Merkel ho aparca tot en la recta final cap a la reelecció
Dilluns a primera hora, Angela Merkel va engegar l'anomenat “autobús de les 150 hores”, el comboi de campanya de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), disposada a recórrer el país, de nord a sud i d'est a oest, en els darrers dies fins a les eleccions del dia 22.
Res d'entretenir-se a Berlín felicitant el guanyador dels comicis de diumenge passat, el bavarès Horst Seehofer, conqueridor de la majoria absoluta per al partit germà de la CDU, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).
La cancellera va demostrar que no tenia temps per a grans conferències de premsa, malgrat el costum a Alemanya de fer-ho l'endemà d'unes eleccions.
Va deixar dit, per boca del secretari general de la CDU, Herman Grohe, que el partit lluitarà perquè cada vot dels seus vagi al seu sac i que no hi haurà “rescat” ni regals per als socis liberals, enfonsats i fora del Parlament de Baviera, en els comicis de diumenge.
La consigna no és una broma a Alemanya, on l'elector té dos vots –el primer, a un candidat del seu districte i el segon, a una llista de partit–, de manera que pot repartir la seva elecció en dos. En cas d'angoixes –per als liberals, per exemple–, se'ls “regala” el vot segon, que defineix el repartiment proporcional de llocs al Bundestag (Parlament federal).
No hi haurà regals, és l'ordre de la cancellera, per molt que, des de la central dels liberals, el seu líder i ministre d'Economia, Philipp Rösler, demanava desesperadament aquest segon vot, sense embuts, perquè, diu, si ells no arriben al Bundestag no es revalidarà la coalició que Merkel defineix com la millor que ha governat Alemanya des de la reunificació.
La por dels liberals
Pànic entre els liberals. I una cancellera que ho deixa tot aquesta setmana per dedicar-se exclusivament a la campanya.
Mentrestant, els socialdemòcrates de l'aspirant Peer Steinbrück lluiten, també sense dissimular gens ni mica, per la gran coalició que els retorni al poder, encara que sigui com a socis del teòric enemic.
Cap sondeig dóna possibilitats de majoria a una aliança entre l'SPD i els Verds, si no és comptant amb l'Esquerra, la formació alimentada per la dissidència socialdemòcrata, que, segons assegura Steinbrück, està descartada com a soci.
L'opció de Steinbrück, per tant, és lluitar per rematar la jugada de diumenge, a Baviera, amb un enfonsament a escala federal dels liberals que el converteixi en “salvador” de la reelecció que Merkel vol, sigui com sigui.
I, enmig d'aquest context, els Verds es disparen un tret al peu: quan només falta una setmana per a les eleccions, el cap de llista, Jürgen Trittin, havia d'admetre “l'error” comès als anys vuitanta, en plena adolescència boja del partit, quan va perfilar un programa, per a unes municipals, en què es propugnava alleugerir les penes als pedòfils, en cas de sexe consentit i sense violència amb menors. Que això sortís ahir, i en el diari òrgan dels Verds –la Taz–, sembla cosa del diable.
Els Verds ja anaven de mal borràs amb propostes com ara la instauració d'un “dijous vegetarià” per reeducar l'estómac alemany. Tolerància amb la pedofília? Nein, Danke, deu pensar el seu electorat, més madur que als anys vuitanta.
LES CLAUS
El perill del foc amic
G.C.S
Militants de la CDU , davant un cartell de Merkel Foto: EFE.
Merkel, la líder global que no ha cedit quan se l'ha titllat de representant d'un nou euroegoisme, per la pressió a què Alemanya sotmet els socis més afeblits, no vol regalar ara el “rescat” als seus socis en perill d'enfonsar-se. Ja sigui perquè confia que el Partit Liberal (FDP) se'n sortirà, com sempre ha fet aquesta formació periòdicament en perill de supervivència, o perquè sap que no es pot refiar de l'avantatge que encara té sobre el Partit Socialdemòcrata, tot i que no sobre un bloc cohesionat d'esquerres, desconegut a Alemanya, però no impossible.
La cancellera necessita reforçar-se i aconseguir el màxim percentatge de vots perquè ningú no li discuteixi el dret a liderar el pròxim govern, sigui quin sigui el resultat dels seus actuals socis. Merkel ha entrat en la recta final de la campanya cap a la reelecció entre ràfegues de foc amic, cap als liberals, el partit que ha ocupat en aquesta legislatura posicions rellevants, com ara al Ministeri d'Afers Estrangers –Guido Westerwelle– i al d'Economia –Philipp Rösler.
Foc amic, sense complexos ni compassions, molt a l'estil d'aquesta cancellera “de ferro”, com se l'anomena, acostumada a sortir-se amb la seva i a adaptar-se als aliats més diversos.