Snowden està convençut que EUA vol matar-lo
L'escenari era de pel·lícula d'espies i les paraules de l'exanalista de l'Agència de Seguretat nord-americana (NSA), Edward Snowden, eren les que diria a un confident un home que sap massa i que se sent assetjat: “Aquesta gent, i estem parlant de funcionaris del govern [dels EUA], han dit que els agradaria disparar-me una bala al cap. O enverinar-me a la sortida d'un supermercat i després veure'm morir a la dutxa.”
Pàl·lid, però tranquil, Snowden explicava això al periodista alemany de la primera cadena alemanya ARD Hubert Seiper. L'escenari era l'habitació d'un hotel, molt semblant al lloc on mesos enrere el mateix extècnic de la CIA es va trobar amb el diputat verd alemany, Hans-Christian Ströbele, i on es va mostrar (segons va explicar després aquest veterà parlamentari) disposat a explicar el que sap a una comissió investigadora del Bundestag (la cambra baixa alemanya).
L'entrevista a l'ARD era la primera que ha concedit Snowden a una televisió des que va fugir a Hong Kong, primer, i va demanar asil a Rússia, després. Enmig ha quedat l'allau de revelacions difoses per un grup de grans mitjans d'arreu del món, amb els documents sobre el ciberespionatge massiu dels Estats Units tant a ciutadans del carrer com a líders enemics o aliats com ara la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Les raons de la por de Snowden es fonamenten no només en la lògica de qui ha robat els secrets del país més poderós del món, sinó en un article publicat en una plataforma d'internet (BuzzFeed) on membres del Pentàgon i de la NSA haurien explicat el seu propòsit de matar Snowden.
Sense indult
La pista sembla poc sòlida, però tampoc no té gran credibilitat la hipòtesi que, en cas d'entregar-se als Estats Units, podria esperar un cert tracte de favor. El secretari de Justícia nord-americà, Eric Holder, va deixar clar que no hi hauria indult per a Snowden si deixa l'exili rus. A Snowden se li imputa el càrrec de traïció.
Fora de la por de morir assassinat, d'un tret al cap o enverinat, Snowden va entrar en allò que a Alemanya preocupa més que les escoltes al telèfon mòbil de la cancellera Angela Merkel. Segons l'exanalista de la CUA, els serveis secrets no només espien ciutadans del carrer o polítics de primera: també ho fan als grans consorcis empresarials, com ara Siemens o Daimler Benz. No perquè temin que puguin atemptar contra la seguretat nacional, sinó buscant secrets que puguin interessar a la competència.
És a dir, pirateria industrial de primer ordre, allò que pot fer perillar les negociacions del tractat de lliure comerç entre els EUA i la Unió Europea, ara en suspens.
Una cosa és el ciberespionatge dels correus electrònics de ciutadans i l'altra, els interessos de la gran indústria. Potser això explica que cada cop que Snowden envia el seu crit d'auxili (bé al diputat Ströbele, bé al periodista de la ARD) ho faci a través d'Alemanya.
Snowden va assegurar que ja no controla els seus documents, perquè aquests van quedar en mans dels periodistes a qui els han filtrat. No és l'amo d'aquests secrets, però sí que manté el seu poder sobre aquesta nebulosa que és la pirateria industrial. Una qüestió complexa, que pot complicar els plans del president nord-americà, Barack Obama, de reconciliar-se amb Merkel.