Merkel carrega contra el populisme dretà
La cancellera Angela Merkel va aconseguir, en el seu desè discurs de Cap d'Any, saltar-se el format des missatge rutinari als compatriotes, amb una condemna clara: el no a la xenofòbia, prengui la forma que vulgui i encara que es disfressi de moviment proper i comprensiu envers les inquietuds del ciutadà corrent.
“No seguiu els que convoquen aquestes manifestacions. El seus cors porten prejudicis, fredor o fins i tot odi”, va dir la cap del govern, en referència a les marxes que, setmana a setmana, han portat als carrers de Dresden fins a 17.000 persones, organitzades pels autoproclamats Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida). Un nom que, dos mesos enrere, no existia en el panorama alemany i que, de cop, ha encès les alarmes de l'espectre parlamentari. El problema no és ja la ultradreta clàssica, sense pes parlamentari, sinó unes formacions noves, sense un sostre clar quant al seu ressò potencial entre l'electorat.
Alguns veuen al darrere de Pegida el “braç populista” i dretà de l'euroescèptica Alternativa per Alemanya (AfD), un partit que del no-res va saltar al 10 % en les passades eleccions europees i en un seguit de comicis regionals. Un perill per a les files de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel, perquè els pren electors i amenaça d'arribar a mig termini al Bundestag (cambra baixa), després d'haver-se quedat a unes dècimes d'aconseguir escons en les eleccions generals del 2013.
Un perill, també, per a l'estil propi de la cancellera i líder de la CDU, a qui des de l'agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) es reclama un gir cap a les arrels conservadores, ja que se la considera massa centrista o, fins i tot, empeltada dels socialdemòcrates, els seus socis en la gran coalició. El distanciament d'un perfil realment dretà i conservador és la raó de l'èxit dels euroescèptics i, també, de Pegida, va dir l'exministre d'Interior de Merkel Hans-Peter Friedrich, de la CSU bavaresa.
Semblava que el seu desè discurs de Cap d'Any –va arribar al poder el 2005– seria un mes, parlant a càmera amb una de les seves jaquetetes característiques i el Reichstag –la seu del Bundestag– al fons. El contingut va ser, però, contundent i el to, més proper que mai al ciutadà. Semblava que Merkel volia matar uns quants ocells amb un sol missatge i un parell de frases.
En primer lloc, la mala imatge que transmet Alemanya –que registra rècords de sol·licitants d'asil (230.000, aquest 2014) i de població estrangera (gairebé 8 milions, un 10% del total)–, que, d'una banda, demana immigració qualificada i, de l'altra, surt al carrer amb consignes islamòfobes o ataca centres d'acollida de refugiats. En segon lloc, contra les temptacions de les seves files –i sobretot de la CSU bavaresa– de “comprendre” els que surten al carrer darrere les pancartes de Pegida. I, en tercer lloc, contra l'euroescepticisme d'AfD. En els quadres de comandament d'aquesta formació, hi ha líders regionals que donen suport obertament a Pegida i encapçalen les seves marxes. Aquest és el cas del líder del land de Brandeburg (veí a Berlín) i vice-president d'AfG, Alexander Gauland. Més il·lustratiu encara dels vincles entre l'ascens de l'euroescepticisme i la del moviment islamòfob és el resultat d'una enquesta publicada, ahir, per l'institut Forsa, segons la qual un 71% dels simpatitzants d'AfD ho són, també, de Pegida. El percentatge de ciutadans que consideren “legítima” la convocatòria de les marxes islamòfobes baixa al 29%, segons l'enquesta, elaborada abans que s'emetés el discurs de Merkel. Caldrà veure com evoluciona el moviment Pegida per saber si les paraules de la cancellera han tingut efecte. La propera marxa serà dilluns vinent, a Dresden. El lema tornarà a ser Wir sind das Volk (Nosaltres som el poble), el mateix que, el 1989, va aglutinar la revolució pacífica que va precedir la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre. Una consigna que, aleshores, va convertir les primeres marxes d'uns pocs centenars en un clam de multituds i que, ara, ha adoptat aquesta nova mutació ultradretana.