La resposta serà unànime
El Banc Central Europeu (BCE) sembla haver entrat en una dinàmica nova, la de les promeses d'actuació, a falta d'accions o mesures reals. Mario Draghi, el president del BCE, va posar l'accent, en la seva intervenció d'ahir, a prometre que es farà “el que calgui” i “quan calgui”, apuntalada a més en un altre terme màgic, el de la unanimitat.
Aquestes van ser les claus de l'acostumada conferència de premsa de l'italià Draghi, al final de la reunió del consell executiu del BCE, un parell d'hores després de comunicar que els tipus es mantenien en els seus mínims històrics del 0,25%. És a dir, res d'abaratir més el preu del diner, qüestió que últimament temen gairebé més que tots els altres perills els estalviadors de la zona euro rica, amb Alemanya al capdavant.
La inflació es manté molt per sota dels objectius marcats pel BCE –el 2%– com a desitjables per no haver de patir pel risc de deflació o d'una inflació sota mínims. El març passat, la inflació es va situar en un 0,5% de mitjana a la zona euro, el nivell més baix en els últims cinc anys i una “sorpresa”, segons va admetre el president del BCE.
Draghi pronostica, però, que en els pròxims mesos s'invertirà la tendència i començarà a pujar, fins a acostar-se al 2% al llarg del 2015 i arribar al percentatge marcat com a objectiu desitjat l'any següent. Un període potser massa llarg per allunyar les pors de la deflació. De moment, però, sembla que el BCE es conforma a poder parlar d'inversió de la tendència.
“El consell executiu ha estat unànime en la seva determinació a emprar mesures no convencionals, sense sortir del seu mandat, per afrontar un període llarg de preus massa baixos”, va afirmar, per admetre tot seguit que, com més duri aquesta fase, més alt serà el perill de caure sota els efectes de la deflació.
Des del punt de vista dels qui esperaven moviments clars, les declaracions de Draghi eren decebedores. Els analistes, però, coincidien a considerar que el fet de destacar la paraula unanimitat, sumada a la disponibilitat a recórrer a mesures no convencionals, suposa gairebé una revolució, dins l'estil introvertit de l'economista italià.
Compra de deute
No hi ha unanimitat, entre els experts, sobre quines poden ser aquestes mesures no convencionals. Sí que va quedar clar, si més no, que Draghi no dóna per tancades les opcions existents, fet que s'interpreta com la disposició a adoptar instruments semblants als d'altres bancs centrals i, més concretament, la Reserva Federal dels Estats Units. Exactament allò que s'havia retret a la institució de Draghi, amb comportaments massa tímids per fer front a situacions complexes.
En la terminologia dels analistes es dibuixava el quantitative easing (QE) o la compra de deute. “S'ha discutit intensament sobre aquesta possibilitat”, va dir Draghi, en la tradicional compareixença davant els periodistes, a propòsit del QE. Es tracta de mesures que, fins ara, s'han adoptat als Estats Units, al Regne Unit o al Japó, però no a la zona euro. El principal inconvenient, en el cas europeu, és la complexitat específica derivada del fet de no ser el banc rector sobre la política monetària d'un país, sinó de divuit estats membres. Malgrat tot, la possibilitat és sobre la taula, insistia Draghi, com ho és la disposició a actuar “ràpidament” si l'evolució dels preus així ho demana.
El consell del BCE va parlar de compra de deute, una possibilitat que, sempre, desperta controvèrsia i que, de cop, es va reflectir en una caiguda de l'euro respecte al dòlar en el mercat de Frankfurt, seu del BCE. De l'1,38 dòlars de dies passats va caure a l'1,377, cosa que s'interpretava com una reacció a la possibilitat d'una expansió monetària.
El DAX 30, l'índex borsari alemany, va tancar pla, mentre que altres borses europees van reaccionar amb pujades a les promeses de Draghi.