La avalancha de Schâuble

Merkel, sota el foc amic

La gran coalició entra en una dinàmica d'indisciplines contra la cancellera 

Gemma C. Serra - Berlin

                  

L'arribada de refugiats a Alemanya és com una allau, potser provocada per un esquiador despistat, i no se sap si l'esllavissada ja ha arribat a la vall o si encara baixa pel pendent. La comparació no ve de les files islamòfobes de Pegida –els autoproclamats Patriotes Europeus Contra la Islamització d'Occident– ni d'altres formes de populisme dretà. La va fer l'home fort d'Angela Merkel, el seu ministre d'Hisenda i predecessor a la presidència de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Wolfgang Schäuble. Va ser en un acte a Berlín dimecres al vespre, i al darrere de l'esquiador despistat la majoria hi va veure la cancellera, que, per cert, practica aquest esport, en la versió d'esquí de fons.
Una allau provocada per la política de generosa acollida proclamada per Merkel, en esclatar la crisi dels refugiats, i que ja no es pot contenir. Aquest 2015 han arribat a Alemanya 800.000 peticionaris d'asil, amb pronòstics que apunten a més d'un milió abans no acabi l'any. La cancellera fa setmanes que està sotmesa a crítiques internes –dels socis de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) principalment– i els seus intents per calmar-les a força de restringir les lleis d'asil no han aturat aquesta esllavissada de retrets.


Schäuble no és l'únic ministre problemàtic per a Merkel. Un altre home de confiança, lleial i fins ara disciplinat, el ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, fa dies que actua en solitari amb mesures no consensuades com ara la iniciativa per restringir les possibilitats d'agrupament familiar o l'aplicació del Tractat de Dublín, segons el qual Alemanya no hauria de registrar nous sol·licitants, sinó el país per on hagin entrat en territori de la Unió Europea (UE) aquests refugiats. Grècia, posem per cas. Que de cop De Maizière es vulgui prendre al peu de la lletra un tractat que és impossible de dur a la pràctica va agafar de sorpresa la cancellera.
Crítiques, comparacions inoportunes, indisciplina i mesures aprovades sense comptar amb la cancellera; aquest és el panorama que envolta ara la suposada cancellera de ferro, un dels atributs més freqüents a l'hora de definir Merkel, que amb la crisi dels refugiats ha començat a esquerdar-se.
El més inquietant és la imatge de descontrol. No hi ha xifres clares de quants sol·licitants d'asil ja han estat registrats i, per tant, es quedaran si finalment són admesos. N'hi ha a milers a les estacions, molts dels quals volen continuar cap a Suècia i, per tant, eviten el registre. La decisió sueca de restablir els controls fronterers ha agreujat la situació per a aquest grup, mentre a Alemanya es tem que, en comptes d'una allau, el proper problema sigui que es creï un tap.
A Hamburg, el Teatre Nacional obre cada nit les portes, després de la funció, perquè hi dormin aquests refugiats en trànsit; esglésies, grans i petites, tenen el temple inhabilitat des de fa mesos per a casaments o altres cerimònies perquè s'han convertit en albergs improvisats; els pares i les mares de família es queixen que no poden portar el fill al gimnàs, perquè també hi ha llits de campanya. Són petits inconvenients, si es vol, enmig d'un drama immens. És el paisatge que es repeteix arreu d'Alemanya, com ho són els gestos de solidaritat, barrejats amb reaccions de menyspreu o rebuig, a dosis semblants.