Les pessigolles del vot
“No sé si avui podré dormir. Teòricament, tinc temps per fer-ho. Però potser el pessigolleig que senti dins meu m'ho impedeix”, deia Angela Merkel, amb el seu somriure característic i com si confessés alguna cosa molt íntima, davant els milers de militants que assistien al seu últim acte de campanya, al Tempodrom de Berlín. A dos-cents metres de la Willy Brandt Haus, la seu del Partit Socialdemòcrata (SPD), i tocant el barri de Kreuzberg, territori no conservador, la cancellera es va permetre ahir un dels seus recitals de domini absolut de l'escena, entre picades d'ullet personals i aires de la líder global que és, respectada o fins i tot temuda arreu del món.
“Us demano que em possibiliteu un mandat fort, per poder governar quatre anys més i treballar perquè Alemanya continuï sent un país fort, respectat a Europa i que defensa els seus interessos al món”, va dir, en el que va ser el nucli del seu discurs a la capital, abans de marxar cap a Stralsund, a la vora del mar Bàltic, on té la seva circumscripció electoral.
“Us demano un cop més els dos vots per a la Unió, perquè el resultat serà ajustat”, insistia la cancellera en el seu missatge final, abans de deixar l'escenari seguida de l'aplaudiment devot dels seus i després de cantar l'himne nacional, d'acord amb la tradició de tots els actes de la Unió Cristianodemòcrata que presideix (CDU). Va ratificar, així, que no està disposada a fer “regals” al seu soci amb problemes, el Partit Liberal, que demana l'anomenat segon vot –el corresponent a la llista del partit, dels dos que té cada papereta– per por de quedar fora del nou Bundestag (Parlament federal).
Una escenografia perfecta, amb la cancellera que repartia dosis de calidesa made in Merkel. És a dir, sense necessitat de posar-se a fer petons entre els nens que l'envoltaven al final del míting amb cartells d'“Angie” –o fins i tot apartant una de les criatures, que li tapava l'accés a les càmeres–, fent algun comentari sobre el seu pentinat inalterable i lluint un dels seus collarets, sota el vestit jaqueta també de sempre.
Mentrestant, a Frankfurt, l'aspirant socialdemòcrata Peer Steinbrück recordava la responsabilitat d'Alemanya amb Europa. “Hi va haver un temps en què nosaltres vam necessitar ajut. I això es va anomenar pla Marshall”, va dir, recordant el programa aliat per a la reconstrucció d'Alemanya, després de la Segona Guerra Mundial.
Per Merkel, la campanya acabava a Stralsund “perquè tots, fins i tot una cancellera, sabem on tenim casa nostra”, va dir. Avui tornarà a ser a Berlín, perquè li correspon votar en un col·legi del barri de Mitte, prop de la cancelleria. “Casa seva”, però, és a la meitat est del país, l'antic territori comunista on va créixer.
Steinbrück, mentrestant, continuarà demanant el vot, fins i tot aquest diumenge, en l'última etapa d'una esgotadora campanya a la recerca del darrer vot. A Alemanya no hi ha dia de reflexió. Cada líder pot gestionar la lluita per aconseguir el vot en funció dels seus càlculs d'èxit. Aquest mateix diumenge, mentre el ciutadà va a votar, voltaran pel país –i per la ment dels votants– els pronòstics de l'últim sondeig, difós pel dominical del Bild, el diari més llegit d'Europa.