Berlín qüestiona l'aliat històric
“Sense indicis molt seriosos mai no hauríem fet un pas tan greu com aquest”, responia ahir el ministre d'Afers Estrangers alemany, Guido Westerwelle, a la pregunta de si hi ha proves que la NSA hagi “espiat” el mòbil d'Angela Merkel, i després de convocar l'ambaixador dels Estats Units, John B. Emerson, al seu despatx.
La resposta anava precedida d'un pronunciament, en alemany i en anglès, del ministre, que exigia una explicació “seriosa i sense embuts” a Washington. Un llenguatge desconegut de Berlín amb qui ha estat, des de la fi de la II Guerra Mundial, l'aliat transatlàntic inqüestionable. Es dóna per fet que la NSA va tenir entre els seus objectius el mòbil que Merkel ha estat fent servir entre el 2009 i el juliol passat –quan el va donar de baixa–. La dura resposta de Berlín palesava que s'ha trencat el dic de contenció de la diplomàcia. Ja no es tracta només de si s'espia o no la cancellera. Es tracta que tampoc no es pot espiar cap ciutadà, recordava el president de la comissió de control parlamentari, el socialdemòcrata Thomas Oppermann.
Berlín ha posat en quarantena l'amistat transatlàntica amb un endarreriment sospitós. L'afer de l'espionatge de la NSA fa cinc mesos que dura i, fins ara, ho hi ha hagut respostes convincents dels EUA a les múltiples enrabiades que ha provocat. Tot va començar amb les primeres filtracions d'Edward Snowden, via The Guardian, el juny passat, pocs dies abans de la mediàtica visita de Barack Obama a Berlín, on va haver d'assegurar a Merkel que no hi havia “espionatge entre amics”. Al final de la visita, Der Spiegel va obrir de nou la caixa dels trons amb més informacions, segons les quals la NSA no només “captura” cada mes milions i milions de dades de ciutadans, sinó que a més té Alemanya com a “objectiu prioritari” del seu espionatge.
Els EUA continuaven sense donar explicacions convincents, com tampoc no ho ha fet fins ara Berlín pel que fa a la presumpta connivència dels seus serveis secrets amb els de la NSA, més enllà del que s'entén com a col·laboració “corrent” entre aliats.
Merkel va enviar al juliol el seu ministre d'Interior, Hans-Peter Friedrich, als EUA amb l'encàrrec d'aclarir la situació. Friedrich va tornar amb cara de satisfet, però sense respostes concretes; mentrestant, l'Spiegel i elBild continuaven publicant més filtracions sobre l'abast de la col·laboració, tan estreta que no deixa espai a creure en la innocència de l'Alemanya “espiada”.
La qüestió va quedar aparcada després, amb Merkel concentrada en la campanya electoral. Ara ha assolit una nova dimensió, amb l'espionatge al mòbil de la cancellera, que envia SMS d'una manera gairebé convulsiva, sigui per qüestions d'estat o privades. Merkel és tan fanàtica del mòbil com Obama dels serveis secrets.
En tot cas, l'escàndol d'ara ha servit per recuperar la tesi que, en el fons, Merkel i Obama mai no han estat amics. O que, com escrivia ahir l'Spiegel, el president dels EUA no té amics, ni fora ni dins de casa.