sábado, 30 de abril de 2016

La sostenibilidad de Frauke



La derecha radical alemana apuesta por un patriotismo "sin complejos"

Gemma Casadevall



Stuttgart (Alemania), 30 abr (EFE).- El neoderechismo alemán, representado por Alternativa por Alemania (AfD), radicalizó hoy su discurso hacia un "patriotismo sin complejos", envalentonado por su auge electoral y entre violentas protestas en la calle de manifestantes de izquierda. 
Stuttgart, capital del próspero "Land" de Baden-Württemberg (sur), fue escenario en la apertura del congreso de la AfD de dos formas de radicalización de signo contrario: la del populismo derechista emergente y la de quienes pretendían cerrarles el paso por la fuerza. 
Unos 500 detenidos temporalmente, de un total de 1.500 manifestantes, alguna barricada con neumáticos ardiendo y grupos de encapuchados tratando de abrirse paso hasta el centro de congresos, a 15 kilómetros del casco urbano, fue el balance de la jornada. 

Las autoridades locales habían dispuesto un férreo cordón de seguridad en las inmediaciones del recinto ferial, destinado a impedir encontronazos entre los cerca de 2.000 delegados de la AfD y los izquierdistas. 
Los conatos de bloqueo empezaron a primera hora de la mañana y al mediodía la situación parecía bajo control, mientras en el centro de congresos las dos alas del partido, la más o menos moderada y la radical, se enzarzaban en su pulso por definir la línea del partido. La AfD representa a un "patriotismo sin complejos", dispuesta a "presentar resistencia a la llegada incontrolada de inmigración de otras culturas" y a impedir que "en pocos años acabemos no reconociendo nuestro país", proclamó su co-presidente, Jörg Meuthen. 
El idioma alemán sufre "violaciones lingüísticas", a merced de las distorsiones con que se utilizan en las redes sociales y de la presencia de esa inmigración, prosiguió entre frenéticas ovaciones, para postular a continuación por un "sano conservadurismo". 
Meuthen fue la voz del ala radical, que aboga por prohibir los símbolos del islam -desde minaretes al burka- por considerarlo una "ideología anticonstitucional, mientras la líder y rostro más mediático del partido, Frauke Petry, llamaba a la cohesión. 
Los 2.000 delegados, concentrados en una sala cuyo aforo no daba para acogerlos a todos -ni tampoco a la abultada presencia de los medios de comunicación-, ovacionaron con pasión al primero y con más o menos complacencia a Petry. 
En medio se produjeron intervenciones como la del eurodiputado Marcus Pretzell, que leyó un mensaje solidario del ultraderechista FPÖ austríaco -"partido del futuro presidente de Austria", dijo, por Norbert Hofer, ganador de la primera vuelta de las presidenciales-. 
Pretzell anunció su ingreso en el grupo del Frente Nacional francés en la Eurocámara y defendió la reglas de la subsidiariedad y el retorno a las competencias nacionales, para evitar que "gente como Podemos en España pueda acabar marcando pautas en Europa". 
También se proclamó a un candidato propio para la presidencia del país -a renovar el próximo año-, puesto que recayó en el veterano Albert Glaser, quien lanzó la propuesta de conceder asilo a los musulmanes que apostaten de esa religión. 
Fue un arranque del congreso -que se cerrará hoy- marcado por la euforia de una formación que en 2013, su año fundacional, parecía agónica, tras no haber accedido al Bundestag (Parlamento federal) por haber quedado unas décimas por debajo del mínimo del 5 %. 
La AfD está ahora crecida, apuntalada en el voto de protesta contra la llegada de refugiados a Alemania -1,1 millones de peticionarios de asilo recibió el país, en 2015- y la erosión de los grandes partidos de la coalición de Angela Merkel. 
Tiene dos eurodiputados, escaños en 6 de las 16 cámaras regionales del país y el pasado marzo se alzó con un 24 % en el estado federado de Sajonia Anhalt (este), así como un 15 % en Baden-Wüttemberg, "Land" liderado por el Verde Winfried Kretschmann. 
El congreso se abrió con más de una hora de retraso, atribuido a los conatos de bloqueo izquierdistas. 
Una vez inaugurado, se acumularon otros retrasos por problemas de procedimiento y caos en la resolución de las múltiples mociones de los delegados, abucheos y una resolución para disolver la delegación claramente ultraderechista del "Land" del Sarre. 
Desde la tribuna de oradores se lanzaron ironías en dirección a los manifestantes -"ellos también son otra forma de vida humana"-, y alusiones hostiles a los medios de comunicación, de acuerdo al término "Lügenpresse" -"prensa mentirosa"- acuñado por el movimiento islamófobo "Pegida". EFE gc/ie

