Steinbrück no es rendeix i exhibeix optimisme
Combatiu, eloqüent i irònic: així es va presentar ahir a l'Alexanderplatz de Berlín Peer Steinbrück, l'aspirant socialdemòcrata que, amb els sondejos a la mà i les perspectives d'aliances considerades possibles, no pot derrotar l'actual cancellera, Angela Merkel. L'acompanyava la bateria de la cúpula del Partit Socialdemòcrata –des del líder, Sigmar Gabriel, fins al cap del grup parlamentari, Franz-Walter Steinmeier, i l'alcalde berlinès, Klaus Wowereit–, entre uns 5.000 militants, plegats al cor roig de la capital alemanya. “D'aquí a tres dies teniu la clau del futur: o m'envieu a mi a casa, o hi envieu el govern d'Angela Merkel”, va dir en un discurs molt al seu estil de líder atípic, capaç de combinar l'optimisme característic d'un míting amb les xifres macroeconòmiques, el seu domini en els temps de ministre de Finances en la gran coalició amb Merkel. “Parlo clar, com sempre ho faig: tenim difícil la victòria, però la cursa no està decidida”, va afirmar, per desfermar, uns segons després, tota la càrrega de retrets a la política d'austeritat de Merkel, incloses xifres de dèficits i percentatges, amb pèls, senyals, comes i decimals.
La presència a l'Alexanderplatz, l'últim gran acte de l'SPD a la capital alemanya abans de les eleccions de diumenge, de les primeres espases del partit estava perfectament escenificada. Steinbrück va ser designat candidat del partit després d'un llarg estira-i-arronsa intern amb Gabriel Steinmeier. L'SPD ha estat tot el contrari a la cohesió interna i aquesta recta final s'havia de girar la truita, amb una cúpula decidida a donar suport al candidat. “Podeu triar entre un govern que vola en cercle o un equip que sap on vol anar a parar”, va dir Steinbrück, entre aplaudiments fins i tot exagerats de Gabriel Steinmeier, ministre d'Afers Estrangers en la primera legislatura de Merkel i el rival que la cancellera va derrotar el 2009.
Una escenografia perfecta, inclosa la música triada per entretenir l'espera fins a l'arribada dels polítics –una barreja d'èxits de música melòdica local, a l'estil del que se sent en qualsevol festa a Mallorca on estiuegin alemanys–. La militància congregada eren majoritàriament matrimonis de cinquanta anys cap amunt o vella guàrdia socialdemòcrata. Compartien amb la diligència l'afany per aplaudir disciplinadament els discursos o ballar ben juntets com si fossin a Mallorca, l'últim estiu romàntic en la seva vida de matrimoni una mica gastat.
En l'acte a l'Alexanderplatz, a l'antic sector est del Berlín dividit, es respirava una mena de compàs d'espera fins als següents sondejos. En les darreres setmanes, cada enquesta ha mostrat una tendència a la recuperació de l'SPD, que ha reduït les distàncies respecte als conservadors de Merkel. Ara fins i tot s'entreveu un empat entre l'aliança de govern de centredreta de la cancellera i el bloc opositor format per l'SPD, Verds i Esquerra.
El problema, per a Steinbrück, és que ha rebutjat qualsevol suport de l'Esquerra. I la matemàtica electoral no dóna cap opció a l'aspirant socialdemòcrata de treure el lloc a la cancellera.
O torna al format de gran coalició, com a soci junior, o s'oblida del seu no suposadament etern a l'Esquerra. És a dir, el partit que avui, divendres, es col·locarà a l'escenari de l'Alexanderplatz, per recordar que sense ells no es pot ni somiar en un autèntic relleu en el poder.