El G7 mostra els seus límits amb Moscou i Atenes
Obama i Merkel exhibeixen unitat transatlàntica per la crisi grega i el conflicte ucraïnès
La cimera del G7 sota presidència alemanya es va cloure amb notables compromisos pel que fa als grans reptes a mitjà termini –la lluita contra l'escalfament global i epidèmies com ara l'èbola– i pressions pel que fa al present: el conflicte ucraïnès o l'estira-i-arronsa entre Grècia i els seus creditors. Van ser dos dies de sessions “molt productives”, deia Angela Merkel, en la seva compareixença final, després de difondre's el document de les conclusions segons el qual el G7 aprovava “per unanimitat” la possibilitat de reforçar les sancions contra Rússia si Moscou no se cenyeix als acords a Minsk.
“Estem disposats, tot i que no ho volem, a enfortir les sancions”, va dir Merkel. El to de la cancellera prou més conciliador que l'emprat pel president dels EUA, Barack Obama, en la seva arribada a la cimera del castell d'Elmau, en condemnar les últimes “agressions” militars a l'est d'Ucraïna.
Merkel i Obama havien estat els protagonistes absoluts de la cimera compartida amb els líders de França, el Regne Unit, Itàlia, Canadà i el Japó. En la seva compareixença de cloenda, Obama va instar Grècia a “ser seriosa” en la recerca de solucions amb els seus creditors, en al·lusió al maldecap principal que ara per ara hi ha a la zona euro. Mentre al castell bavarès els set líders parlaven de tot una mica, a Berlín el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, es reunia amb el seu col·lega grec, Iannis Varufakis, enmig de frenètiques gestions a totes bandes buscant solucions.
Obama donava suport a Merkel amb Grècia, mentre la cancellera anava de la mà amb Washington respecte a Moscou. Els pronunciaments dels grans líders reflectien un punt d'impotència, ja que per molta cohesió que mostrin està clar que ni la crisi ucraïnesa ni la grega es poden resoldre a escala del G7. La cita a Elmau va estar dominada per les al·lusions constants a dos absents, Vladímir Putin i Alexis Tsipras. El primer va quedar fora dos anys enrere del G8, per l'annexió de Crimea, i el segon representa el país de la màxima feble-sa dins de la zona euro,
a distàncies insalvables respecte a les potències industrialitzades.
Fora d'això, la cimera va aportar compromisos –no vinculants, perquè el G7 és un grup consultiu, sense eines d'actuació– en aspectes on Merkel havia posat especial accent. D'una banda, amb el d'ajudar uns 60 països –sobretot africans– a combatre pandèmies futures. De l'altra, a prendre mesures perquè l'escalfament global no superi els dos graus respecte a les etapes preindustrials, la qual cosa implica que les potències més industrialitzades han de reduir les emissions de C0².
Eren punts positius en una cimera, a Alemanya, etiquetada d'eminentment mediàtica. Obama es va retirar amb la seva esquadra de funcionaris després de la conferència de premsa final, enmig d'una tempesta alpina. Tot un contrast per a la cloenda d'una cita que havia arrencat sota el sol radiant en un poblet bavarès, entre cerveses i salsitxes amb Merkel.
El comentari dominant en els mitjans alemanys, però, és si té sentit mantenir el costós format –160 milions d'euros de pressupost oficial, amplificat a 360 milions per als comptes
oficiosos–. Per a la cimera s'havien mobilitzat 22.000 policies, exèrcits de funcionaris de cadascun dels líders i milers de periodistes seguint-t'ho tot des d'un centre de premsa a 17 quilòmetres del castell. A més, és clar, dels milers de manifestants concentrats a trobar un foradet en la tenalla policial per fer la seva petita o gran protesta.
oficiosos–. Per a la cimera s'havien mobilitzat 22.000 policies, exèrcits de funcionaris de cadascun dels líders i milers de periodistes seguint-t'ho tot des d'un centre de premsa a 17 quilòmetres del castell. A més, és clar, dels milers de manifestants concentrats a trobar un foradet en la tenalla policial per fer la seva petita o gran protesta.