viernes, 29 de abril de 2016

Fin de semana revolucionario

El populismo derechista alemán, en pos del máximo ímpetu electoral

Gemma Casadevall

Berlín, 29 abr (EFE).- El populismo derechista de Alternativa por Alemania (AfD) define el próximo fin de semana su rumbo político entre propuestas abiertamente islamófobas, en pos del máximo impacto electoral y en medio de la erosión que sufren los grandes partidos. 
Un congreso de dos días, en Stuttgart (sur), enmarcado en las tensiones entre su ala xenófoba y la que se pretende algo más moderada, será escenario del pulso interno de una formación en auge, crecida con el voto de castigo a la acogida de refugiados. 


El empuje obtenido en las elecciones regionales celebradas en marzo en tres "Länder" -en uno de ellos, Sajonia-Anhalt, fue segunda fuerza con el 24 % de los votos- han envalentonado a su línea dura y disparado sus ambiciones para las generales de 2017. 
La líder de la AfD, Frauke Petry, pretende sujetar sus riendas y evitar un giro directo hacia la ultraderecha, un año después de que defenestrara al neoliberal Bernd Lucke, el fundador de una formación de nuevo cuño que había nacido como voz del euroescepticismo. 
Frente a ella tiene a una constelación de rivales internos defensores de la línea dura, que van del copresidente Jörg Meuthen, al veterano Alexander Gauland, la eurodiputada Beatrix von Storch y un líder regional que corteja al neonazismo, Björn Höcke. 
Una semana después del triunfo de la ultraderecha en la primera ronda de las presidenciales austríacas, donde se impuso el candidato del FPÖ Norbert Hofer, a Petry se la ve casi aislada frente a quienes buscan endurecer el perfil del partido. 
La líder de la AfD hace equilibrios entre la relativa moderación que representa y el acercamiento a quienes abogan por la prohibición de símbolos del islam -como el burka y los minaretes- y consideran esa religión una "ideología anticonstitucional", en palabras de von Storch. 
"Para practicar la religión en privado no se necesita un minarete", concedió Petry, en declaraciones hoy al diario "Neue Osnabrücker Zeitung", tras pretender que su partido no es islamófobo y que respeta el precepto constitucional de la libertad de religión. 
Petry ha aceptado una invitación del Consejo Central de los Musulmanes de Alemania a "debatir" sobre sus diferencias, mientras se calientan aún más los ánimos ante el congreso de su formación. 
"A la AfD le conviene mantenerse en la línea de Petry. La tentación ultraderechista es fuerte, pero a medio plazo no obtendrá resultados parecidos al FPÖ y corre el peligro de un desgarro interno si se precipita en esa dirección", apuntó en un encuentro con corresponsales extranjeros el analista Sebastian Friedrich. 
La AfD, fundada hace algo más de tres años, pasó una fase agónica tras no lograr acceder al Bundestag (Parlamento federal) en 2013, ya que quedó algo por debajo del listón del 5 %, a lo que siguieron trifulcas internas que se saldaron a favor de Petry. 
El auge reflejado en el 24 % de Sajonia-Anhalt es algo "puntual", a juicio del analista, debido a factores regionales y coyunturales, tras la llegada el año pasado de 1,1 millones de refugiados al país, mientras que sus perspectivas reales de voto se sitúan en la franja del 12 % al 15 %. 
Friedrich, quien admite que estuvo entre quienes "erraron sus pronósticos" en 2013, al vaticinar la lenta agonía de la formación, no duda ahora de que la AfD se consolidará en las próximas citas electorales -las regionales del "Land" de Mecklenburgo-Antepomerania y de Berlín, en septiembre- y que accederá al Bundestag en 2017. 
Al pulso interno en el congreso se sumarán las asimismo anunciadas tensiones en las calles de Stuttgart. 
La policía local ha preparado un fuerte contingente para frenar las tres manifestaciones convocadas para "plantar cara" a la AfD. 
Stuttgart es la capital del "Land" de Baden-Württemberg, donde en las regionales de marzo los Verdes se alzaron como primera fuerza y donde su primer ministro, el ecopacifista Winfried Kretschmann, negocia una innovadora coalición con la Unión Cristianodemócrata (CDU) de la canciller Angela Merkel como socio "menor". 
El 15 % obtenido por la AfD en esos comicios era ya una especie de afrenta para muchos de sus ciudadanos, a lo que se suma la celebración ahí del congreso del partido, coincidiendo encima por el 1º de Mayo, cuyo acto central de los sindicatos tendrá lugar en Stuttgart. EFE gc/tcr

