Les pors alemanyes
A Alemanya, de moment, hi ha més por que bombolla. Almenys això coincideixen a dir els experts cada cop que algun estament activa l'alarma amb les xifres que il·lustren l'augment de preus en el mercat immobiliari. El més recent d'aquests estaments ha estat el Bundesbank, el banc central alemany, que per al ciutadà d'aquest país continua sent la mesura de moltes coses, malgrat haver quedat degradat a segona instància per sota del Banc Central Europeu (BCE). Els preus de l'habitatge s'han disparat, especialment en els grans nuclis urbans, on ara mateix es paguen quantitats desmesurades per un pis de propietat, advertia recentment el Bundesbank.
El lideratge en el rànquing de preus continua en poder de Munic, la capital de la pròspera Baviera. El creixement més accelerat, però, s'observa a Berlín. En termes globals, i des del 2010, els preus a les set grans ciutats del país s'han apujat un 24 %.
La perversa por a la deflació empeny els preus de l'habitatge, conclou Der Spiegel, a tall de resum del que són els “neguits tradicionals” de l'alemany mitjà. “El Bundesbank ens diu la veritat, el BCE que dirigeix Mario Draghi castiga l'estalviador a uns tipus d'interès tan baixos que converteixen el mercat immobiliari en el seu refugi més sòlid”, pensa l'alemany tipus. El cert és que, efectivament, Alemanya ha deixat de ser el paradís del mercat immobiliari barat, on fins i tot els estrangers de pas –i fins i tot espanyols nouvinguts amb la crisi– s'animaven a comprar. Berlín està encara lluny de ser la capital intransitable, en aquest aspecte, que són Londres o París. Però va en la “mateixa direcció, per un carrer de direcció única”, com ho descrivia el Frankfurter Allgemeine Zeitung.
Els símptomes de la por s'evidencien en l'augment continuat no només dels preus de l'habitatge de compra, sinó també dels de lloguer, el que els experts consideren clau per avaluar els perills de la bombolla. Un 5 % de mitjana és el que es calcula que va apujar-se el 2013 el preu de l'habitatge de propietat, el doble que els dels lloguers. Pel que fa a la mitjana de l'habitatge de propietat, als nuclis urbans la pujada es va situar en un 5,9%, gairebé dos punts per damunt de l'any anterior i en una progressió constant reflectida en els darrers deu anys, fins a situar-se en el 24% acumulat des del 2010. El creixement més ràpid es registra a Berlín, amb un 8,3%.
Atractiu per invertir
Malgrat aquesta progressió, la compra d'immobles és encara la inversió més atractiva per a l'estalviador dit corrent, explicava el director de l'equip d'experts en aquest àmbit F + B, Berndt Leutner. Els augments dels lloguers es mantenen en nivells “que de moment encara no són dramàtics”, continua l'expert –un 1,6% és la mitjana en obra nova, tot i que es pot disparar al 6% anual en algunes zones.
Una altra cosa és l'evolució dels pisos de propietat, amb preus que van dels 4.580 euros per metre quadrat de Munic als 2.000 euros de Berlín. La capital bavaresa és la més cara, la capital de la primera economia alemanya és la de l'encariment més ràpid. Es pot parlar de por o de perill justificat?
Els analistes, fins i tot el Bundesbank, coincideixen a rebaixar els motius per al pànic. L'evolució de Berlín es pot veure com una adequació lògica, d'una ciutat que durant dècades va viure al marge del mercat real –l'etapa de la divisió pel Mur– i que, com que continua sent per als alemanys una ciutat “pobra” i sense indústria, ha començat a remuntar posicions empesa pel factor capitalitat. Fins a arribar al nivell de Londres queda prou marge.