Un gest insuficient
El BCE abaixa els tipus a l'interès històric del 0,5% però no s'arrisca més
que els països del sud de la zona euro reclamaven des de feia temps –malgrat l'oposició d'Alemanya– i va aprovar una rebaixa del preu del diner del 0,25%, que el situa en el mínim històric del 0,5%. Tanmateix Mario Draghi, president del regulador europeu, no va arriscar-se a fer un pas més per garantir l'arribada del crèdit a les empreses, tot i que aquesta es considera l'eina necessària per generar ocupació.
Davant de l'actuació del BCE, Herman van Rompuy, president del Consell Europeu, va etzibar que veu “inacceptable” que les empreses dels països del sud de la zona euro hagin de pagar més per finançar-se que les dels socis del nord, i va reclamar a Draghi una “actuació més compromesa” per posar fi a aquesta fragmentació i facilitar que el crèdit arribi a les pimes.
La inflació de l'1,2% –per sota de l'objectiu del 2%, considerat com a suportable– feia previsible la decisió presa per Draghi, alhora que es va veure accelerada per les demandes creixents de bona part d'Europa, immersa en la recessió i desesperada per les altes xifres d'atur.
Fre a la cancellera
La decisió de rebaixar els tipus va ser presa “per un consens dominant”, va explicar Draghi, després que la cancellera Angela Merkel hagués parlat fa uns dies de la necessitat, fins i tot, d'apujar-los, perquè és el que convé a la primera economia de la zona euro.
El BCE, amb la decisió d'abaratir el preu del diner, també va voler donar un senyal d'independència envers la cancellera alemanya. I ho ha fet, curiosament, des de Bratislava (Eslovàquia), on el consell de govern de l'entitat ha celebrat la seva reunió mensual. La prudent distància entre Bratislava i Berlín –i també amb la seu del BCE, a Frankfurt–, ha facilitat a Draghi parlar obertament d'independència del BCE i ratificar que la voluntat de l'estament polític no té cap pes sobre les decisions sobiranes de la política monetària comunitària.
“No crec que amb el seu comentari volgués influir sobre la política del BCE”, va explicar Draghi, elegantment, respecte del pronunciament de Merkel en una trobada amb les caixes d'estalvis alemanyes, on va saltar-se la regla de no parlar d'aquestes coses per afirmar que allò que interessa a Alemanya és mantenir els tipus al seu nivell o apujar-los. “La situació dels 17 països de la zona euro és diferent. Però les mesures adoptades avui beneficien a tots, inclosos els països més forts”, va afegir Draghi.
La proclamació d'independència, des de Bratislava, semblava venir bé a tothom. Inclosa Merkel, probablement necessitada de demostrar menys poder del que realment té, en una Europa on s'estén la seva mala imatge com la culpable de l'austericidi.
Fora d'aquests gestos, a Draghi li va faltar contundència pel que fa a les mesures que l'empresariat espera per tenir garantida l'arribada de crèdit. Sense crèdit no hi ha reactivació inversora ni tampoc es genera ocupació. El BCE, però, no es va voler arriscar a prometre el desbloqueig del finançament amb mesures extraordinàries des de la institució.
Això vol dir que les injeccions de liquiditat als bancs adoptades fa uns mesos es mantenen un any més, però no s'amplifiquen amb altres formes de liquiditat directa, com ara les destinades a l'activitat de la petita i mitjana empresa. D'aquesta manera, tampoc no desapareixen les sospites que la banca destina aquestes injeccions de liquiditat a comprar deute sobirà, en lloc de destinar-les al finançament empresarial.
Entre els bancs de la zona euro no pot funcionar “la por de la falta de finançament com a excusa per no fer préstecs”, va criticar Draghi, tot i que sobre el crèdit per finançar les empreses només va gosar dir que “iniciarà consultes amb altres institucions” per fer-ho possible. El president del BCE també va aprofitar per criticar la decisió de diversos governs de la zona euro d'apujar els impostos, més que fer retallades a la despesa o reformes estructurals, per fer front a la consolidació fiscal. Per ell, aquest és “el camí més fàcil”.