lunes, 25 de abril de 2016

Angie, en el lado correcto de la vida

Obama elogia Merkel per la gestió de la crisi migratòria















































GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Un Barack Obama més concentrat en l'aliat de torn que en si mateix. I una Angela Merkel agraïda pel bany d'elogis del visitant. Aquesta era la imatge que van donar els dos líders més poderosos del món, el president dels EUA i la cancellera alemanya, en comparèixer davant dels mitjans a Hannover. La seva trobada bilateral, en aquesta ciutat de províncies alemanya on havien d'inaugurar una fira industrial, havia durat poc més d'una hora. Però, teòricament, van tenir temps de parlar de tot: de la crisi dels refugiats, de Líbia, d'Ucraïna, del tractat de lliure comerç (TTIP) -que els experts creuen que morirà amb el mandat d'Obama-, de l'OTAN i, fins i tot, dels provocadors militars de Corea del Nord.

"Merkel és al cantó correcte de la història", va sentenciar el president amb relació a la crisi dels refugiats que tantes tensions ha costat a la cancellera, així com una caiguda de popularitat.

La visita de la cap del govern alemany a un campament en territori turc, dissabte, va desfermar una nova onada de crítiques dels que l'acusen de deixar-se extorsionar pel president Recep Tayyip Erdogan a canvi que Turquia faci de frontera exterior de la UE.

Hi va haver algun punt de desacord -com el rebuig d'Obama, segons diu per raons "pràctiques", a la zona de seguretat que defensa Merkel per al nord de Síria-. Ni l'un ni l'altre van poder concretar com pensen cloure aquest any les negociacions per al TTIP entre els EUA i la UE, després d'admetre que persisteixen les "diferències" entre els dos blocs -essencialment, les pors europees de renunciar als paràmetres de qualitat.

Per damunt de tot, i vist que, de la trobada, no se n'havia d'esperar cap decisió executiva, va dominar la idea de la cohesió transatlàntica com a garantia de "seguretat per a tots", com va dir Obama. "Junts hem superat una crisi financera que semblava que ens abocava al col·lapse", va afegir. I va insistir en les qualitats que atribueix a Merkel: solidesa, lleialtat i coherència. "El futur és més important que el passat", va resumir Merkel quan li van demanar per les friccions entre Berlín i Washington arran de l'escàndol de l'espionatge massiu dels EUA.

El president va passar de puntetes sobre el tema quan li van preguntar si no li agradaria poder ser reelegible indefinidament com Merkel. I es va negar a donar-se per jubilat, amb l'argument que encara li queda molt per fer, tot i que òbviament no serà des de la Casa Blanca.

La d'ahir era la sisena visita d'Obama a l'Alemanya de Merkel, la cinquena com a president. Els mitjans alemanys recordaven el que va ser la seva estrena a Berlín, el 2008, com a candidat a la Casa Blanca. Aleshores, Merkel no el va autoritzar a fer el seu gran míting a l'estranger com ell pretenia, a la Porta de Brandeburg, amb l'argument que no volia entrar en campanyes alienes. Obama es va haver de conformar fent-lo a mig quilòmetre de distància de l'emblemàtic monument.

A Berlín s'insistia encara que els dos líders mai han superat del tot aquella dissensió d'entrada. Les cinc visites posteriors d'Obama ja com a president -en la cimera de l'OTAN del 2009; uns mesos després, en una gira que no va incloure Berlín; el 2013, per primer cop a la capital alemanya; l'any passat, en la cimera del G-7 a Baviera, i la d'ahir- han deixat un bon àlbum de fotos i molts pronunciaments sobre la fortalesa de la relació transatlàntica. Però també algun núvol, com l'escàndol de les escoltes de l'espionatge dels EUA als seus aliats, inclòs el telèfon mòbil de Merkel.

