1,1 bilions, injecció inèdita
De Mario Draghi se n'esperaven ahir decisions històriques i el president del Banc Central Europeu (BCE) no va deixar escapar aquesta cita tan rellevant. L'esperat programa de compra d'actius, públics i privats, és un fet dat i beneït a Frankfurt, malgrat que no va rebre un suport unànime del seu Consell Executiu. El volum acordat, uns 60.000 milions d'euros al mes, va superar el que en aquests darrers dies s'havia anat filtrant; la responsabilitat serà descentralitzada o compartida, entre els bancs centrals nacionals i el BCE, i el programa no es limitarà al deute sobirà, sinó que també s'estendrà al privat. Una manera de garantir, en els criteris de Draghi, la fluïdesa de crèdit que necessita l'economia real de la zona euro per defugir el perill imminent de deflació. “És un pla necessari per poder crear les injeccions de fluïdesa que demana la zona euro, un pla per activar les economies de les empreses i de les famílies”, va dir el president del BCE.
“La inflació està de manera persistent i clara per sota de l'objectiu desitjat”, hi va afegir Draghi, després que el seu Consell Executiu mantingués el seu instrument tradicional, els tipus d'interès, en el mínim històric del 0,05%. El mateix president del BCE advertia tot seguit que no s'espera que els preus pugin per si mateixos a mitjà termini –continuaran molt baixos o negatius, va dir–. Perquè comencin a repuntar, caldrà esperar a final del 2015 o principi del 2016. Per tant, no cal pensar, de moment, que s'acostin ni tan sols a l'objectiu desitjat pel BCE, que se situa “una mica per sota” del 2%, va recordar Draghi.
Mercat secundari
La inflació no pujarà si no s'articulen “ràpidament” mecanismes excepcionals. I l'economia de la zona euro tampoc no s'activarà sense accions no convencionals. Sense el suport unànime del consell –no és cap sorpresa, vist el rebuig d'Alemanya i el seu poderós Bundesbank–, Draghi ha engegat, però, aquest programa de “compres combinades” descentralitzades, ja que els executors seran bàsicament els dinou bancs nacionals de la zona euro.
El volum global es calcula en els 1,14 bilions, ja que l'abast va del pròxim mes de març fins al setembre del 2016. Els actius s'adquiriran en el mercat secundari i el pes es repartirà proporcionalment entre els socis de la zona euro. És a dir, que a Alemanya li pertocarà el volum més gran –un 17,9%–, com a primera economia de la zona. La seguirà França, amb un 14,1%, mentre que a l'Estat espanyol li tocarà el 12,5%.
Draghi preveu que, en aquest marc fixat, entre el mes de març vinent i el setembre del 2016, s'haurà aconseguit que la inflació arribi a la taxa desitjada. Exclosa de la compra de deute sobirà queda Grècia, ja que, malgrat els esforços d'aquest país, els seus bons no entren en
la categoria d'inversió. Aquest apartat podria interpretar-se com una concessió a Alemanya, el país que més ha aportat als rescats i el que menys entusiasmat ha assistit als preparatius dels darrers mesos d'aquest programa d'estímul. Cal subratllar, però, que el president del BCE no està en el càrrec per fer feliços determinats governs –almenys, això és el que s'espera de la independència de la seva entitat.
Sí que va fer molt, ahir, a favor de la bona salut dels mercats. Les principals borses europees es van disparar. En el cas de l'Íbex, va avançar un 1,7%, encara que la revaloració més important va ser la de la borsa de Milà (2,4%), mentre Frankfurt tancava en nous màxims històrics. L'euro, també d'acord amb el que es pronosticava, va accelerar la seva davallada fins a situar-se en 1,1416 dòlars, el nivell més baix des del novembre del 2003. Res que no es pogués preveure, vist que la moneda única està a mínims des que va començar l'any. I, finalment, l'altre baròmetre de la perifèria, la prima de risc espanyola, va baixar per sota dels 100 punts bàsics. Tot això va cabre en aquesta escenografia perfectament dissenyada per un Draghi disposat a evitar, sigui com sigui, una tercera recessió a la zona euro.
Cal no oblidar les reformes
El programa de compra de deute no encaixa en el dogma de l'austeritat d'Angela Merkel. Potser per això Mario Draghi va encabir un parell de frases en el seu anunci, en direcció a Berlín: “La política monetària ha d'anar acompanyada de reformes estructurals.” Gairebé simultàniament a la conferència de premsa de Draghi, a Frankfurt la cancellera parlava davant la cimera econòmica de Davos, a Suïssa, en termes semblants: “Per crear creixement cal articular les mesures adients, cosa que significa implementar les reformes pertinents.” Merkel va insistir en la independència del BCE i va defugir entrar en judicis sobre el programa de Draghi. Mentre la cancellera callava diplomàticament, a Alemanya els experts dels principals instituts disparaven comunicats de rebuig que tenien precuinats des de fa dies. “L'estalviador pateix, l'endeutat ho celebra”, resumia el setmanari Der Spiegel.