Pep inicia una nova histôria
“M'encanta atacar. Aquesta és la meva manera d'entendre el futbol”, va dir Pep Guardiola, en la roda de premsa més esperada del futbol alemany, des que mesos enrere el Bayern de Munic va anunciar el fitxatge de l'exentrenador del Barça per succeir Jupp Heynckes. Aleshores, encara no era clar si el poderós club bavarès tancaria o no la millor temporada de la seva història, però ja es veia que anava pel bon camí. A mesura que es concretaven els títols i que Heynckes omplia la vitrina amb els tres grans trofeus –Bundesliga, Champions i, finalment, la copa d'Alemanya, el primer triplet de la història a Alemanya–, l'expectació va augmentar.
També van créixer els dubtes sobre què podrà aportar Guardiola al club que, ara mateix, sembla que ja ho té tot. “Quan un equip ha guanyat quatre títols, pocs canvis s'hi han de fer”, va dir, per afegir que el seu propòsit ara és: “Adaptar-me als nostres jugadors. La gent els ve a veure a ells.” És a dir, no pretendre que sigui a la inversa, deia quan se li va preguntar com jugaria.
Modest, com sempre, Guardiola va arrencar la primera roda de premsa de la seva vida en alemany qualificant de “regal” l'oferta rebuda pel Bayern, enmig del que havia de ser el seu any sabàtic després de dir adéu a la banqueta del Barça. “En els grans clubs sempre hi ha molta pressió. Estic preparat per afrontar-la. Accepto el repte”, va afegir immediatament després, en una sala de premsa plena de gom a gom, amb desenes de càmeres de televisió alemanyes i estrangeres i periodistes d'arreu del món esperant les primeres paraules de qui havia complert amb rigor absolut el compromís de no deixar-se veure per Munic ni dir res sobre el futur del Bayern fins que Heynckes acabés la seva feina. Discreció absoluta, enmig de la màxima expectació.
El veterà Jupp –que ve de Josef– va deixar el llistó molt alt per al següent Josep. A la premsa alemanya feia setmanes que es creuaven apostes sobre si Heynckes, que parla un bon espanyol –ha entrenat l'Athletic de Bilbao, el Tenerife i el Real Madrid– li havia explicat bé el que espera al seu successor. És a dir, que el Bayern no és com el Barcelona. No només pel que fa a l'estil de fer futbol, sinó també per les ganes de manar de la seva troica –el president de l'entitat i l'empresa, Karl-Heinz Rummenigge; el del club, Uli Hoeness, i el director esportiu, Matthias Sammer–. Sense oblidar El Kàiser
i president honorari, Franz Beckenbauer.
i president honorari, Franz Beckenbauer.
El Kàiser no va ser en la presentació, però si Hoeness, Rummenigge i Sammer, amb el cap tan pelat aquest darrer com Guardiola. “Li deixarem fer la seva. No li imposarem ningú”, va prometre Sammer, sense esperar la pregunta que estava en l'ambient. “Esperem èxits ben aviat”, va afegir l'exinternacional alemany, en un to que no volia ser d'amenaça, però que tenia, si més no, un punt d'advertiment.
“Estic una mica nerviós. És clar que les expectatives són altes. Ho han guanyat tot. No tinc la sensació que marcarem una època. Tampoc no la tenia abans d'entrenar el Barça. Seria massa presumptuós”, insistia Guardiola, l'entrenador que també ho ha guanyat tot amb el Barcelona, però sense les pressions afegides de ser el successor directe del millor local possible, Jupp Heynckes. Això sí, amb la pressió que sempre suposa seure a la banqueta del Barça, un equip que sempre està obligat a guanyar.
A Alemanya no es dubta que Guardiola s'adaptarà perfectament als rituals del Bayern –inclosa la dutxa de cervesa, després de cada títol–. Té prou carisma per encaixar un costum que va molestar, al seu dia, l'eternament enrabiat Louis van Gaal o el veterà d'aspecte tímid que és Heynckes. Però no és clar si és exportable el peculiar joc de toc català a la fortalesa física d'un Bastian Schweinsteiger o el toc poderós de l'holandès Arje Robben. O si el capità amb idees pròpies, Philipp Lahm, s'adaptarà als seus dictats. Guardiola no va explicar gran cosa en l'hora llarga de trobada amb els mitjans en el seu “primer dia bavarès”. Diu que cal anar “pas a pas”, discretament. La modèstia d'ahir de Pep es percebia, com també els seus silencis sobre futures incorporacions o reestructuracions. “Cal esperar els entrenaments, els contactes directes, conèixer els més joves”, deia. Guardiola ha seguit, des del seu refugi a Nova York, “tota la temporada de la Bundesliga” i especialment la del Bayern, és clar. Però continuava sense donar detalls.
“No sé què sentiré, però segur que serà especial”, responia, fins i tot, a la senzilla pregunta de com es trobarà el dia 24 de juliol en l'amistós que jugaran el Barcelona i el Bayern, a Munic. Serà el retrobament de Pep amb l'equip que l'ha convertit en entrenador mític, amb 42 anys. Però ni aquí se li va treure res més que la seva mirada entre enyorada i divertida. Cal anar a poc a poc, pas a pas, mesurant cada paraula, com ho feia amb l'alemany après per entrar amb bon peu en un club tan tradicionalista com el Bayern. Si més no, en aquest punt, sí que hi ha similituds entre l'equip de la seva vida i el de la nova era que oficialment es va obrir ahir a l'Allianz Arena, però que feia mesos que estava en fase preparatòria.