Obama tancarà aquesta visita de comiat amb una reunió informal a la qual s'afegiran el president francès, François Hollande, i els primers ministres italià i britànic, Matteo Renzi i David Cameron.

miércoles, 20 de abril de 2016

Lo último en gafas de sol



Pegida converteix en circ mediàtic un judici per insults als refugiats




























GEMMA C. SERRA - BERLIN

Lutz Bachmann, fundador de la islamòfoba Pegida, va demostrar un cop més la seva capacitat per treure el màxim rendiment mediàtic dels seus deliris xenòfobs amb la mínima despesa: unes ulleres de sol simuladores de la típica franja negra amb què es tapa parcialment el rostre dels personatges dels quals es vol preservar la identitat en els mitjans de comunicació, va ser ahir el nou senyal d'identitat del líder ultradretà. Amb aquest complement va comparèixer davant l'Audiència de Dresden, on se li obria el judici per incitació a la xenofòbia. I aquesta va ser ahir la imatge del dia, amb un Bachmann enamorat de si mateix, acompanyat de la seva esposa davant la justícia, també amb les ulleres, a tall de provocació davant el que consideren "premsa mentidera" o difamatòria contra la seva croada.

A Bachmann se l'acusa d'haver difós al seu compte a Facebook insults contra els refugiats, a qui es tracta de "bestiar" i "escòria". Bachmann, de 43 anys i impulsor dos anys enrere dels autoproclamats Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident, té molts antecedents delictius, per càrrecs com frau i tràfic de drogues. Els missatges a Facebook són un episodi més aviat menor d'un personatge que dos anys enrere va haver de deixar el lideratge de Pegida per l'escàndol causat a les pròpies files per una foto seva penjada a la xarxa en què se'l veia jugant a "fer de Hitler". La foto va provocar un gran enrenou, en un moviment que cada setmana treia al carrer fins a 20.000 persones que es deien "ciutadans comuns" en contra de la hipotètica islamització d'Alemanya. Això va ser entre el 2014 i a principi del 2015. Amb la crisi dels refugiats, i l'arribada a Alemanya d'1,1 milions de sol·licitants d'asil, els seguidors de Pegida se senten amb raó. Les seves concentracions, a Dresden, ciutat bressol del moviment, han perdut embranzida, però a canvi hi ha un partit emergent, Alternativa per Alemanya (AfD), que en les eleccions regionals de mitjan març passat va treure entre un 24% i un 12 %, segons el land, esperonada pel vot de protesta contra l'arribada de refugiats.

Bachmann va mantenir-se ahir en silenci a l'Audiència. La seva advocada, en canvi, va demanar el sobreseïment del judici, amb l'argument que els comentaris no els va escriure Bachmann. Mentrestant, des de la cúpula d'AfD se succeeixen aquests dies els pronunciaments cada cop més islamòfobs. La seva vicepresidenta, Beatrix von Storch, néta d'un ministre nazi, impulsa una moció per demanar la prohibició dels símbols islàmics -siguin minarets o burques-, que vol que sigui aprovada en el congrés del partit, d'aquí deu dies a Stuttgart.

Per Von Storch, l'islam és una "ideologia anticonstitucional". Un pronunciament molt semblant als de Pegida, no ja des de la plaça de Dresden, sinó des d'un partit que aspira a entrar al Bundestag (Parlament federal) l'any vinent, empesa per l'ascens a escala regional.

Virtual i real

Dresden ha esdevingut no només el centre neuràlgic de la islamofòbia verbal, per mitjà de Pegida, sinó que el land al qual pertany, Saxònia, ho ha esdevingut també de les agressions i atemptats contra els refugiats. Ahir mateix van ser detinguts en una població veïna a Dresden cinc presumptes terroristes ultradretans. Se'ls imputa atacs a pedrades contra centres de refugiats i un atemptat contra la seu d'un partit esquerrà. No és un fet aïllat. A Saxònia hi va haver l'any passat més agressions contra refugiats que a cap altra land alemany. No és una situació nova, derivada de la crisi migratòria, sinó latent, contra la qual l'estament polític s'ha mostrat impotent.

domingo, 17 de abril de 2016

De regreso de Miraflores


http://www1.wdr.de/mediathek/av/audio-keiko-fujimori-gana-vuelta-en-peru-100.html

