El club dels incrèduls
Els qui preparaven per avui el titular “Atenes evita el Grexit” van haver de canviar d'idea. Els qui es pensaven que els xicots terribles grecs –el primer ministre, Alexis Tsipras, i el seu home de Finances, Iannis Varufakis– en tindrien prou amb una primera baixadeta de pantalons, també: Alemanya no es conforma amb somriures i encaixades de mans diplomàtiques, vol garanties. Ja n'hi ha prou de fer veure que ens empassen les promeses de mal pagadors, que ara ja ni tan sols juguen a fer veure que són polítics assenyats, sinó que volen tenir un peu a cada banda: l'un, a la dels esquerrans disposats a complir la promesa electoral de posar fi a l'austericidi alemany; l'altre, a la dels qui, en situació extrema, fan cara de penedits i demanen una ampliació del crèdit.
Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances alemany i quinta essència de l'austeritat, no va tenir miraments ahir. Polític sense complexos, va dir un nein clar i alemany, quan tot Brussel·les semblava a punt de segellar un salvament fins i tot sense arribar a l'ultimàtum. Queda en peu la reunió de l'Eurogrup d'avui i, a més, l'última paraula al sí o al no de la proposta grega la diran els donants de la zona euro, amb Alemanya –primer donant– al capdavant. Varufakis va precipitar-se si va arribar a creure que enviant la seva proposta havia guanyat la batalla. “La carta de Varufakis no aporta cap solució substancial“, deia la resposta, en format minimalista, de Schäuble. Atenes ha de redactar millor el seu escrit. I deixar clar si accepta o no les regles del joc.
“Grècia està en posició d'insolvència des de fa cinc anys. Si aleshores hagués deixat la zona euro, hauria tingut possibilitats de regenerar-se”, va dir ahir Hans Werner Sinn, president de l'institut econòmic Ifo i tertulià molt mediàtic. Sinn és una persona acostumada a deixar anar consignes políticament incorrectes o populistes, i font d'inspiració dels euroescèptics. Sinn dóna a Varufakis la raó, en relació amb el rebuig de les receptes emprades fins ara: “Els crèdits que ha rebut Grècia s'han disparat en cinc anys dels 50.000 milions d'euros als 250.000 milions i l'atur, en canvi, s'ha duplicat.”
Fa cinc anys no es va produir el Grexit que ara veu Sinn com la millor solució. Schäuble no vol perdre el temps amb especulacions del que hauria estat millor, sinó que vol termes clars d'Atenes. El nein de Schäuble, el gat escaldat alemany, va sacsejar les borses, la cotització de l'euro i, també, la coalició de Berlín. Sigmar Gabriel, cap del Partit Socialdemòcrata (SPD) i ministre d'Economia, va deixar clar el seu malestar amb la resposta de Schäuble a Varufakis. “No ens hem de precipitar a l'hora de dir sí o no: cal seguir negociant”, va dir Gabriel.
La divisió interna en la coalició de Merkel sobre Grècia evidencia el que pot passar a escala europea: l'escissió entre els qui aposten per la flexibilitat, com ara París i Roma, i els qui insisteixen en les regles contractuals. Ahir el no més sonor venia de Berlín, però Madrid, Lisboa i altres víctimes de l'austericidiavalen que no es pot perdonar a Atenes allò que no se'ls ha perdonat a ells. L'Eurogrup té programada per avui una altra nit dramàtica. Schäuble està més avesat a les maratons de la zona euro que el nou col·lega grec. I ni tan sols no ha d'acabar avui aquest capítol del drama grec. Schäuble sap que la data final és el 28 de febrer. Si aleshores no hi ha hagut entesa, Grècia serà insolvent
.