Rússia com a enemic comú
Una foto de família rere l'altra i Rússia, l'absent, com a enemic comú: aquests van ser els eixos de l'arrencada de la cimera de les anomenades set potències industrials, el G-7 –els Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, el Japó i el Canadà–, sota presidència de torn alemanya. Barack Obama exercia de gran convidat; Angela Merkel, d'amfitriona, equiparada en protagonisme amb el president dels EUA, i David Cameron i François Hollande, com a aliats preferents de cadascun dels dos líders.
La resta dels col·legues semblaven existir només per raons d'escenografia. Tenien per davant 26 hores de sessions al castell bavarès d'Elmau, sota un sol imponent i perfecte, des del punt de vista mediàtic i amb un nou rebrot del conflicte ucraïnès, també idoni per marcar diferències respecte de Moscou.
A la cimera del G-7, s'hi anava, d'acord al costum, a parlar una mica de tot. És a dir, a passar revista entre els líders implicats, en un paratge de luxe i amb un pressupost també disparat, dels temes globals que afecten l'agenda política.
Ucraïna era, però, el tema latent sobre la cimera, marcada per l'absència –per segon any consecutiu– del president rus, Vladímir Putin, del que s'havia anomenat G-8, derivada justament de l'annexió de Crimea a la Federació Russa l'any 2013.
“La durada de les sancions està supeditada al ple compliment dels acords de Minsk”, deien fonts de la Casa Blanca després de la primera reunió bilateral entre Obama i Merkel, entre la visita mediàtica al poblet bavarès de Krün i la trobada amb la resta dels mandataris del G-7.
“La UE i el G-7 coincideixen en la defensa de la integritat territorial d'Ucraïna”, deia per la seva banda el polonès Donald Tusk, present a Elmau com a president del Consell Europeu. A Berlín, ja ni es creu possible, a hores d'ara, una restitució de Crimea, per molt que oficialment es condemni l'annexió cada cop que se'n parla.
Però l'escalada militar a l'est d'Ucraïna dels darrers dies va fer témer, fins i tot, per la continuïtat de l'anomenat format de Normandia, les negociacions directes que mantenen Kíev amb Moscou, amb París i Berlín com a mitjancers, per tal de salvar el que queda dels instruments creats amb els acords de Minsk per mirar d'estabilitzar el conflicte.
Les males notícies d'Ucraïna –i la por de Polònia a una extensió del conflicte, no amagada per Tusk– van discórrer en paral·lel al foc creuat de retrets entre Brussel·les i Atenes. Tots dos complexos planaven sobre l'aparent món idíl·lic del castell bavarès d'Elmau en la primera jornada de la cimera del G-7 més cara de la història i de 27 hores de durada.
Tusk es va referir a Ucraïna abans d'encetar els plenaris, mentre que Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea (CE), mirava de netejar els malentesos respecte al govern d'Alexis Tsipras. “No he rebut encara cap proposta alternativa de Grècia”, assegurava. I hi afegia que no tenia “cap problema personal” amb Tsipras, malgrat la “decepció” que li va provocar, segons deia, el discurs del primer ministre grec al seu Parlament, on es presentava la proposta de l'antiga troica i ara “institucions internacionals” –Banc Central Europeu (BCE), Fons Monetari Internacional (FMI) i Comissió Europea (CE)– com una mena d'ultimàtum inassumible pel país.
El govern alemany no vol que els ultimàtums a Atenes compliquin el balanç de la cimera a Baviera i, potser per això, la qüestió ha quedat ajornada fins dimecres.
Dos dies després que es clogui la cita a Elmau, es preveu una nova trobada de Merkel amb Tsipras i Hollande a Brussel·les, segons van anunciar, ahir, fonts d'Atenes. Es podria tractar, aquesta vegada sí, de la ronda del sí o el no al Grexit, el temut abandonament de Grècia de la zona euro.
No són d'aquest món
Un sonor “Grüss Gott” –la tradicional salutació bavaresa, traduïble com “A la pau de Déu”– pronunciat per l'home més poderós del món, Barack Obama, en un poblet de 2.000 habitants, Krün, va obrir l'àlbum de fotos del G-7. Al seu costat, Angela Merkel, la dona més poderosa del món, feliç com una criatura pel toc local donat pels estrategs –de la Casa Blanca o potser de la Cancelleria– a l'obertura de la gran cita a Elmau. El que tenia Obama al davant, un parell d'hores després d'aterrar a Alemanya, era un auditori com de càsting, amb desenes de ciutadans triats i amb el vestit tradicional bavarès, molt de folklore, cerveses i salsitxes, tot al servei dels clixés. Poc a veure amb l'Alemanya actual, on un 10% de la població és d'origen estranger, i fins i tot postís en l'òrbita de la tradicionalista i catòlica Baviera. Les imatges del primer punt del dia als Alps alemanys més aviat recordaven antigues fotografies, amb poca o cap connexió amb el temari de conflictes globals que hi ha sobre la taula del G-7.
Síria, Ucraïna, el terrorisme islamista, el drama humanitari del refugiats o la precarització del món laboral deixat per la crisi a Europa són alguns d'aquests temes. Però Merkel i Obama necessitaven, abans de reunir-se amb els col·legues de França, el Regne Unit, Itàlia, el Canadà i el Japó, un missatge de cohesió bilateral, ni que fos clarament artificial. “Malgrat les diferències, els Estats Units són els nostres amics i aliats”, va dir Merkel, per intentar segellar amb una frase dos anys i mig d'escàndols i filtracions continuats sobre l'espionatge públic i privat entre els socis transatlàntics.
“Cal fer front a l'agressió russa a Ucraïna”, va afirmar per la seva banda Obama. L'espionatge transatlàntic entre amics potser no s'arribarà a aclarir mai, però el perill continua sent Moscou. Vladímir Putin i el G-8 –el G-7 més Rússia– ja van quedar eradicats del calendari de grans cimeres l'any passat, amb la trobada dels set líders a Brussel·les, en lloc de la cita que hauria tingut lloc a Rússia, que va quedar suspesa per l'annexió de Crimea. Un any abans, el 2013, en què sí que hi va haver G-8, a Irlanda, la imatge que en va quedar va ser la d'un Obama i un Putin mirant cadascú cap al seu costat.
“Sense Rússia no es pot resoldre la crisi de Síria”, admetia, en declaracions a una televisió alemanya, Merkel. Ni la crisi de Síria ni menys encara la d'Ucraïna, és clar. El món desfasat i artificial de les cervesetes al sol, de bon matí, era la imatge del dia a l'àlbum de fotos de la cimera. A Putin, present com el 2013 o absent com el 2014 o aquest 2015, se li reserva el paper d'agressor.