Keiko, a la segunda vuelta



Para Estación Sur, en secreta misión con Sergio Correa

Colores y sabores de la nueva ensaladera alemana


Los "Länder" alemanes ensayan exóticas coaliciones: kiwi, kenia, semáforo


Gemma Casadevall

Berlín, 17 abr (EFE).- La erosión de electorado en los grandes partidos y la irrupción de nuevas formaciones ha precipitado a los "Länder" alemanes a explorar coaliciones de Gobierno identificadas con nombres exóticos -kiwi, kenia o semáforo-, en busca de mayorías estables. 
La gran coalición de la canciller Angela Merkel -la Unión Cristianodemócrata (CDU), la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU) y el Partido Socialdemócrata (SPD)- no pasa por su mejor momento, pese a aglutinar el 75 % de los escaños la cámara baja (Bundestag). 
A la tensión persistente por la crisis migratoria, en que la CSU ha presionado sin tapujos a Merkel para que frene la llegada de refugiados, se sumó ahora el rechazo del SPD al visto bueno dado por la canciller a la apertura de un proceso contra un humorista por injurias al presidente turco Recep Tayyip Erdogan. 
En paralelo a esos disensos a escala federal, se suceden las negociaciones de coalición en tres "Länder" alemanes -Renania Palatinado, Sajonia Anhalt y Baden-Württemberg-, donde los comicios regionales del pasado marzo dejaron panoramas inéditos en el país. 
El auge de Alternativa para Alemania (AfD), una formación de raíz euroescéptica que adoptó ahora tintes xenófobos, desbarató el reparto tradicional entre los grandes bloques -CDU/CSU y SPD- y sus eventuales socios menores -Verdes, Izquierda o liberales-. 
Tres años después de su fundación, y sin escaños en el Bundestag, la AfD se disparó al 24 % en Sajonia-Anhalt, donde se erigió en segunda fuerza, mientras que en Renania Palatinado y Baden-Württemberg obtuvo un 15 y un 12 %, respectivamente. 
El desgaste sufrido tanto por la CDU como por el SPD y el auge del AfD fue el denominador común en esos "Länder", de tejido político muy distinto entre sí. 
En Baden-Württemberg se dio el caso de que Los Verdes superaron a la CDU, cuatro años después de lograr el hito de colocar a uno de los suyos -Winfried Kretschmann- al frente de ese gobierno regional, respaldado entonces por el SPD como socio menor. 
Si eso fue ya una sacudida, ya que invirtió el esquema clásico de alianzas roji-verdes para dar el liderazgo al ecologismo, ahora todo apunta a que Kretschmann liderará el próximo gobierno con la CDU como socio menor. 
A esa constelación se la llama ya coalición "kiwi" -Verde con pepitas negras-, alusivo al dominio ecopacifista sobre la CDU, tradicionalmente identificada con el color negro. 
La segunda e innovadora constelación a explorar recibe el nombre de "Kenia", por los colores negro, rojo y verde de la bandera de ese país, que corresponden a la CDU, el SPD y, de nuevo, los Verdes. 
El pre-acuerdo entre esas tres formaciones para Sajonia-Anhalt quedó cerrado esta semana, como solución a la situación creada por el auge del AfD y a la imposibilidad de reeditar una gran coalición. 
La tercera fórmula es la llamada coalición semáforo -SPD, Verdes y liberales, a los que se identifica con el amarillo- para Renania Palatinado, hasta ahora con un Gobierno roji-verdes. 
Este tripartito no es tan innovador como la fórmula "kiwi" o "kenia", puesto que hubo otros tanteos precedentes a escala de los "Länder". 
Que ahora reviva, sin embargo, ilustra la capacidad de adaptación de los partidos alemanes, en aras de dar con mayorías estables en un país alérgico a gobiernos en minoría, inclusive en los "Länder". 
Los tanteos que se dan a escala regional se interpretan en Alemania como ensayos para futuros gobiernos federales, siempre que las diferencias entre los socios no sean abismales, por ejemplo, en materia de Exteriores -algo que no frena una coalición regional, por no entrar en sus competencias-. 
A falta de un año y medio para el fin de la actual legislatura, y en medio del deterioro de la gran coalición de Merkel, el líder de los Verdes, Cem Özdemir, lanzó este fin de semana una primera señal en dirección a las generales de 2017. 
Özdemir, de raíces turcas, identificado con el ala pragmática del partido y originario de Baden-Württemberg, como Kretschmann, aspira a ser el cabeza de lista verde para el próximo año. 
Su condición de moderado daría alas a otra modalidad de coalición inexplorada, a escala federal, como es la alianza CDU-Verdes, para la que aún no se acuñó un nombre. EFE gc/msr

sábado, 16 de abril de 2016

El amigo turco



Merkel dóna llum verd al processament per injúries a Erdogan


 L'humorista va titllar el líder turc de “follacabres”


































GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Un humorista amb fama de provocador, Jan Böhmermann, va desfermar ahir una crisi en la gran coalició d'Angela Merkel, entre l'espasa del que reclama el seu gran aliat en la crisi dels refugiats, Turquia, i la paret del dret a la llibertat d'expressió.

