Les arrels de la inflexibilitat
La inflexibilitat alemanya davant un pacte a la zona euro que pugui evitar encara el Grèxit té un rostre, un nom i un passat: Wolfgang Schäuble. L'home fort d'Angela Merkel, el seu ministre de Finances, sintetitza una postura que arrenca de molt lluny, per molt que ara s'hagi aguditzat amb Grècia. Vint anys enrere, Schäuble, aleshores representant de l'ala més dretana de la Unió Democratacristiana (CDU) que liderava Helmut Kohl, ja parlava, el 1994, sense embuts d'una Europa “de dues velocitats”. Més d'un va posar en aquells moments el crit al cel amb la seva idea d'una UE que diferenciés entre el “Kerneuropa” (‘nucli europeu') i els batejats com països perifèrics. Els que anaven més a poc a poc no podien endarrerir el motor de la UE, era el seu missatge.
A Tsipras no li perdonen la ‘provocació' d'haver convocat i guanyat un referèndum
Kohl entrarà sens dubte a la història com un gran europeu; a Schäuble ningú no li qüestiona tampoc aquest qualificatiu, malgrat aquell plantejament d'aleshores o que la seva postura actual davant Grècia el col·loqui en una línia de clara confrontació amb París i Roma, partidaris de salvar la zona euro dels 19 membres. La publicació, ahir, al dominical del conservador Frankfurter Allgemeine zeitung (FAZ) del document amb què el ministeri de Finances alemany rebutjava el tercer paquet de rescat i plantejava una sortida de Grècia teòricament temporal per cinc anys pot resultar comprometedor, de cara enfora, però no per als seus compatriotes. A Alemanya, s'han disparat en aquests darrers quinze dies els titulars a la premsa, seriosa o groga, hostils cap a Grècia, mentre que la popularitat de Schäuble ha pujat als seus nivells més alts. A Alexis Tsipras, primer ministre hel·lè, no se li perdona laprovocació d'haver convocat un referèndum ni, menys encara, d'haver-lo guanyat.
La darrera proposta grega “no considera” encara “importants àrees que cal reformar”, deia el document del departament de Schäuble, que inclou en aquesta consideració el mercat laboral, el sector públic, les privatitzacions, el sector bancari, entre d'altres.
El paper de l'FMI
El ministre no veu possible que aquestes noves propostes serveixin de base per a un nou rescat ni tampoc que es pugui desvincular del paquet el gran enemic declarat d'Atenes, el Fons Monetari Internacional (FMI). Que la institució de Christine Lagarde formi part del que es va conèixer com a troica –i que continua sent el mateix, malgrat que amb Tsipras al poder ja no se l'anomeni així– va ser una imposició alemanya, que va incloure aquest verificadorcom a condició per donar el vistiplau al que va ser un segon rescat. Schäuble ha compartit així amb el FMI el paper de dur en el drama grec i no hi ha símptomes que, de moment, vulgui deixar aquesta funció.
“Estigui a l'altura, senyora Merkel”, reclamava, ahir, Der Spiegel, abans que quedés en suspens la nova cimera extraordinària de la UE per tornar al format de l'Eurogrup. El setmanari polític semblava posar-se així del costat d'Atenes, per molt que a la portada del darrer número caricaturitzés “els nostres grecs” com un poble que balla el sirtaki al sol amb una copeta de vi a la mà. Els mitjans alemanya, sigui la FAZ, Spiegel o Bild, semblen més preocupats per la reputació de la cancellera o de la potència europea, si es deixa caure Grècia, que pel destí del seu soci de la UE i de l'OTAN.
Atenes ha de moure fitxa és el missatge coincident de la premsa i de l'estament polític. La pregunta podria ser, però, per què ha de bellugar res més Atenes o per què ha d'escanyar més els seus jubilats i la resta de la població? Vint anys enrere, Schäuble no semblava creure en una Europa formada per socis que es mirin d'igual a igual, sinó en un Kern que no vol sacrificar la seva velocitat privilegiada per culpa de la lentitud dels perifèrics.