Les dues pors veneçolanes
“Si guanyen ells ens ho prendran tot”, diu Roberto Grigarena, treballador d'un taller mecànic de La Dolorita, barriada de l'estat de La Miranda, veí de la capital, i acostumat a baixar un cop per setmana a Caracas a buscar recanvis. “Ahir necessitava una bateria per al taxi d'un company –un taxista oficial, matisa– i em van donar el número 168”, continua. No vol fer càlculs de quan trigarà a fer-se realitat aquesta comanda. Però no té dubtes de qui n'és el culpable: “Són ells, que volen escanyar la nostra economia, la Revolució, com van fer amb el Xile d'Allende per justificar el cop. Tenen els magatzems plens, per fer disparar la inflació. Si guanyen diumenge, ens ho prendran tot”, insisteix.
Per “tot” entén Grigarena els programes socials –les Misiones– implantades per Hugo Chávez i que l'oposició de la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD) considera “privilegis” per tenir el poble comprat. “Mira, ni se n'amaguen. Al contrari, en fan propaganda per assegurar-se'n el vot diumenge”, afirma Enrique Teodoro Rivas, politòleg i resident al barri de Chacao de Caracas, exponent de la classe mitjana de la capital. Porta a la mà, una mica avergonyit, l'exemplar de divendres de Ciudad CCS, diari gratuït –“alimentat pel règim”, diu–. El protagonisme absolut és per al míting de dijous de Nicolás Maduro a l'avinguda de Bolívar, un acte clonat als que feia Chávez, els ulls del qual apareixen estampats per tot Caracas, però sobretot als barris pobres, com Petaré. A més de les set pàgines dedicades a l'acte, informa de l'entrega de 7.094 habitatges socials ahir mateix a tot el país –el puntal de les Misiones de Chávez–. “Així és com volen el poble: assegut, sense treballar i esperant l'habitatge social o anant als seus mítings a canvi d'un entrepà”, opina Cristabel Laprea, militant d'Acció Democràtica, un dels partits de la MUD. El gratuït porta una informació que demostra, segons el chavista Gragirena, el paper de la premsa internacional en la conspiració externa contra “la Revolució del Comandant Etern”: la d'un periòdic espanyol –ABC– parlant d'un pla perquè les forces armades s'alcin contra Maduro per portar la MUD al poder. “És pura guerra bruta, com la que fan a la CNN i altres diaris espanyols”, diu el mecànic, militant d'una agrupació local del Gran Pol Patriòtic. Des de la mitjanit passada està prohibida la propaganda, però ell continua amb la seva samarreta vermella plena de símbols de campanya, passejant per La Dolorita, a la Miranda, l'estat de l'excandidat a la presidència de la MUD, Henrique Capriles, derrotat per Chávez el 2012 i Maduro el 2013.
El chavisme predica amb la por que robin al poble els guanys de 17 anys al poder; l'oposició, amb la por que els robin la victòria per la via del frau electoral. “L'oficialisme controla el Consell Nacional Electoral [CNE] i l'única manera d'evitar el frau és l'allau de vots, la victòria sonada”, diu Rivas, anant cap a una trobada amb representants de les principals esglésies. Els dos bàndols continuen en campanya com ho fan descaradament les televisions del chavisme. També continuen actius els “ajudants” disposats a auxiliar els enviats especials, a pocs metres de la porta del CNE, sense que els preocupi la presència policial: des de paquets de 10.000 bolívars a deu dòlars –“al banc no te'n donaran ni 1.000”, diuen– fins a armilles antibales –“la necessitaràs diumenge a la nit, ets al país amb més assassinats diaris del món”– o telèfons satel·litaris –“els que et venen aquí no funcionen”–. La por, com a instrument polític o comercial, és dominant a Caracas.