Böhmermann havia tibat la corda en recitar un poema deliberadament injuriós contra el president Recep Tayyip Erdogan -entre altres coses, incloïa el terme follacabres- davant les càmeres de la televisió pública.

Erdogan, que uns dies abans havia protestat formalment per una altra paròdia televisiva però de caràcter més innocent, va presentar una demanda contra Böhmermann, que obligava Merkel a abandonar la neutralitat.

La cancellera es va prendre uns quants dies abans de respondre. Finalment, ahir va comparèixer davant els mitjans per embolicar-se en una llarga explicació, dins el seu estil de repartir-ne una de freda i una de calenta, però que contenia una frase clau: sí, el seu govern donarà curs a la demanda d'Erdogan.

Ha estat una decisió no compartida per la resta de la coalició, va dir. La llibertat d'expressió és un dret fonamental en tota democràcia, com ho és la independència entre el poder polític i el judicial, hi va afegir. I, a més, l'article del Codi Penal a què es remet la demanda d'Erdogan -el 103- és anacrònic, va admetre.

Tot i això, Merkel es va decidir per aplicar aquest desfasat article, que tipifica com a delicte la injúria a caps d'estat estrangers, amb penes de presó. En la mateixa intervenció, va constatar els lligams d'amistat que uneixen Alemanya i Turquia -país d'origen de la més gran comunitat d'immigrants del país, va recordar- i es va comprometre a impulsar un projecte de llei per abolir l'article.

Totes les explicacions no van salvar aquest cop la cancellera. Una hora després, dos dels seus ministres socialdemòcrates, el d'Afers Estrangers i el de Justícia, Frank-Walter Steinmeier i Heiko Maas respectivament, van comparèixer pel seu compte per explicar que Merkel havia fet ús del seu vot qualitatiu per imposar una decisió que ells havien rebutjat. "En igualtat de vots, la decisió la va adoptar la cancellera", va dir Steinmeier. És una decisió equivocada, hi va afegir Maas, i va qualificar de "no conforme als temps actuals" l'article que penalitza "l'insult majestàtic" i que estableix que una demanda així necessita el consentiment del govern.

Aliat clau

Totes les explicacions de Merkel a favor de la llibertat d'expressió i el compromís de retirar una llei obsoleta no van impedir una allau de crítiques de totes bandes, des dels dretans euroescèptics fins al partit de l'Esquerra, a més dels socis de coalició. Merkel s'ha agenollat davant Erdogan, era la síntesi de tots plegats. El president turc ha estat el seu millor aliat en la crisi dels refugiats. Ankara i Brussel·les van pactar les deportacions massives de peticionaris d'asil de Grècia a Turquia, un acord que porta el segell de Berlín, després de mesos de tensions sobre Merkel per la imparable arribada de refugiats al país: 1,1 milions el 2015.

En aquest context, les pràcticament úniques paraules de comprensió envers la cancellera, les va pronunciar Horst Seehofer, el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) que més durament havia pressionat fins ara Merkel perquè aturés l'arribada massiva de refugiats.

martes, 12 de abril de 2016

Derecha contra más derecha



Dues dretes s'enfronten pel poder en un Perú marcat pels Fujimori



 Keiko i el seu germà petit, Funji, fills de l'expresident, s'imposen a les urnes

 El moderat Kuczynski lluitarà per la presidència, des de la posició de veterà


























GEMMA C. SERRA - LIMA



El pitjor malson per a la candidata esquerrana Verónika Mendoza i per als milions de peruans que encara temen el retorn del cognom Fujimori al poder, a la dreta o a l'esquerra, es va fer realitat diumenge: Keiko Fujimori, la filla de l'expresident empresonat per corrupció i crims contra la humanitat, es va imposar amb claredat en la primera volta presidencial, mentre que el seu germà petit, Funji, va ser el més votat en els comicis per al nou Congrés.

