El BCE rebaixa la pressió
Mario Draghi va enviar ahir dos balons d'oxigen a Atenes: d'una banda, amb l'anunci d'un augment dels màxim de crèdits d'emergència als bancs grecs i, de l'altra, en considerar la possibilitat d'una quitança al deute de Grècia. El Banc Central Europeu (BCE) veu “canvis positius”, va dir el seu president, en la situació de Grècia i, per tant, estima que es donen les condicions necessàries per augmentar la liquiditat en 900 milions d'euros –és a dir, fins a 89.500 milions d'euros. En definitiva, poca cosa però l'important és el missatge que hi ha al darrere d'aquest posicionament.
Dilluns passat Grècia va entrar en la segona setmana de corralito, mentre el BCE no es decidia a apujar el nivell dels ajuts d'emergència. Això implicava una mena d'escanyament a foc lent de la liquiditat del país. A la tempestuosa sessió del Parlament d'Atenes, la nit de dimecres a dijous, amb un Alexis Tsipras lluitant desesperadament contra el rebuig de les pròpies files a les condicions pactades a Brussel·les va seguir aquest missatge de certa benevolència de Draghi. Tsipras va aconseguir dels seus diputats l'objectiu immediat –el sí a unes mesures que, com admet ell mateix, rebutja– i la resposta del BCE era una mena de premi de consol.
No es va quedar aquí el president del BCE, que va haver de reconèixer que la decisió d'apujar el crèdit no havia estat adoptada per unanimitat, sinó per una majoria de dos terços. Draghi també es va mostrar convençut que Grècia seguirà a la zona euro i, al damunt, va posar-se al costat de les recents recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI), segons les quals Grècia necessita una quitança.
Tot indica que el BCE rebrà el proper 20 de juliol el pagament que Atenes ha de fer per respondre a les seves obligacions amb la institució. Es a dir, un total de 4.200 milions d'euros, entre els bons que deu i els interessos. També, va dir Draghi, es parteix de la base que pagarà els 2.000 milions que deu al FMI. “Atenes ha de mostrar voluntat i capacitat per a complir el compromís assumit”, va dir Draghi, en un missatge que combinava l'advertència amb la confiança.
A Berlín, les paraules del president del BCE s'interpretaven com un cop directe en direcció a l'home identificat amb l'austeritat i la duresa, el ministre de Finances d'Angela Merkel, Wolfgang Schäuble. L'home fort del govern alemany no sembla penedit de les tensions que ha provocat a Europa i dins la coalició alemanya, amb la seva proposta del Grexit temporal per cinc anys o el no taxatiu a reestructurar el deute. Ahir mateix, Schäuble insistia des de la ràdio pública en la necessitat de mantenir oberta la via d'aquest pla B per cinc anys, i també en el rebuig a la quitança. Des de les files socialdemòcrates, soci de govern de Merkel, el cap del seu grup parlamentari, Thomas Oppermann, instava Schäuble a deixar de banda aquesta estratègia i a caminar tots plegats en la mateixa direcció.
De la mateixa manera que Tsipras va demanar el sí a contracor al seu Parlament, Schäuble haurà de parlar avui dels “beneficis” de negociar un nou paquet de rescat, d'acord al pactat entre Atenes i els seus socis de l'eurozona. El ministre de Finances ha de comparèixer aquest divendres davant el Bundestag (la cambra baixa) per aconseguir el vistiplau a l'inici de les negociacions del tercer paquet.
No estarà sol en les seves recances: fins un centenar dels 311 diputats conservadors rebutjaran la proposta o s'abstindran. No hi ha perill que guanyi el no, ja que entre els conservadors i els socialdemòcrates sumen un 80% dels 631 escons.
A contracor o no, al final s'imposarà la disciplina.
Si Schäuble acata, encara que assenyala des de la tribuna allò que no li agrada, també aprovaran el rescat el gruix dels diputats del Bundestag. Al capdavall, així ha estat fins ara en
cadascun dels paquets de rescat a Grècia que tan poc satisfan Alemanya, primer contribuent en tot el que té a veure amb Europa.