L'espionatge empastifa la campanya de Merkel
La cancellera es veu sotmesa a un viacrucis en el seu tradicional comiat d'estiu
Acusen el govern alemany de connivència amb els mètodes dels serveis d'intel·ligència del EUA
La tradicional conferència de premsa amb què, any rere any, els cancellers alemanys s'acomiaden abans de marxar de vacances va tenir un format inesperat: en comptes de la trobada més o menys amable, amb tocs de frivolitat, on cadascú pregunta o diu la seva, la cancellera Angela Merkel es va trobar amb un contingent de 250 periodistes interessats en què sap, des de quan, amb quin abast i amb permís de qui de l'espionatge massiu a què presumptament els Estats Units tenen sotmès mig món. Siguin ciutadans comuns, siguin governs, siguin institucions internacionals.
Les fórmules de les preguntes es van diversificar entre els periodistes nacionals i estrangers, en totes les variants, per a una Merkel que repetia el que fa setmanes que explica el seu portaveu, Steffen Seibert: és prematur fer diagnòstics, cal avaluar el munt d'informacions periodístiques, Barack Obama s'ha compromès a treballar per aclarir el que calgui i, per damunt de tot, “en territori alemany valen les lleis alemanyes”. A Alemanya hi ha estàndards molt alts quant a preservació de l'esfera privada. “No tot el que és tècnicament possible és acceptable”, deia, en relació amb les possibilitats d'observació massiva que ofereix la xarxa. Unes possibilitats que no havien ni somniat els espies “artesanals” de la Stasi, la policia secreta al territori comunista on Merkel va créixer.
La cancellera, persona perseverant i metòdica, va afrontar el qüestionari amb el tarannà seu de persona analítica, formada en l'àmbit científic, que afronta els problemes des de les seves partícules, no en el conjunt. Amb paciència, sang freda i sense perdre mai les maneres. Però si una cosa va quedar clara és que el qüestionari acaba d'obrir-se i que l'acompanyarà fins al 22 de setembre. És a dir, les eleccions estatals, on aspira a la reelecció per a la tercera legislatura.
De cop sembla haver aparegut una coalició entre els mitjans de comunicació més diversificats –des del popular Bild, tradicionalment “amic” de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, fins al setmanari Der Spiegel, crític amb el govern– i l'oposició socialdemòcrata-verda.
Eleccions decidides
No li interessa donar per fet que les eleccions estan decidides. Que Merkel no és imbatible, ni que sigui arrossegant durant setmanes una qüestió que a Alemanya és molt més que un tema de debat a les tertúlies. L'alemany és discret de mena i poc donat a caure en indiscrecions a les xarxes socials. El dret a la privacitat forma part dels principis constitucionals. De cop, ha desaparegut el tema clàssic d'aquesta legislatura –la crisi a la zona euro i l'austeritat imposada per Alemanya a canvi dels seus rescats–. El gros de la trobada portava l'etiqueta de Prism i Merkel fins i tot es va sotmetre a la pregunta de si estaria disposada a donar asil a l'home que ha revelat aquesta cara fosca de l'amic americà, Edward Snowden.
“Som un estat de dret i no es donen les condicions per concedir-li asil”, va dir Merkel, de nou en el seu estil analític i científic, com si tot fos cosa de dos i dos són quatre.
De moment, la cancellera té encara un còmode avantatge en els sondejos davant del seu rival socialdemòcrata, Peer Steinbrück. Entre 17 i 19 punts separen la CDU –juntament amb l'agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– del Partit Socialdemòcrata (SPD) opositor. Però no és clar si podrà disposar dels seus socis lliberals per reeditar la coalició que ella vol.
Els seus aliats són a la corda fluixa del 5%, mínim per obtenir escons. Un decimal per sota i Merkel quedaria obligada a buscar-se una altra parella. I els lliberals, conscients del tema aparegut com del no-res, recorden al ciutadà que ells sempre van ser els guardians de la consigna de la privacitat, davant d'una CDU que volia, abans del temporal Prism, flexibilitzar les possibilitats d'emmagatzemar dades personals. És l'ofensiva total contra Merkel, fins i tot del cantó dels seus aliats de govern.