Un 39,4% dels vots va obtenir la Força Popular de Keiko, mentre que qui serà el seu rival en la segona volta, Pedro Pablo Kuczynski, un dretà moderat, es va quedar en un 23,7%. Mendoza va obtenir un 17,2%, segons els resultats encara provisionals difosos dilluns per l'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE). Dos expresidents, Alan García i Alejandro Toledo, es van enfonsar amb un 6,7% i un 1,2%, respectivament.

L'eliminació de Mendoza deixa el votant sense una alternativa d'esquerres en la segona volta, en un país on el vot és obligatori -i durament sancionat l'incompliment d'aquest deure-. Al damunt, les eleccions van quedar tacades per la desorganització, les queixes pel mal funcionament del nou sistema de vot electrònic i la tensió política. Un atemptat de Sendero Luminoso contra una patrulla policial, amb onze morts, havia sacsejat la jornada de reflexió, dissabte, i probablement va perjudicar Mendoza, a qui la dreta atacava com a "defensora del terrorisme". Pitjor encara, per a la candidata, deu haver estat la reputació de mal govern que deixa Ollanta Humala, el president sortint, a qui Mendoza havia estat vinculada fins tres anys enrere.

Keiko, de 40 anys, representant de l'ala dura i hereva del fujimorisme, va proclamar des del balcó de l'hotel Meliá de Lima, que havia guanyat "el canvi". Kuczynski, de 77 anys i ministre en temps de dos expresidents -Fernando Belaúnde Terry i Alejandro Toledo-, intentarà impedir-ho, de cop convertit en taula de salvació accidental no nomes per a la dreta dita civilitzada, sinó per a tots els que temen el retorn de l'imperi absolutista dels Fujimori, a la presidència i al Congrés.

No ho té fàcil, aquest veterà que va fer campanya amb l'eslògan Ell sí que en sap -contraposició al Sí que es pot adoptat per Mendoza-, en al·lusió a la seva experiència.

Les eleccions de diumenge han deixat molts dubtes i polèmiques -com ara la generada pel secretari general de l'OEA, Luis Almagro, en advertir que Perú va cap a la "semidemocràcia". Amb aquest pes es va cap a la segona volta, el 5 de juny. "Ha estat un procés enterbolit per circumstàncies anòmales, on podia haver-hi hagut un curtcircuit i on el Jurat Nacional Electoral ha deixat que li esclatés la situació als nassos", va dir Walter Albán, cap de Proètica, la branca peruana de Transparència Internacional.

L'exclusió en la recta final de dos candidats que pujaven en els sondejos com a alternativa -Julio Guzmán i Luis Acuña-, en un país "de gran feblesa partidària", va dir Albán, ha deixat lliure el camí a Keiko. "Perú no és país d'esquerres. Guzmán hauria pogut presentar batalla com a alternativa no dretana. Per sort, no hi va haver el curtcircuit que deia, però ens queda la segona volta", va concloure.

lunes, 11 de abril de 2016

Keiko o Verónika, con permiso de PPK



Fujimori domina un Perú dividit


 La condició de favorita de Keiko, filla de l'expresident, fa que es dispari la tensió al país andí

 L'esquerra rejovenida de Verónika Mendoza i el dretà Pedro Pablo Kuczynski lluiten per forçar una segona volta






















GEMMA C. SERRA - LIMA (PERÚ)

Un terrabastall de crits a favor i en contra de Keiko Fujimori -"presidenta, presidenta", d'una banda; "Fujimori, assassins, torneu-nos el que ens vau robar", de l'altra- a la sortida del col·legi electoral de la Virgen de la Asunción, en una barriada rica de Lima, il·lustrava la situació del Perú ahir. La filla de l'expresident Alberto Fujimori
-a la presó amb una condemna de 25 anys per corrupció i crims de lesa humanitat- lluita per segon cop per arribar a la presidència, amb els sondejos clarament a favor. Va haver d'entrar a votar protegida per un impactant cordó de seguretat. En va sortir entre empentes, desafiadora, amb el seu somriure japonès.

