Merkel diu que no té pressa per triar un nou aliat
El poder obtingut a les urnes fa que la cancellera sigui més temuda
La cancellera Angela Merkel sembla decidida a traslladar a la formació del seu nou govern la consigna que tan nerviosos posa els socis europeus: el “no hi ha pressa”. La segona ronda exploratòria amb els socialdemòcrates, teòrics futurs socis privilegiats, es va desenvolupar entre símptomes d'acostament en la principal reivindicació dels aliats potencials –la introducció d'un salari mínim interprofessional, com a eina contra la precarització laboral– i poca cosa més.
Avui tindrà una altra ronda exploratòria amb l'opció que es reserva –potser per negociar amb avantatge–, els Verds. Però ni es descarta que sigui l'última ni hi ha data clara per asseure's amb un dels dos teòrics pretendents per començar les negociacions formals.
Aquesta setmana havia estat qualificada de decisiva, a Alemanya, si més no amb vista a la definició del nou soci de govern, entre els socialdemòcrates i els Verds. El terme decisiu, però, és relatiu. De fet, ningú no posaria la mà al foc sobre quan hi haurà fumata per part de Merkel, en el sentit que es pronunciï a favor d'un dels dos socis potencials ni si, un cop emès aquest veredicte, es produirà la formació de govern de manera més o menys ràpida.
La CDU/CSU de Merkel va vorejar la majoria absoluta, però no la va obtenir –va quedar en un 41,5 %– i a la nova cambra baixa no tindrà escons el seu soci dit natural, el Partit Liberal, que va quedar per sota del mínim del 5% per entrar al Parlament. Això aboca Merkel a la situació paradoxal que, tot i haver quedat enfortida pels resultats, té més difícil formar govern. S'ha de guanyar un nou soci i aquest soci no ha de témer l'efecte erosió que suposa, d'acord amb l'experiència dels dos mandats de Merkel, ser l'aliat de la cancellera.
Els socialdemòcrates van entrar a la gran coalició de la primera legislatura de Merkel, el 2005, amb un 34% dels vots i en les eleccions següents van caure al 23%, el pitjor resultat de la seva història. Els liberals es van convertir en socis de Merkel el 2009, després d'aconseguir el millor resultat de la seva història –el 14,9%–, però quatre anys després es van enfonsar al 4,8%. L'SPD no vol vendre barat ara el retorn al govern com a soci menor de Merkel, i als Verds tampoc no els convé donar la imatge d'estar disposats a qualsevol cosa, a canvi de compartir el poder en el que seria una coalició innovadora a Alemanya.
Totes dues formacions volen consultar a les bases un eventual pacte de govern amb Merkel. Els Verds tenen convocat el seu congrés federal de divendres a diumenge, mentre que l'SPD celebrarà una convenció amb 200 delegats diumenge, com a primer pas per conèixer el parer de les bases. Totes dues formacions es plantegen, a més, una consulta a la totalitat de la militància. No hi ha cap garantia que, en cas d'emprendre negociacions formals, els 470.000 militants de l'SPD no acabin rebutjant el pacte resultant. Tampoc no n'hi ha que, si són els Verds els “escollits”, la seva militància hi doni el vistiplau.
A Merkel no només se la tem entre el conjunt dels socis europeus, com a responsable del dogma de l'austeritat. També se la tem a Alemanya. En aquest sentit, els teòrics superpoders atorgats per les urnes no afavoreixen la recerca d'un soci.