L'imperi del sondeig
“Guanyarà la cancellera. Jo mateixa tenia al principi dubtes sobre Angela Merkel, la dona de l'est. Però s'ha sabut imposar. A tots els homes i sense crits. No causa escàndols, és tranquil·la i Alemanya està millor que els altres països europeus. Què més volem?” L'opinió d'Ingrid Pescher, de 87 anys, vídua i resident a Oberhausen, a l'antiga regió minera i cor roig d'Alemanya, s'identifica amb la més comuna entre els votants de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de l'oest del país, a qui va costar prou acceptar el lideratge d'una política crescuda a l'antic territori comunista. Un cop acceptat, però, l'instint conservador del votant no canvia fàcilment en un país on l'estabilitat és el màxim criteri.
“Guanyarà Merkel. Amb una oposició que l'únic que sap ensenyar és el dit amunt”, opina Andreas Klaus, de 53 anys, arquitecte i “no votant” de la CDU. Viu a cavall entre la feina a São Paulo i la maleteta que conserva a la capital alemanya, on torna aquests dies coincidint amb les eleccions.
Klaus apunta una imatge que ha donat la volta al món, la del candidat socialdemòcrata Peer Steinbrück, ensenyant en una portada d'un suplement el dit enlaire. “No és que ho trobi ni groller ni escandalós. Però no crec que l'hagi ajudat a atreure electorat indecís en un país on fins i tot els socialdemòcrates són, en realitat, conservadors. A un partit amb 150 anys d'història no li van bé poca-soltades com aquestes.”
“Guanyarà Merkel. No és tan mala dona com ens la volen vendre a Espanya. Com a mínim no té el pecat de l'avarícia. És una persona normal, a qui jo mateix votaria, si no fos que sóc d'esquerres. Steinbrück és un polític gastat”, diu el Patricio, de Badajoz, que viu a Alemanya des de fa vint anys.
El Patricio viu i treballa a Düsseldorf des de fa uns deu anys i sap de què parla quan esmenta el terme de polític “gastat”. Steinbrück va ser primer ministre a Renània, el seu land, fins al 2005. Va ser precisament la derrota en les regionals d'aquell estiu el que va determinar l'aleshores canceller Gerhard Schröder a convocar les eleccions legislatives que va perdre uns mesos després i que van col·locar Merkel al poder.
L'avarícia de Steinbrück
Steinbrück va passar de líder socialdemòcrata del land on viuen tant la vídua Ingrid com l'emigrant de Badajoz a ministre de Finances de Merkel, a la gran coalició. Es va guanyar després la fama d'ambiciós pels sobresous que cobrava quan era diputat com a conferenciant expert en finances. Les opinions de tres ciutadans no són, evidentment, una enquesta representativa. Els sondejos fets amb criteris i mans professionals insisteixen que el final és obert.
El govern de centredreta de Merkel està empatat en les enquestes amb el bloc opositor (socialdemòcrates, Els Verds i L'Esquerra), amb una lleugera majoria d'un 0,5 % per a l'oficialisme. Però el bloc opositor no té possibilitats perquè l'SPD descarta L'Esquerra com a soci.
És a dir: serà Merkel amb els seus aliats actuals, els liberals. O Merkel en format gran coalició, cosa que vol dir sense una oposició parlamentària forta. Aquestes són les dues opcions més repetides aquests dies. Les enquestes insisteixen en el final obert; els mitjans i l'oposició, òbviament, s'agafen aferrissament a aquesta possibilitat.
També es recupera l'amenaça dels euroescèptics i el teòric mal que poden fer a la cancellera fins i tot si queden per sota del 5% i sense escons, ja que robarien vots a l'oficialisme.
Als mítings de final de campanya hi va la militància disciplinada i en alguns hi fa més soroll la premsa que el públic. Per primer cop en la història, l'Oficina Federal de Premsa ha organitzat rutes dirigides, de divendres i diumenge, per als periodistes estrangers. L'admissió s'havia tancat una setmana enrere, però veient que continuen arribant més enviats han ampliat els terminis
.
.