Merkel promet “buscar un camí” amb Londres
“Si hi ha voluntat, també hi ha un camí”, va dir Angela Merkel, davant un David Cameron que celebrava la seva reelecció amb una mini gira europea destinada a “vendre” als seus socis la idea de la reforma dels Tractats de la Unió Europea (UE) com a alternativa al Brèxit (sortida de la UE). Berlín era la darrera estació per al premier britànic, a qui ni a Holanda, ni a París ni a Varsòvia l'havien rebut amb grans mostres d'entusiasme.
Canviar els tractats és difícil, però cal concentrar-se en qüestions “objectives”, afegia Merkel, per insistir que la darrera paraula la té el poble sobirà britànic. La cancellera va jugar així el seu paper més característic, el de la líder que diu buscar l'entesa i que sempre acaba sortint-se'n amb la seva. A Alemanya no li interessa ni el “Grèxit” –la sortida de Grècia d'Atenes de la zona euro– ni el “Brèxit”, que el poble britànic decideixi, en referèndum, probablement el 2017, abandonar la Unió Europea.
La consigna oficial de Berlín és que es vol mantenir dins l'euro Grècia, malgrat els abismes amb el govern esquerrà d'Alexis Tsipras, de la mateixa manera que es defensa que no es vol prescindir del Regne Unit, malgrat l'anomenat euroegoisme britànic.
Cameron va insistir davant la cancellera en el seu propòsit de convocar un referèndum sobre la permanència a la UE el 2017 i també en la necessitat d'introduir reformes –favorables als interessos de Londres– per impedir que el poble respongui amb un no.
No es tracta de reformes simbòliques, sinó de qüestions com ara la implantació de mesures per impedir el que Cameron anomena “abusos” sobre l'estat del benestar. És a dir, que els immigrants puguin accedir sense límit a les prestacions de la Seguretat Social. Per Cameron, el terme accedir és sinònim d'abusar i un dels arguments que fa servir l'ultradreta euroescèptica. “Alemanya té una clara esperança que el Regne Unit es quedi a la UE”, deia Merkel davant Cameron, el qual insistia en la defensa dels interessos britànics i, potser per acostar posicions amb la cancellera, deia que la millor manera d'aconseguir aquest objectiu és romandre dins la UE.
Londres confia en la “flexibilitat d'Alemanya i els seus socis”, que han de comportar-se “com una xarxa”, no pas “com un bloc”. Berlín dóna suport a la fórmula de l'“Europa de dues velocitats”, un concepte clàssic dins les estructures comunitàries i que, de fet, ja funciona, recordava Merkel, ja que hi ha membres que formen part de nuclis durs, com la zona euro o el grup de Schengen, i altres que no.
En resum, els pronunciaments de Merkel i els de Cameron semblaven apuntar a un estatus flexible que permeti ser-hi i no ser-hi, dins la UE. És a dir, no abandonar el club europeu que representa dècades d'estabilitat política, però alhora mantenir-se com una mena de soci extern. Si hi ha voluntat, també es troba el camí, deia Merkel, en alemany. “No hi ha una solució màgica ni ràpida, però si hi ha voluntat es troba el camí”, repetia, en anglès, el seu visitant britànic.