VW, frau sistematitzat
Qui pagarà els plats trencats a l'imperi Volkswagen?, es demanen aquests dies els mitjans alemanys. Hi haurà retallada radical per als treballadors? Se sacrificarà alguna de les dotze marques del grup? O tot acabarà en alguna mena de rescat públic –en una companyia en què el 20% de les accions són en mans públiques, ja que n'és propietari el land de la Baixa Saxònia–? El cas VW ha adoptat unes dimensions tan grans com les proporcions de la mateixa companyia des que aquesta setmana la direcció va informar que en 800.000 dels seus vehicles –50.000 dels quals circulen per l'Estat espanyol– s'han constatat “irregularitats” en les emissions de CO2. No es tracta ja de la manipulació explícita de dades de milions de cotxes amb motors dièsel, el detonant de l'escàndol. La qüestió ara és que s'han donat xifres més baixes de les emissions de CO2, fins i tot, en alguns casos, en motors de benzina. En el ventall de models sota sospita, si més no parcial –en espera de confirmació de la mateixa companyia–, s'inclourien des dels Polo, els Golf i els Passat de Volkswagen, passant pels A1-A3 d'Audi, els Octavia de Skoda i alguns León de Seat –construïts des d'octubre del 2009–, fins als VW Touareg 2014, els Porsche Cayenne 2015 i els Audi A6 Quattro, A7 Quattro, A8, A8L i Q5.
Des que al setembreva sortir a la llum el frau dels motors dièsel, el grup està cada cop més enfonsat.
De la commoció inicial per l'esclat d'un escàndol en què fins i tot algú veia aires de guerra comercial patrocinada des dels Estats Units, s'ha passat a admetre que en aquest estendard de la indústria alemanya es practica l'engany sistematitzat. “Ara sabem que el frau forma part de la normalitat dins d'aquesta empresa”, escrivia aquests dies el setmanari Der Spiegel. No és l'acció d'un grup petit d'empleats dolents dins d'una companyia innocent. A VW s'ha emprat programari per falsejar les proves d'emissions, s'han donat dades falses, s'han manipulat xifres i, a més, s'ha aplicat en diverses marques de l'imperi, continuava Der Spiegel. Costa de creure que no se n'adonessin ni els examinadors que fan les proves, ni les autoritats responsables dels controls ni tan sols els periodistes del sector. Deu ser que tots participaven de l'engany sistematitzat? L'escàndol porta a una pèrdua d'innocència col·lectiva de conseqüències imprevisibles. Potser seria millor deixar caure VW –en comptes d'iniciar una operació a l'estil de les que es fan per rescatar la banca–, salvar la plantilla (592.000 treballadors) i dedicar-se a desenvolupar cotxes elèctrics, conclou Der Spiegel.
Les reflexions d'aquest setmanari queden una mica lluny de la realitat immediata. Volkswagen s'ha compromès a aclarir l'afer davant del govern d'Angela Merkel, de Brussel·les i dels diversos estaments de la justícia d'Alemanya, dels Estats Units i d'alguns socis de la UE, com l'Estat espanyol, que li vénen al darrere. També s'ha compromès a fer-se càrrec de la factura, tant la de l'operació de retirada dels 11 milions de cotxes amb motor dièsel afectats pel trucatge de dades de les emissions com la dels impostos addicionals que podrien haver d'assumir els usuaris dels 800.000 cotxes que es van vendre com baixos en emissions de CO2 i que resulta que no ho són tant.
El president de la companyia, Matthias Müller, així ho ha assegurat als ministres de Finances dels 28 socis de la UE, en una carta en què garantia que no hi haurà costos addicionals per al client. El problema, però, va més enllà dels hipotètics impostos. També cal tenir en compte que aquests cotxes que cometien frau amb les emissions de C02, a més, consumeixen més benzina. L'import de la factura final, doncs, és incalculable si els clients miren amb lupa el sobrecost en combustible. Quan es creia que el nus de l'afer eren uns milions de cotxes dièsel, la cosa semblava controlable –fins i tot si acabava precipitant una mena de mort anunciada del dièsel–. Amb l'extensió dels problemes a la benzina, s'ha entrat en terreny minat.
Müller va assumir la presidència arran de la dimissió de Martin Winterkorn, uns dies després de les primeres revelacions sobre els motors dièsel, a finals de setembre. Provenia de Porsche, la marca de cotxes esportius de gamma alta del grup, també esquitxada pel cas de les irregularitats en les emissions de CO2. A cada nova revelació sobre els pecats de la casa, respon prometent-ne l'esclariment absolut. Costa de creure, però, que pugui sortir indemne de la sospita generalitzada que plana sobre la companyia. A la Borsa de Frankfurt s'especula amb una nova ampliació de capital –que revertiria en el land de la Baixa Saxònia si ha de mantenir el seu 20%–. Es calcula que VW té 37.600 milions d'euros de liquiditat, dels quals 6.700 milions es van reservar per fer front als costos de l'escàndol dels motors dièsel.
