Un escàndol incòmode per al president espanyol davant la cimera amb Merkel
Rajoy oferirà la primera roda de premsa després de l'afer del s sobresous
El cas Bárcenas recorda la xarxa de comptes secrets en temps de Kohl
Les consultes hispano-alemanyes estan immerses en la ronda de trobades de Merkel amb líders europeus –dijous passat, amb Mario Monti i dimecres vinent, amb François Hollande a París–, de cara a la propera cimera de la UE, en què s'intentarà desbloquejar els pressupostos per al període 2014-2020.
“Rajoy va rebre presumptament diner negre”, “Ha acceptat el president espanyol diner negre?” i “El president, en el fang del cas Gürtel”. Aquests eren els titulars que dedicaven al tema el conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung, el més aviat esquerrà Süddeutsche Zeitung i el setmanari Der Spiegel. Tots tres, referents de premsa seriosa alemanya i tots tres difusors de l'escàndol espanyol, especialment pel que fa al cas del gendre del rei Iñaki Urdangarin.
La cimera hispanoalemanya tindrà un format reduït a només unes horetes –res a veure amb trobades de dos dies, com en temps de Helmut Kohl i José María Aznar. La compareixença conjunta de Merkel i Rajoy serà també reduïda a quatre preguntes –dues per a mitjans alemanys i dues per a espanyols–, amb potser alguna més de propina. I és que aquesta roda de premsa serà la primera de Rajoy després que hagués esclatat l'escàndol dels sobresous i, a diferència d'ahir, haurà de fer front a les preguntes dels periodistes.Es respira molta tensió, mentre els corresponsals més veterans recorden que a Merkel el tema dels comptes secrets no li és gens estrany. El 1999, poc després de perdre el poder Helmut Kohl a mans del socialdemòcrata Gerhard Schröder, va sortir a la llum una trama de finançament paral·lel a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), amb comptes a Suïssa i Liechtenstein, gestionades per l'aleshores tresorer del partit Walther Leisler Kiep. Allà anaven a parar els donatius anònims que Kohl recollia entre els seus “empresaris amics”.
Van seguir mesos d'escàndol i Kohl va renunciar a la presidència honorària del partit que havia liderat 25 anys. El seu delfí, l'ara ministre de Finances Wolfgang Schäuble, va fer-ho com a president actiu de la CDU, esquitxat per l'afer. I l'aleshores secretària general de la CDU, Angela Merkel, va ser elegida presidenta poc després d'haver signat un article, al Frankfurter Allgemeine Zeitung, convidant la CDU a “emancipar-se” de Kohl. La noieta de l'Est que Kohl havia descobert va assumir les regnes d'un partit que aleshores cap dels barons no volia, per por de cremar-se.
La lliçó alemanya
Kohl mai no va confessar qui eren aquells empresaris amics que van omplir les caixes secretes de la CDU durant dècades. Schäuble mai no es va reconciliar amb el seu expadrí polític, però tampoc no ha trencat la llei del silenci. Va ser un escàndol de ramificacions infinites que anaven des de l'Espanya de Felipe González –el cas Flick– a la França de François Mitterrand –el suborns d'Elf Aquitaine– i que s'estenien per tota l'anomenada era Kohl. Però alguna cosa va canviar al panorama alemany des d'aleshores: la llei de finançament dels partits, que des del 2002 van quedar obligats a presentar comptes clars. Cap donatiu no és fraccionable i els imports superiors als 10.000 euros han de quedar reflectits amb noms i cognoms al llibre de comptabilitat. I tot donatiu superior als 50.000 euros ha de ser comunicat a la presidència del Parlament, que ho publica tot seguit al seu butlletí.