Rajoy s'obre davant Merkel a ampliar, amb comptagotes, l'acollida d'immigrants

Gemma C. Serra

L'operació propagandística desplegada per Mariano Rajoy davant Angela Merkel –per a la seva reelecció i contra el 27-S català– va tenir ahir, si més no, un punt positiu. Vint-i-quatre hores després que la cancellera insistís que l'acollida de refugiats és “el gran repte europeu” actual i que cal regular-la amb mecanismes per a un repartiment just, el president del govern espanyol es mostrava “disposat”, en termes de “discussió constructiva”, a obrir l'aixeta quant als que pertoquen a l'Estat espanyol: 2.739, segons el compromís fins ara acceptat per Madrid.
El mandatari exigia, això sí, que es tinguin en compte “paràmetres” específics de cada país, com ara el nivell d'atur i el pes especial que ja suporta l'Estat com a frontera exterior de la UE.
El nou compromís, no concretat en xifres, era el segell que Rajoy col·locava sobre la cimera informal oberta dilluns amb Merkel, en forma d'un mediàtic passeig pels voltants d'un llac a la perifèria berlinesa.
L'equip del president espanyol havia dissenyat la trobada amb un marcat caire electoralista, combinant les trobades entre la poderosa aliada europea i l'alumne exemplar de la línia de l'austeritat alemanya amb discursos davant l'empresariat i una exhibició de la marca Espanya al cor de Berlín.
Va sortir tot com ho havien concebut els estrategues, inclòs el suport més o menys explícit de Merkel a la reelecció de Rajoy. El problema, però, és que ara mateix Alemanya ja no està tan capficada com mesos enrere en la crisi de la zona euro i en els alumnes que han fet els deures –l'Estat espanyol– i els indisciplinats –Grècia.

Per sort per a Rajoy, l'atenció dels mitjans de comunicació alemanys cap als seus compromisos d'admissió eren més aviat minsos. La xifra dels 2.739 hauria sonat raquítica, en un país on l'atenció estava centrada ahir en els 2.200 refugiats que, només en 24 hores, havien arribat a l'estació de Munic procedents de Budapest. “Europa no pot renunciar al que és, una terra de drets. Però això és un procés molt llarg i cal ordenar-lo entre tots”, va dir Rajoy davant Merkel, que el dia abans havia recordat que els drets humans, com el dret a l'asil, són universals i que, evidentment, formen part dels principis de la UE.
Rajoy, com Merkel, vol que la Comissió Europea colli Grècia i Itàlia quant a l'enregistrament dels sol·licitants d'asil que arriben per la Mediterrània. És a dir, que es diferenciï entre refugiats que fugen de les guerres i immigrants irregulars que volen accedir al mercat laboral comunitari. I vol que es fixin com a “països segurs” els dels Balcans, per poder rebutjar de manera pràcticament immediata els sol·licitants procedents d'aquesta zona, un 40% aproximadament dels 800.000 que aquest any espera rebre Alemanya.