Merkel pretén garantir la reelecció a la Baixa Saxònia
Els comicis en aquest land obren la cursa cap a les generals del setembre
Els socis de la cancellera, al llindar de l'abisme
La Baixa Saxònia, el land alemany d'on el 1998 va sortir catapultat cap a la cancelleria el socialdemòcrata Gerhard Schröder, podria ser avui la llançadora d'Angela Merkel cap als comicis generals del setembre vinent, apuntalada en la seva espectacular popularitat després de dues legislatures. Aquest és, si més no, el propòsit de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit de la cancellera, el qual, segons els sondejos, es mantindrà clarament com a primera força al land, però també podria perdre el poder per culpa de la feblesa dels liberals, els seus socis. Aquesta és, també, la correlació de forces que es pronostica, a escala federal, per a les generals.
Des de principi d'any, la fortalesa de la CDU, i en especial de la cancellera, creix i creix en les enquestes, en proporció inversa a la caiguda dels seus considerats aliats naturals. Fins a un 41% vaticinen els últims sondejos per al partit de Merkel a la Baixa Saxònia. Més de deu punts per damunt del seu principal rival, el Partit Socialdemòcrata (SPD).
El problema per a la CDU és que l'FDP és a la corda fluixa del 5%, el llindar mínim per obtenir escons. Els Verds, en canvi, se situen en un còmode 13% que possibilitaria a l'SPD una còmoda aliança. Tot depèn, doncs, del que faci el soci petit.
La CDU i la mateixa Merkel s'han mobilitzat com poques vegades es recorda en uns comicis regionals per tal de captar fins al darrer vot dels indecisos. Disposen d'un aliat a contracor de l'interessat, el candidat de l'SPD a les generals, Peer Steinbrück. La seva popularitat està sota mínims des que se li va acudir “reflexionar” en veu alta que el sou de la cancellera –220.000 euros l'any– és proporcionalment minso, vista la feina que fa.
Aquesta inoportuna reflexió de qui lluita per la cancelleria des d'un partit dit d'esquerres pot haver estat el granet de sorra que decanti la balança del desempat cap a les files de la CDU i de Merkel. Un mes enrere es donava per fet que una aliança entre socialdemòcrates i verds trauria del poder, a la Baixa Saxònia, l'actual coalició entre la CDU i l'FDP. Des que Steinbrück va obrir la boca, es pronostica un 46% a tots dos fronts, amb un lleu avantatge per a la popularíssima Merkel.
L'SPD, fins ara, fa pinya a l'entorn del seu candidat. En canvi, el vicecanceller i ministre d'Economia, Philipp Rösler, tremola: les seves hores com a president de l'FDP estan comptades. Entre els seus coreligionaris hi ha pànic i se'n reclama el relleu a la direcció, quedi o no quedi per damunt del 5% a la Baixa Saxònia.
Des de principi d'any, la fortalesa de la CDU, i en especial de la cancellera, creix i creix en les enquestes, en proporció inversa a la caiguda dels seus considerats aliats naturals. Fins a un 41% vaticinen els últims sondejos per al partit de Merkel a la Baixa Saxònia. Més de deu punts per damunt del seu principal rival, el Partit Socialdemòcrata (SPD).
El problema per a la CDU és que l'FDP és a la corda fluixa del 5%, el llindar mínim per obtenir escons. Els Verds, en canvi, se situen en un còmode 13% que possibilitaria a l'SPD una còmoda aliança. Tot depèn, doncs, del que faci el soci petit.
La CDU i la mateixa Merkel s'han mobilitzat com poques vegades es recorda en uns comicis regionals per tal de captar fins al darrer vot dels indecisos. Disposen d'un aliat a contracor de l'interessat, el candidat de l'SPD a les generals, Peer Steinbrück. La seva popularitat està sota mínims des que se li va acudir “reflexionar” en veu alta que el sou de la cancellera –220.000 euros l'any– és proporcionalment minso, vista la feina que fa.
Aquesta inoportuna reflexió de qui lluita per la cancelleria des d'un partit dit d'esquerres pot haver estat el granet de sorra que decanti la balança del desempat cap a les files de la CDU i de Merkel. Un mes enrere es donava per fet que una aliança entre socialdemòcrates i verds trauria del poder, a la Baixa Saxònia, l'actual coalició entre la CDU i l'FDP. Des que Steinbrück va obrir la boca, es pronostica un 46% a tots dos fronts, amb un lleu avantatge per a la popularíssima Merkel.
L'SPD, fins ara, fa pinya a l'entorn del seu candidat. En canvi, el vicecanceller i ministre d'Economia, Philipp Rösler, tremola: les seves hores com a president de l'FDP estan comptades. Entre els seus coreligionaris hi ha pànic i se'n reclama el relleu a la direcció, quedi o no quedi per damunt del 5% a la Baixa Saxònia.
LA XIFRA
46 per cent preveuen els sondejos tant per a la coalició de Merkel com per a l'aliança entre socialdemòcrates i verds.