Müller concretarà el plan global d'estalvi a principis del 2016, però de moment ha anunciat la fi de les festes promocionals i la reducció de les inversions en 1.000 milions anuals. El menys perillós, per al ciutadà, seria desprendre's d'alguna de les marques –VW, Skoda, Seat, Audi, Lamborghini, Ducatti, Porsche, Bentley, Bugatti, VW-Industrials, Scania i MAN–, però són les filials potents les que donen sentit al conjunt. I sacrificar-ne alguna seria un cop, potser mortal, per a VW.
Des que al setembreva sortir a la llum el frau dels motors dièsel, el grup està cada cop més enfonsat.
De la commoció inicial per l'esclat d'un escàndol en què fins i tot algú veia aires de guerra comercial patrocinada des dels Estats Units, s'ha passat a admetre que en aquest estendard de la indústria alemanya es practica l'engany sistematitzat. “Ara sabem que el frau forma part de la normalitat dins d'aquesta empresa”, escrivia aquests dies el setmanari Der Spiegel. No és l'acció d'un grup petit d'empleats dolents dins d'una companyia innocent. A VW s'ha emprat programari per falsejar les proves d'emissions, s'han donat dades falses, s'han manipulat xifres i, a més, s'ha aplicat en diverses marques de l'imperi, continuava Der Spiegel. Costa de creure que no se n'adonessin ni els examinadors que fan les proves, ni les autoritats responsables dels controls ni tan sols els periodistes del sector. Deu ser que tots participaven de l'engany sistematitzat? L'escàndol porta a una pèrdua d'innocència col·lectiva de conseqüències imprevisibles. Potser seria millor deixar caure VW –en comptes d'iniciar una operació a l'estil de les que es fan per rescatar la banca–, salvar la plantilla (592.000 treballadors) i dedicar-se a desenvolupar cotxes elèctrics, conclou Der Spiegel.
Les reflexions d'aquest setmanari queden una mica lluny de la realitat immediata. Volkswagen s'ha compromès a aclarir l'afer davant del govern d'Angela Merkel, de Brussel·les i dels diversos estaments de la justícia d'Alemanya, dels Estats Units i d'alguns socis de la UE, com l'Estat espanyol, que li vénen al darrere. També s'ha compromès a fer-se càrrec de la factura, tant la de l'operació de retirada dels 11 milions de cotxes amb motor dièsel afectats pel trucatge de dades de les emissions com la dels impostos addicionals que podrien haver d'assumir els usuaris dels 800.000 cotxes que es van vendre com baixos en emissions de CO2 i que resulta que no ho són tant.
El president de la companyia, Matthias Müller, així ho ha assegurat als ministres de Finances dels 28 socis de la UE, en una carta en què garantia que no hi haurà costos addicionals per al client. El problema, però, va més enllà dels hipotètics impostos. També cal tenir en compte que aquests cotxes que cometien frau amb les emissions de C02, a més, consumeixen més benzina. L'import de la factura final, doncs, és incalculable si els clients miren amb lupa el sobrecost en combustible. Quan es creia que el nus de l'afer eren uns milions de cotxes dièsel, la cosa semblava controlable –fins i tot si acabava precipitant una mena de mort anunciada del dièsel–. Amb l'extensió dels problemes a la benzina, s'ha entrat en terreny minat.
Müller va assumir la presidència arran de la dimissió de Martin Winterkorn, uns dies després de les primeres revelacions sobre els motors dièsel, a finals de setembre. Provenia de Porsche, la marca de cotxes esportius de gamma alta del grup, també esquitxada pel cas de les irregularitats en les emissions de CO2. A cada nova revelació sobre els pecats de la casa, respon prometent-ne l'esclariment absolut. Costa de creure, però, que pugui sortir indemne de la sospita generalitzada que plana sobre la companyia. A la Borsa de Frankfurt s'especula amb una nova ampliació de capital –que revertiria en el land de la Baixa Saxònia si ha de mantenir el seu 20%–. Es calcula que VW té 37.600 milions d'euros de liquiditat, dels quals 6.700 milions es van reservar per fer front als costos de l'escàndol dels motors dièsel.
Müller concretarà el plan global d'estalvi a principis del 2016, però de moment ha anunciat la fi de les festes promocionals i la reducció de les inversions en 1.000 milions anuals. El menys perillós, per al ciutadà, seria desprendre's d'alguna de les marques –VW, Skoda, Seat, Audi, Lamborghini, Ducatti, Porsche, Bentley, Bugatti, VW-Industrials, Scania i MAN–, però són les filials potents les que donen sentit al conjunt. I sacrificar-ne alguna seria un cop, potser mortal, per a VW.