10 anys de miracle alemany
La reforma impulsada per Schröder va reduir en dos milions la xifra d'aturats
També va comportar una precarietat laboral desconeguda fins aquell moment
“El temps ha demostrat que tenia raó”, explicava ahir, des del popular diari
Bild, l'excanceller alemany Gerhard Schröder. Per als seus compatriotes,
qui va ser cap del govern entre el 1998 i el 2005 és el responsable d'una
reforma que va posar al dia l'entramat social de la primera potència europea,
però va introduir la precarietat en el seu mercat laboral.Tot va començar el 14 de març del 2003, amb un Schröder a la meitat de la segona legislatura i l'anunci del que va anomenar Agenda 2010. És a dir, una reforma estructural basada en les retallades a la Seguretat Social i, sobretot, l'augment de la pressió sobre els desocupats.
Schröder pot presumir ara de ser l'artífex d'una reforma que ha rebaixat en dos milions el nombre d'aturats. La mel de l'èxit, però, no l'ha assaborit el canceller socialdemòcrata, sinó la seva successora, Angela Merkel. En aquella declaració de govern, davant el Bundestag (Parlament federal), ara fa deu anys, Schröder parlava de “retallar” les prestacions de l'Estat i “impulsar la responsabilitat pròpia” del ciutadà. “Només podem repartir allò que produïm”, va ser la següent frase del llavors canceller. Si en la primera legislatura s'havia consagrat a fites com ara dir “no” a la guerra a l'Iraq de George W. Bush, en la segona encetava el camí de la clatellada.
L'Agenda 2010 va anar més enllà d'una reforma laboral. A l'anunci al Bundestag, el va seguir un calendari de mesures graduals que van comportar retallades en el subsidi d'atur –fins aleshores, gairebé il·limitat–, la introducció del copagament sanitari –10 euros per trimestre per anar a l'especialista– i l'allargament de la vida laboral fins als 67 anys, en lloc dels 65 anys.
El més dolorós va arribar, però, amb un nom que s'ha identificat amb una nova precarietat fins aleshores desconeguda a la primera potència: Hartz IV. Prenia el nom del cap de personal de Volkswagen, Peter Hartz, assessor de Schröder en matèria laboral. Amb Hartz IV va néixer una nova classe social: la dels perceptors de l'auxili social, en què es van encabir els desocupats crònics. Per a una part de la mateixa socialdemocràcia de Schröder, l'Agenda 2010 va ser el certificat de defunció de l'estat del benestar. Per a d'altres, el rescat d'un teixit social que fomentava l'abús i que Alemanya no es podia permetre.
Schröder no va aconseguir el suport sindical per a l'agenda –la Confederació dels Sindicats Alemanys (DGB), fins aleshores lleial a la socialdemocràcia–, però va defensar-la a mort. Dos anys i escaig després d'aquella declaració de govern, va convocar eleccions anticipades, enmig d'un important desgast de poder i convençut que derrotaria Merkel –una dona de l'est sense carisma, segons creia.
Entre la implantació de la reforma i principi del 2005, l'atur es va disparar fins als cinc milions per culpa dels efectes estadístics –una part dels perceptors de l'auxili social havien quedat assimilats com a desocupats crònics–. Tots els experts ho havien pronosticat i asseguraven que en poc temps començaria a baixar, però això no va servir a Schröder per evitar la derrota.
Merkel va pujar al poder, els socialdemòcrates es van convertir en els seus socis de govern en la seva primera legislatura i les xifres d'aturats van començar a baixar, d'acord amb el que s'havia previst. Deu anys després, l'Alemanya del miracle laboral és també l'Alemanya de la precarietat. Uns vuit milions de persones treballen en règim de minijob, és a dir, per uns 400 euros al mes, amb un límit de 40 hores mensuals i una contribució igualment mínima a la Seguretat Social, fet que vol dir que tindran també jubilacions de pobresa. Tot i això, res no sembla malmetre la popularitat de Merkel entre els seus ciutadans. Al capdavall, la culpa és del pare de la criatura, el socialdemòcrata Schröder.
Agenda 2020, la pròxima reforma
El balanç de la reforma és qüestió de gustos, el que convé fer per als deu
anys vinents també varia segons qui parli. La ministra de Treball del govern
d'Angela Merkel, Ursula von der Leyen, enllesteix aquests dies el que anomena
l'Agenda 2020, que presentarà dimecres i en què es posa l'accent en conceptes
com ara conciliació laboral i vida familiar i el foment de la mà d'obra
especialitzada, ara per ara deficitària a Alemanya. El Partit Socialdemòcrata,
en canvi, parla de modificar allò que va posar en marxa el darrer canceller
alemany d'aquesta força política.
El seu candidat als comicis generals del pròxim mes de setembre, Peer Steinbrück, va presentar ahir el seu programa electoral i va admetre que, per damunt de totes les virtuts de l'agenda, cal “corregir” tot allò que vulgui dir precarietat i també implantar un sou mínim interprofessional, per lluitar contra els sous de pobresa.
El seu candidat als comicis generals del pròxim mes de setembre, Peer Steinbrück, va presentar ahir el seu programa electoral i va admetre que, per damunt de totes les virtuts de l'agenda, cal “corregir” tot allò que vulgui dir precarietat i també implantar un sou mínim interprofessional, per lluitar contra els sous de pobresa.