“I ara què, senyor Maduro?”
GEMMA C. SERRA - CARACAS
“D'alegria també es plora”, comentava Inti Rodríguez, coordinador de l'ONG Provea (Programa Veneçolà d'Educació en Drets Humans), encara amb la ressaca d'emocions deixada per la llarga nit electoral. “No és l'adéu al chavisme, però sí la fi de la dictadura”, deia Edelina, qui com ell va passar tot el diumenge en un dels centres oficiosos de recompte ràpid de vots, on en format gairebé clandestí quinze joves com ells van estar rebent informació de les meses electorals amb les incidències del dia i els resultats.
“Ara potser sembli paranoica, la nostra por d'aquests dies que ens robessin l'elecció. Potser si no hagués estat per la mobilització ara no tindríem aquesta majoria qualificada que permetrà a l'Assemblea Nacional aprovar una amnistia als presos polítics o revocar magistrats i polítics corruptes”, proclamava Freddy Guevara, un dels líders de la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), enmig de l'eufòria a la seva seu, quan sis hores després d'haver tancat els col·legis electorals la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena, va difondre els resultats oficials.
“És un exemple de dignitat democràtica”, segons Nicanor Moscoso, cap d'una de les delegacions d'acompanyament electoral convidades per l'oficialisme, la CEELA (Consell d'Experts Electorals de l'Amèrica Llatina), respecte a com l'oficialista Lucena va transmetre una derrota històrica. “Hi ha hagut algun episodi lamentable que hem d'avaluar encara, però s'ha palesat la solidesa del sistema i la pràctica electorals” era el comentari de José Luis Exeni, coordinador de la missió de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), l'altra organització amiga del CNE.
Entre aquests episodis no tan bonics hi va haver la retirada de les acreditacions a cinc expresidents de la regió –entre ells, el colombià Andrés Pastrana–, convidats per l'oposició. “S'han complert uns mínims amb qui alguns no comptaven, com l'acceptació de la derrota per part de Maduro” era la reflexió d'Alejandra Barrios, de l'organització d'observació electoral MOE-Colòmbia, present a la capital veneçolana sense haver estat convidada ni per uns ni pels altres.
“Sí, l'hotel Alba és una metàfora del chavisme”, admetia amb tristesa Ronaldo, votant del comandante eterno Hugo Chávez fins a la seva mort, el 2013, i xofer de la CNE. L'Alba, l'antic Hilton, va ser un hotel de luxe orgull de Caracas fins que el chavisme el va expropiar. Actualment és el reflex del deteriorament de tot un país, on només funcionen dos dels seus quatre ascensors –i fins al pis 18, dels 25 que té– i on al client se li van quedant a les mans endolls, finestrals, làmpades o fins i tot la pota del llit.
“I ara què, senyor Maduro?, li diria jo. L'oposició el revocarà o els enemics interns se'l menjaran amb patates. M'és igual. El problema el tindrà el poble bolivià, mentre l'oposició suma càrrecs polítics al poder econòmic que ja tenia”, s'acomiada el xofer a la porta de l'edifici, custodiat per cinc gossos famèlics sense amo. “Nicolás Maduro no sap què vol dir manteniment. Ni dels ascensors ni tampoc de l'herència del comandante eterno”.
“D'alegria també es plora”, comentava Inti Rodríguez, coordinador de l'ONG Provea (Programa Veneçolà d'Educació en Drets Humans), encara amb la ressaca d'emocions deixada per la llarga nit electoral. “No és l'adéu al chavisme, però sí la fi de la dictadura”, deia Edelina, qui com ell va passar tot el diumenge en un dels centres oficiosos de recompte ràpid de vots, on en format gairebé clandestí quinze joves com ells van estar rebent informació de les meses electorals amb les incidències del dia i els resultats.
“Ara potser sembli paranoica, la nostra por d'aquests dies que ens robessin l'elecció. Potser si no hagués estat per la mobilització ara no tindríem aquesta majoria qualificada que permetrà a l'Assemblea Nacional aprovar una amnistia als presos polítics o revocar magistrats i polítics corruptes”, proclamava Freddy Guevara, un dels líders de la Mesa de la Unitat Democràtica (MUD), enmig de l'eufòria a la seva seu, quan sis hores després d'haver tancat els col·legis electorals la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena, va difondre els resultats oficials.
“És un exemple de dignitat democràtica”, segons Nicanor Moscoso, cap d'una de les delegacions d'acompanyament electoral convidades per l'oficialisme, la CEELA (Consell d'Experts Electorals de l'Amèrica Llatina), respecte a com l'oficialista Lucena va transmetre una derrota històrica. “Hi ha hagut algun episodi lamentable que hem d'avaluar encara, però s'ha palesat la solidesa del sistema i la pràctica electorals” era el comentari de José Luis Exeni, coordinador de la missió de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), l'altra organització amiga del CNE.
Entre aquests episodis no tan bonics hi va haver la retirada de les acreditacions a cinc expresidents de la regió –entre ells, el colombià Andrés Pastrana–, convidats per l'oposició. “S'han complert uns mínims amb qui alguns no comptaven, com l'acceptació de la derrota per part de Maduro” era la reflexió d'Alejandra Barrios, de l'organització d'observació electoral MOE-Colòmbia, present a la capital veneçolana sense haver estat convidada ni per uns ni pels altres.
“I ara què, senyor Maduro?, li diria jo. L'oposició el revocarà o els enemics interns se'l menjaran amb patates. M'és igual. El problema el tindrà el poble bolivià, mentre l'oposició suma càrrecs polítics al poder econòmic que ja tenia”, s'acomiada el xofer a la porta de l'edifici, custodiat per cinc gossos famèlics sense amo. “Nicolás Maduro no sap què vol dir manteniment. Ni dels ascensors ni tampoc de l'herència del comandante eterno”.