VW expulsa el seu cap
Martin Winterkorn dimiteix enmig d'investigacions a les fàbriques de tot el món sobre la manipulació dels motors dièsel
Entre el desmentiment de la direcció de Volkswagen (VW), en què qualificava de “bestiesa” les especulacions sobre la retirada del seu conseller delegat, Martin Winterkorn, i el comunicat en què n'anunciava la dimissió no van passar ni vint-i-quatre hores. Les pressions sobre el primer fabricant europeu d'automòbils –i segon del món, després de la japonesa Toyota– venien tant de la resta del sector alemany com del govern d'Angela Merkel i l'àmbit judicial. Cap a les cinc de la tarda, després d'una reunió sumaríssima del consell de vigilància, VW agraïa a Winterkorn els serveis a la casa, mentre l'interessat informava amb un comunicat que deixava el càrrec “per afavorir el camí a un nou començament”, tot i que, assegura, no té res a retreure's.
Winterkorn, Mister Qualitat, com se l'anomena a Alemanya pel seu afany de precisió i perfeccionisme, havia de signar la renovació del seu contracte fins al 2018 d'aquí a dos dies. L'esclat, el cap de setmana passat als Estats Units, de l'escàndol per la manipulació dels motors dièsel d'onze milions de vehicles per dissimular les seves emissions contaminants, ha posat fi a la carrera d'un executiu identificat amb l'èxit. VW parteix de la base que Winterkorn no en sabia res i, per tant, ha interposat una demanda “contra desconeguts”, en cerca dels responsables.
El nom del substitut no se sabrà fins divendres, però el successor més probable és Matthias Müller, cap de Porsche, el fabricant d'automòbils esportius emparentat des dels seus orígens amb Volkswagen. A ell correspondrà, probablement, buscar remei a l'escàndol que ha empastifat el sector dominant en la maquinària exportadora d'Alemanya. Des que les autoritats mediambientals dels Estats Units van destapar el frau, la caixa dels trons persegueix el grup, que consta de dotze marques –com l'alemanya Audi, la txeca Skoda o l'espanyola Seat. VW té més de mig milió de treballadors repartits per tot el món i de moltes d'aquestes plantes s'han emès comunicats per exigir l'esclariment del cas.
La guerra amb Piëch
En el cas de l'Estat espanyol, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va reclamar ahir a VW la informació necessària per determinar l'abast del problema. Cal recordar que VW va anunciar al maig passat una inversió de 4.200 milions d'euros a les plantes que té a Martorell (Baix Llobregat), que absorbirà bona part d'aquests recursos, i Landaben (Pamplona).
La dimissió ahir de Winterkorn va aturar, de moment, la caiguda de les accions de la companyia automobilística, que des de l'esclat de l'escàndol ha perdut més del 30% de la seva capitalització borsària. Mentrestant, a Alemanya es creuaven els rumors entorn dels motius reals que van desencadenar la guerra pel poder entre Winterkorn i qui havia estat el seu padrí, el patriarca del grup, Ferdinand Piëch. Sis mesos enrere, Piëch, descendent del fundador de VW i Porsche, Ferdinand Porsche, va retirar la seva confiança a Winterkorn. Es va desfermar una guerra pel poder en el grup que va guanyar Mr. Qualitat, segons recordaven ahir mitjans de comunicació i analistes. Aparentment el motiu de la retirada era el descontentament del veterà patró recentment retirat sobre com funcionava el negoci als Estats Units. És a dir, la potència que ha destapat, ara, l'escàndol que posa en una situació delicada el grup.
LES CLAUS
Un frau que passarà factura al compte de resultats del grup
Només des de divendres passat, en què va saltar el primer indici, contra Volkswagen (VW) s'han presentat quaranta demandes davant tribunals dels EUA i el Canadà. Sense comptar les investigacions obertes a França, Itàlia i Alemanya, a més de la comissió investigadora ordenada per Merkel i la demanda de la direcció de VW contra els “desconeguts” responsables de l'afer.
És només el punt d'arrencada i fa pensar, d'antuvi, que amb els 6.500 milions d'euros que conformen la provisió de fons per pagar indemnitzacions no n'hi haurà ni per començar. Perilla un grup, el primer accionista del qual és el Land de Baixa Saxònia, amb un 20% del capital. L'anomenada llei VW impedeix que cap altre accionista superi aquest percentatge, com a garantia de control damunt el grup. Volkswagen està emparentat amb el poder polític per tradició i per llei. “El mal que han fet és enorme”, deia ahir Sigmar Gabriel, ministre d'Economia.
Tant Gabriel, com l'excanceller Schröder o l'expresident alemany Christian Wulff van ser en el passat caps del govern de Baixa Saxònia i membres del consell de vigilància del grup d'automoció.