jueves, 24 de octubre de 2013

Draghi, el Big Brother de la Big Banca


El BCE examina setze bancs espanyols


Mario Draghi, president del BCE, en la reunió del G-20 celebrada l'abril passat a Washington Foto: YURI GRIPAS / REUTERS.
1
Una banca fora de tota sospita: aquest és el propòsit declarat del Banc Central Europeu (BCE), en una operació d'ampli abast que començarà aquest mateix novembre i que durarà dotze mesos. Tindrà com a objectiu 124 bancs de tota la zona euro, entre els quals, 16 d'espanyols, 24 d'alemanys, 13 de francesos, 15 d'italians, quatre de grecs i quatre de portuguesos. És a dir, n'hi haurà per a tothom, els països en crisi i els poderosos, en una mena de test de resistència com els portats a terme en els darrers anys, però amplificats tant en el període d'execució com en l'objectiu final.
Ja no es tracta d'una avaluació exprés, sinó d'un examen previ que definirà qui entra i qui no sota el paraigua de la supervisió del BCE, el gran jutge futur de la situació de la banca de la zona euro, estigui o no en situació de crisi declarada.
La recerca d'aquesta transparència absoluta implicarà tant una avaluació de la liquiditat d'aquests bancs com de l'anomenat efecte palanca i del capital de les entitats, per tal de calcular els riscos reals en cas de nous escenaris de crisi –o “tensions”, en la terminologia del BCE–. L'elecció dels bancs que entraran en l'operació s'ajusta, segons el BCE, a regles objectives: són tots aquells amb actius superiors als 30.000 milions d'euros o al 20% del PIB del país. En el cas de la banca espanyola, això implica el BBVA, el Santander, Caixa Bank, el Sabadell, el Popular, Bankia i Catalunya Banc, entre d'altres.
Pel que fa a la poderosa banca alemanya, s'hi ha inclòs des del líder absolut –Deutsche Bank– fins a l'eternfill problemàtic del sector –Commerzbank–, així com entitats regionals, els anomenats landesbank.
L'anunci del BCE va provocar una caiguda generalitzada de les cotitzacions dels valors bancaris de tota la zona euro, cosa que en el cas espanyol va suposar una davallada de l'Íbex de l'1,8%. A la borsa de Frankfurt, el resultat d'aquest anunci d'inspecció global va ser una reculada del 0,4 % –un 2,5% pel que fa al Deutsche Bank.


Límits a la liquidació d'entitats

El govern d'Angela Merkel funciona només a mig gas –ningú no espera que la gran coalició que negocien els conservadors de la cancellera i els socialdemòcrates sigui un fet, amb sort, abans de Nadal–. Però tot i això Berlín continua dient-hi la seva en l'àmbit de la UE. Després d'aconseguir que la supervisió del BCE i la futura unió bancària afectés “només” uns 130 del total de 6.000 bancs de la zona euro, ara vol impedir que prosperi el model proposat per la Comissió Europea.
L'equip de Merkel defensarà avui en la cimera informal de la UE una limitació dels mecanismes de liquidació d'entitats, inclosa la creació d'un fons comú per fer-la efectiva en els bancs amb problemes. Només està disposat a acceptar que aquest fons actuï per als bancs inclosos en aquests tests de resistència, no en la resta.
Mentre Merkel vol marcar pautes fins i tot en aquest període de transició, Draghi deixava clar, en una entrevista amb l'agència Bloomberg, que els tests de resistència no són una operació de maquillatge. Qui no els superi, quedarà fora, assegurava.