Divorci en lloc de pastís d'aniversari
“Divorci damunt l'escenari”, publicava el dominical del popular Bild am Sonntag, el diari més llegit d'Europa. En el desè aniversari com a cancellera, els companys de files d'Angela Merkel no la van inundar amb flors i regals. Ahir, la imatge de l'aniversari tant en aquest diari com en el Süddeutsche Zeitung, capçalera de referència de la premsa seriosa, era la d'una Merkel amb el rostre glaçat i amb els braços plegats mentre el líder bavarès, Horst Seehofer, la renyava en públic per la seva política d'acollida de refugiats.
Merkel compleix 10 anys al poder entre crítiques dels socis bavaresos per la seva política d'acollida de refugiats
A una cancellera que compleix deu anys en el càrrec no se la rep així, es queixava el Bild. No hi fa res que la foto no fos del mateix dia de l'aniversari, sinó de divendres al vespre, en el congrés de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el partit agermanat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. En qualsevol cas, és una imatge prou il·lustrativa de la situació que viu la dona més poderosa del món a escala domèstica. Merkel va haver d'escoltar, plantada damunt l'escenari, les crítiques de Seehofer contra la línia del seu govern, com si fos una nena que és renyada pel mestre.
Mentre a la resta del món es parla d'una “nova” Merkel, humanitzada enmig de la crisi dels refugiats i decidida a defensar que no es poden posar quotes al dret d'asil, els seus socis bavaresos sembla que prefereixen la “cancellera de ferro”, com se la va batejar durant la crisi de la zona euro. La que escanyava grecs i espanyols per defensar els interessos del contribuent alemany. Que la CSU bavaresa clami contra l'acollida de refugiats –Alemanya en rebrà més d'un milió aquest 2015– no hauria d'estranyar tant. Cal reconèixer que Baviera és el land per on entren, preferentment. També que representen la branca més dretana de l'electorat conservador alemany i que el seu populisme ha frenat fins ara la pujada a escala alemanya de formacions ultradretanes com el Front National francès. El problema és que Merkel pot tenir alguns disgustos a la mateixa CDU, en el congrés del 13 i el 14 de desembre a Karlsruhe (oest). Mentre Seehofer la deixava en evidència, els Verds, en el seu propi congrés, l'elogiaven, cosa que li fa més mal que bé entre les bases conservadores.
Merkel va arribar al poder el 22 de novembre del 2005, després de guanyar les eleccions generals a un canceller socialdemòcrata, Gerhard Schröder, que va cometre l'error de considerar-la una rival fàcil.
La CDU l'havia situat al capdavant del partit enmig de l'escàndol de la comptabilitat irregular que havia deixat el patriarca Helmut Kohl, en un moment en què ningú es volia embrutar les mans.
En aquests deu anys, s'ha consolidat com a líder –alemanya, europea i global– i ha arraconat tots els rivals que van cometre el mateix error que Schröder. Pot ser que el paperot que Seehofer la va obligar a fer no li acabi fent tant de mal com el líder bavarès es pensava: el congrés de la CSU el va reelegir cap del partit amb un 83% dels vots, gairebé una humiliació en una formació acostumada a aclamar els seus líders amb percentatges superiors al 95%. Si Merkel supera la crisi dels refugiats,
no només haurà estat a l'altura a l'hora d'afrontar un repte històric, sinó que haurà revalidat una altra etiqueta que se li sol penjar, la de “cancellera tefló”, perquè les crítiques li rellisquen.