El toro per les banyes
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va donar ahir un cop de timó inesperat, sembla que finalment decidit a donar l'impuls que necessiten els brots verds que es perceben a la zona euro, encara massa febles, però, per traduir-se en una autèntica recuperació. En contra dels pronòstics, la institució que vetlla per l'estabilitat de l'euro va deixar el seu instrument prioritari –els tipus d'interès– en el mínim històric del 0,25%, després de retallar-los en un quart de punt. Una notícia que esperava el club dels endeutats i que temia el dels estalviadors –entre els quals, l'Alemanya de l'austeritat– per les conseqüències que això tindrà en els plans de pensions i assegurances.
“Donem la benvinguda a la decisió del BCE, que creiem que impulsarà la incipient recuperació de la zona euro”, resumia en un comunicat, des de Washington, el Fons Monetari Internacional (FMI). “Es una decisió equilibrada, atesos el baix nivell d'inflació i la feblesa substancial de l'economia”, continuaven.
Draghi, convençut de la seva mesura al marge del vistiplau de l'FMI, defensava la decisió des del cor financer alemany i europeu, que és la seu del BCE a Frankfurt, en el període prolongat de baixos nivells d'inflació, mentre rebutjava que aquesta estabilitat de preus pogués indicar un perill de deflació.
“No observem una deflació”, deia, amb l'argument que només a un país de la zona –Grècia– hi ha hagut una caiguda de preus desmesurada. El risc d'entrar en deflació és, segons els experts, gairebé tan tòxic per a l'economia com l'explosió de preus. Draghi creu, però, que aquesta no és la situació dominant a la zona euro, on preveu un “període perllongat” en els nivells actuals d'inflació –un 0,7%, molt per sota del límit del 2% que el BCE té marcat com a objectiu, a partir del qual ha d'actuar en sentit contrari. El BCE garanteix als bancs “tota la liquiditat que necessitin fins al 2015”, deia Draghi, mentre defensava que la baixada del preu del diner beneficiarà les llars privades i les empreses.
Les claus de la decisió de Draghi poden estar en l'atur, que encara no mostra símptomes de recuperació. Si no es genera ocupació no es pot es parlar de represa, sobretot als països més castigats per la crisi. En aquest cas, Draghi ha decidit a actuar en benefici dels endeutats, per damunt de les queixes, també legítimes, dels estalviadors.
LES CLAUS
La depreciació de l'enfortida moneda única beneficia l'exportació
Mario Draghi, president del BCE, ahir a Frankfurt Foto: EFE.
Les bones notícies del BCE no ho són mai al 100% o, si més no, no ho són per a tothom. La primera víctima del cop sorpresa de Mario Draghi va ser l'euro, que es va precipitar cap a una caiguda gairebé tan espectacular com ho van ser les pujades –en els primers moments– de les borses d'arreu del Vell Continent.
La divisa europea va tancar a Frankfurt a 1,33 dòlars, d'acord amb la llei en política monetària que diu que els interessos baixos treuen atractiu inversor a les divises. Això no seria un problema per als països d'economies més afeblides dins la zona euro, ja que un euro barat els facilita vendre els seus productes per a l'exportació.
A Alemanya, una economia forta que no necessitava el rècord a la baixa, es veia amb cert escepticisme la decisió de Draghi. Els bancs ja tenien accés a crèdit amb interessos avantatjosos. I no està clar que la baixada els decideixi a potenciar la liquiditat cap a les empreses, l'autèntic problema de la zona euro. L'escepticisme s'estenia més enllà d'Alemanya. La decisió del BCE fa palès que encara hi ha molts desequilibris a superar en la zona euro, segons Manuel Pardos, president de l'associació espanyola Adicae.