L'Europa més rica confisca béns i drets als asilats
Dinamarca aprova la llei per requisar pertinences als sol·licitants d'asil
L'estigmatització dels refugiats i les tensions derivades de la seva acollida s'han traduït, de moment, en dues línies d'actuació en una Europa tancada a rebre aquests contingents. D'una banda, l'articulació de lleis destinades a “acontentar” la ciutadania que tem els alts costos econòmics que suposa allotjar-los. De l'altra, la pràctica de les autoritats locals o propietaris privats que, fartes d'esperar solucions des de dalt, practiquen l'exclusió de factod'aquests col·lectius.
Dinamarca es va inscriure ahir en els països que confisquen els béns dels refugiats per fer-los contribuir als costos que ocasionen, amb l'aprovació, per gran majoria, del seu Parlament de l'anomenada “llei de les joies”. Aquest malnom respon a les comparacions sorgides amb les pràctiques dels nazis. De la fórmula finalment aprovada queden exclosos, però, els “objectes d'especial valor afectiu” i quantitats inferiors a l'equivalent a 1.340 euros.
La llei era controvertida, sobretot perquè es produeix en un país que amb prou feines va rebre l'any passat 21.000 sol·licitants d'asil. Segueix la perplexitat causada per la pròspera Noruega, que va decidir deportar a Rússia els refugiats que havien entrat mesos enrere per aquesta via i que tenen permís de residència en aquest país. Es tracta d'afganesos i sirians que havien fet la trampa de creuar la frontera amb bicicleta –a peu està prohibit i no és fàcil trobar cotxes disposats a fer-ho perquè està sancionat–, a qui ara els obligaven a tornar per on van venir, a 30 graus sota zero.
O el cas de Suècia, país amb govern socialdemòcrata que ha imposat els controls a les fronteres i endurit la llei d'asil amb l'argument que ha rebut més refugiats per càpita que cap altre membre de la UE –163.000, l'any passat–. Dinamarca, Suècia i Noruega tenen en comú, a més de la prosperitat econòmica, l'emergència de les forces ultradretanes entre el seu electorat.
La llei del requisament danesa ha aixecat molts titulars. A la pràctica, però, la fórmula de fer pagar al sol·licitant d'asil els costos que genera és més estesa del que es pensa. S'ha imposat a Suïssa i, encara que es no es practica de manera generalitzada, està prevista a Alemanya per quantitats superiors als 750 euros. L'argument amb què es justifica és que no confiscar aquests diners seria un greuge comparatiu envers els perceptors de l'auxili social –alemanys o estrangers–, a qui s'obliga a exhaurir els estalvis com a condició prèvia per rebre els subsidis bàsics (els anomenats Hartz IV, d'uns 450 euros al mes, ampliables amb complements en funció de si tenen persones al seu càrrec, ajut a l'habitatge, etcètera).
Les autoritats de Baviera, el land per on ha entrat la majoria dels 1,1 milions de refugiats arribats a Alemanya el 2015 van “recordar” fa uns dies l'existència d'aquesta normativa. Fins ara, però, no es requisen aquests diners de manera generalitzada. Més aviat se'ls indica que, si no se'ls gasten abans, no se'ls concediran aquests subsidis, que de totes maneres no percebran fins que no es completi el procés de registre com a sol·licitants d'asil; un tràmit que pot durar setmanes.
El que sí funciona, i a ple rendiment, són les normes que van prenent autoritats locals cada cop que s'encén l'alarma d'abusos sexuals o, senzillament, de comportament inadequat dels refugiats. Unes setmanes enrere va ser a la ciutat de Bornheim, a prop de Bonn, on es va prohibir l'accés a la piscina dels refugiats homes, en resposta a les denúncies de nedadores i personal femení de les instal·lacions.
El vet es va aixecar poc després, però tot seguit van aparèixer altres poders locals amb iniciatives semblants per tranquil·litzar les pors del ciutadà o ciutadana, fossin fonamentades o no, sota l'impacte dels abusos massius de la nit de Cap d'Any, a Colònia.
Als refugiats se'ls tanquen les portes de les discoteques i altres espais d'oci, qüestió que no és menor, ja que el perfil majoritari d'aquest col·lectiu correspon a homes joves d'entre 15 i 25 anys. El còctel és explosiu: molta energia, pocs diners i cap ocupació –fins que no se'ls admet com a demandants d'asil no poden treballar i és difícil que trobin feina fins que no adquireixen un nivell mínim d'alemany–.
Tensions de govern
També és explosiva, a escala política, la situació de Merkel. La seva gran coalició fa aigües i els socis bavaresos de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) van arribar ahir a amenaçar-la per carta d'anar al Tribunal Constitucional si no “canvia” de rumb en la seva línia d'acollida de refugiats. És a dir, si no imposa un límit de 200.000 demandants l'any. La reivindicació de la CSU no és nova, però sí que ho és el to, cada cop més agre i menys respectuós, en què es creuen amenaces els bavaresos i l'altre soci, el Partit Socialdemòcrata.