martes, 16 de septiembre de 2014

El lamparón en el impoluto paisaje alemán

 

Euroescèptics contra Merkel




 
El blindatge alemany contra el populisme, si més no l'etiquetat d'euroescèptic, s'ha esquerdat potser definitivament: l'Alternativa per Alemanya (AfD), un partit fundat fa dos anys i que en les generals del 2013 va quedar fora del Parlament Federal (Bundestag), és una força emergent, sense que els analistes gosin definir-li un sostre electoral. Del 4,7% que el van deixar sense escons a la cambra federal, el setembre de l'any passat, es va disparar al 7,1% en les europees del maig d'aquest any. En qüestió d'un parell de setmanes ha pujat al 9,7% obtingut a finals d'agost al land de Saxònia, i al 10,6% i el 12,2% respectivament en les de diumenge passat dels estats federats de Turíngia i Brandenburg. Són tres èxits electorals indiscutibles per a una formació que fins fa poc no era a cap cambra alemanya, en tres lands de l'est, un territori considerat pels analistes especialment favorable a l'anomenat vot de protesta. Sigui al d'ultradreta, sigui al de l'esquerra o, més recentment, al dels Pirates, l'última formació que ha intentat fer-se un forat en l'estricte món parlamentari alemany, on els partits petits tenen especialment difícil saltar per damunt del llistó mínim del 5%.
Els Pirates van fer sentir la seu veu dos anys enrere, en escalar posicions en una sèrie de cambres regionals. Però poc després es van enfonsar en resultats marginals enmig de contradiccions internes. La ultradreta mai no ha trencat, a escala federal, el sostre del 5% i s'ha hagut de conformar, fins ara, amb escons aïllats en cambres regionals. L'Esquerra, partit d'arrels postcomunistes i exsocialdemòcrates, és l'últim exemple recent de formació que ha aconseguit consolidar-se a l'espectre parlamentari alemany, malgrat els intents durant anys de la resta de la classe política per arraconar-la com una intrusa al Bundestag.
“L'AfD es nodreix dels vots de tots els partits”, deia ahir Angela Merkel, en fer balanç de les eleccions del diumenge. Està clar que la seva CDU és un dels més afectats per aquesta usurpació de vots. Però també en pren a l'esquerra, a la ultradreta i al Partit Lliberal, antic aliat natural de la CDU, ara extraparlamentari, segons adverteixen, no només la cancellera, sinó també els experts en demoscòpia.
L'euroescepticisme pren vots a tothom, però és especialment perillós per a la CDU. La cancellera no es pot permetre la irrupció d'un partit que es declara enemic de la unió bancària, com ho va ser dels mecanismes de rescat per als socis amb problemes. Aquesta no és l'única ideologia perillosa de l'AfD. En el seu doctrinari es barregen propostes de duresa contra la criminalitat, control de la immigració i enduriment de les lleis d'asil. És a dir, consignes que també defensen l'ala més dretana de la CDU i els seus socis bavaresos i que, fins ara, la cancellera ha mantingut a ratlla.