La reunió del G-7 insisteix a arraconar Moscou
L'exclusió de Rússia del club dels poderosos marcava ahir l'inici de la cimera del G-7, sota presidència alemanya, a la ciutat de Lübeck. Berlín vol presentar en la trobada algun avanç en el conflicte ucraïnès i en l'acord de principis per desactivar el programa nuclear iranià quan es reuneixin els caps de les grans potències al juny a Baviera.
Aquestes dues qüestions impliquen Moscou. Però ha de ser el Kremlin el que mogui fitxa. Aquest era el missatge del ministre d'Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, en una apertura de sessions més formal que cap altra cosa, ja que el pes pesant de la cita, el secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, no s'hi incorpora fins avui.
Amb Rússia no es pot comptar des de l'annexió de Crimea, és la consigna de les potències industrialitzades. Però sense Rússia tampoc no es pot avançar en cap direcció, si més no pel que fa als grans desafiaments globals que més preocupen aquestes potències: Ucraïna, el terrorisme islàmic i el programa nuclear iranià.
La reunió dels caps diplomàtics dels estats membres del G-7 va començar amb menys manifestants en contra del club dels poderosos del que es calculava i també sense Kerry, que havia de defensar el preacord aconseguit amb Teheran dels intents de bloquejar-lo des del Congrés nord-americà.
També en aquest acord o preacord juga un paper determinant Moscou, un dels membres del grup del P5+1 amb què es va consensuar el compromís a Suïssa.
Rússia té molt a dir respecte a l'Iran, a més de ser lògicament una peça determinant en el conflicte ucraïnès. “La reincorporació de Moscou al grup depèn que es trobi una solució al conflicte”, deia Steinmeier, que havia mantingut la vigília una tanda negociadora amb Moscou i Kíev amb pocs resultats visibles.
“El G-7 no està legitimat per ningú, encara menys pel poble. És un club d'autoproclamats poderosos, malgrat que ni tan sols no hi són a dins els actuals amos del món”, deia Peter Michkelson, un pacifista veterà, des del cor de Lübeck, mentre recordava les cimeres on ha anat a protestar fins ara “sempre pacíficament”. Però Lübeck no es Frankfurt, hi afegia, en al·lusió als aldarulls enregistrats durant la inauguració de la seu del Banc Central Europeu (BCE) al març, mentre somreia davant del mur de policies desplegats. Uns 3.500 agents barraven el pas a un miler de manifestants, un exponent clar de la por alemanya a perdre el control de la situació.