot s'enyorés aquell famós i temible tàndem. Els mitjans alemanys reproduïen ahir, amb més o menys fidelitat fonètica, l'Oooschela amb què ara Hollande s'adreça a Merkel, i també el Fronsoà amb què ella pronuncia el seu nom de pila.
Caldrà esperar fins al maig per saber les propostes “concretes”. Merkel no pot jugar amb el seu electorat, després de la derrota de diumenge al land de la Baixa Saxònia. Al setembre hi ha eleccions generals i no pot desviar-se gaire de la via de l'austeritat que tant agrada al seu votant, però tampoc no pot esperar fins al pròxim aniversari rodó per acostar-se als aliats. La pròxima cita per prendre-li el to: el 4 de febrer, amb Mariano Rajoy a Berlín.