“Rebo de Jupp un equip extraordinari. Espero poder mantenir el seu nivell”, deia l'home que va guanyar catorze títols en quatre temporades amb el Barça. “Una cosa és arribar al màxim com hem fet en aquesta temporada. Una altra cosa, mantenir el nivell”, deia, al seu costat, Hoeness, home de caràcter fort amb qui costa prou entendre's, responsable d'unes quantes topades amb tècnics o jugadors i que continua tenint problemes amb Hisenda a Alemanya.
El Barça
En la seva presentació com a nou entrenador del Bayern,Guardiola també va parlar en català, italià i castellà. En català ho va fer quasi sempre per respondre preguntes sobre el club que porta al cor. Va deixar clar que creu que la diferència entre el Bayern i el Barça “no és de 7-0”, el resultat global que es va donar entre els dos equips en les semifinals de la lliga de campions i va voler negar que hagi trucat a jugadors del Barça perquè fitxin pel Bayern. “No perquè jo li truqui, un jugador deixarà el Barça. El Barça és molt gran i ningú no en vol marxar. Si marxes és, o bé perquè et fan fora, o perquè no jugues i vols tenir més minuts”, va explicar, a més de no voler contestar a algunes
La relativa indefensió en alemany semblava més aviat una estratègia per no haver de dir el que no vol comunicar encara, com el futur de Mario Gómez. Un cop més, Guardiola va saber convertir en virtut una feblesa. I tothom va quedar enamorat de la seva modèstia.
La gran estrena d'ahir no se la va voler perdre la seva parella, Cristina, que va intercanviar mirades de complicitat amb ell i algun somriure amb la seva filla gran, la Maria. Demà, arribarà el primer entrenament a l'Allianz Arena, l'estadi del Bayern, on per primer cop en la història dels bavaresos es pagarà entrada per veure un entrenament. Serà un preu simbòlic de cinc euros i els diners que es recaptin en aquesta sessió i en la de dijous, també oberta al públic, aniran destinats als afectats per les inundacions de Baviera.de les crítiques rebudes. “No m'importa què diuen de mi. Conec el Barça des de les redaccions i si no han dit res abans és perquè hem guanyat massa”, deia el de Santpedor, que en un senyal d'agraïment va deixar clar que: “Si estic aquí és gràcies al Barça.
L'alemany estratègic de Pep
"Guten morgen, grüss Gott". Amb puntualidad germànica, en bon alemany, elegant com sempre, senzill i políticament correcte, també com sempre. Així va ser la salutació de Pep Guardiola –‘Bon dia', en alemany estàndard, seguit del ‘salut al Senyor' tradicional bavarès–. Una mica nerviós, al principi, i cuidant cadascuna de les paraules que s'havia après de memòria, com va explicar després fent broma, per no ensopegar amb la complexa gramàtica del país on ara treballa, com tants altres catalans.
A Guardiola l'esperaven 250 periodistes, la més concorreguda roda de premsa d'un entrenador que mai s'ha vist al Bayern de Munic –i, per extensió, a cap altre club de la Bundesliga–. La premsa alemanya havia comparat l'expectació per l'estrena “del millor entrenador del món” amb el discurs una setmana enrere del president dels Estats Units, Barack Obama, sota la Porta de Brandenburg en la seva primera visita com a president del país més poderós del món a Berlín.
Va arrencar amb l'alemany après a Nova York –“que no és el lloc més adient del món per fer-ho”, es va disculpar–, d'una professora particular amb qui ha estudiat com un boig i fins a l'obsessió, com havia explicat el seu germà Pere al setmanari Der Spiegel, unes setmanes enrere. Una professora que, per cert, i com el mateix Guardiola va explicar, és del Borussia Dortmund, gran rival del Bayern a Alemanya.
Es portava la lliçó apresa, per a les primeres paraules. Després va seguir un qüestionari segurament assajat, també, amb el portaveu del Bayern. I finalment les preguntes de debò, en què l'exblaugrana temia que podia caure en el kaputt. Una cosa és aprendre's de memòria el Grüss Gott i les regles de com entrar bé. L'altra, entendre les preguntes.
“Muy bien, señor Guardiola”, resumia, en espanyol, el comentarista del canal de televisió Ntv, una de les quatre cadenes que van transmetre ahir en directe a Alemanya la roda de premsa de Pep. A poc a poc, quan parlava l'alemany. Molt més ràpid, quan s'expressava en castellà, català o italià, segons l'idioma en què li feien la pregunta. Amb auriculars, en cas de dubte.
En cap cas, però, no va revelar res que no se sabés d'entrada. Que arribava amb Domènec Torrent, Carles Planchart, Lorenzo Buenaventura i el seu inseparable i gran amic Manel Estiarte, i que anirà “pas a pas”.
La relativa indefensió en alemany semblava més aviat una estratègia per no haver de dir el que no vol comunicar encara, com el futur de Mario Gómez. Un cop més, Guardiola va saber convertir en virtut una feblesa. I tothom va quedar enamorat de la seva modèstia.
Darrera actualització ( Dimarts, 25 de juny del 2013 07:15 )