L'any 2011 va ser derrotada en la segona volta per Ollanta Humala. La mala gestió al poder d'aquest exmilitar, vist ara com un traïdor a l'esquerra que va representar, l'ha empès cap amunt en els sondejos. La pregunta ahir no era qui serà el guanyador en aquesta primera volta presidencial, perquè es dóna per fet que serà Keiko, sinó qui la podrà aturar en cas que sigui necessària una segona volta. Quina és la millor opció per impedir l'arribada al poder d'aquesta dona de 40 anys, que per a molts peruans representa una revalidació de les monstruositats del seu pare, per molt que se n'hagi distanciat al llarg de la campanya.

Atac de Sendero Luminoso

Les opcions es dividien entre l'esquerrana Verónika Mendoza, de 35 anys, candidata del Front Ampli, que vol combatre la delinqüència amb integració social, i l'exministre Pedro Pablo Kuczynski, dretà, que comparteix les consignes de Keiko de la mà de ferro, però que es percep com una versió civilitzada de la dreta. La jornada electoral d'ahir va ser molt tensa, després d'un dia de reflexió previ que va quedar marcat per un atemptat contra una patrulla militar atribuït a Sendero Luminoso, la banda terrorista d'arrel marxista, leninista i maoista, amb quatre morts -tres soldats i un civil- a la selva peruana.

Si a Keiko se l'acusa de ser la continuadora del seu pare, a Verónika li va correspondre ahir aguantar, després de votar a Cusco, al cor del Perú, els crits de "terrorista, terrorista". A la candidata del Front Ampli se l'acusa de "simpaties" amb Sendero Luminoso, que ella ha negat sempre.

Fins i tot dins de l'esquerra pragmàtica hi ha qui defensa que l'únic rival que pot aturar Keiko en una segona volta és el moderat Kuczynski. Seria, en aquest cas, una segona volta de dreta contra dreta, un escenari que implicaria deixar frustrat l'elector d'esquerres en un país on, a més, el vot és obligatori.

viernes, 8 de abril de 2016

En la cueva de la observación

Bildergebnis für dw

A
utor Gemma Casadevall (ER)

Fujimorismo vs. antifujimorismo, más otros apellidos del pasado

Se diría en Perú que todo gira este domingo en torno al apellido Fujimori. Pero hay también otros antiguos conocidos. Nueva en estas lides es, en cambio, Verónika Mendoza.
default
La gran favorita en la primera ronda de las presidenciales es Keiko Fujimori, de 40 años -hija del expresidente encarcelado-, por segunda vez candidata tras ser derrotada en 2011 por Ollanta Humala. Su rival en la segunda vuelta, de haberla, puede ser Pedro Pablo Kuczynski, 77 años, derechista como ella y ministro con Fernando Belaúnde Terry, primero, y Alejandro Toledo, después. O Verónika Mendoza, el único nombre nuevo, de 35 años, dispuesta a reconquistar el Perú izquierdista que se siente “traicionado” por el derechizado Humala.
La carga de Fujimori
default
Keiko y el lastre del apellido.
Keiko no lo ha tenido fácil en la contienda. “La mochila del apellido pesa mucho“, afirmaba ante una nube de periodistas, poco antes de la concentración final ante el Estadio Monumental de Lima. Ha invertido buena parte de su campaña en distanciarse de un padre que cumple 25 años de prisión por crímenes de lesa humanidad y corrupción y de cuyo autogolpe se cumplieron en esta semana preelectoral 24 años, lo que desembocó en marchas multitudinarias por todo el país “anti Keiko”.
No es fácil distanciarse, cuando además su discurso se apuntala en propuestas como la construcción de 20 cárceles adicionales, algunas a 4.000 metros de altura, ya que la lucha contra la inseguridad y la delincuencia es eje central de su programa.
La “V” de Verónika
default
Los posibles rivales de Keiko Fujimori en segunda vuelta.
“Vero, Vero, Vero”, gritaban decenas de miles de voces, también en el cierre de campaña de Lima, en la Plaza 2 de Mayo -alusiva a la independencia contra el poder colonial español-. Para el Frente Amplio, todo parece definirse en la letra “V”: por “victoria“, por “venceremos”, por “valiente” y por supuesto por Verónika.
El segundo apellido de la candidata izquierdista es Frisch y parece predestinada, también por edad, a aportar algo de frescura a una elección dominada por nombres del pasado: Fujimori, más el exministro Kuczynski y los expresidentes Alejandro Toledo y Alan García, que también figuran entre los candidatos, aunque sus opciones se den por descartadas en los sondeos.

Elecciones sufridas

“Estamos atados a una ley inoportuna, dictada en enero por el legislativo, que nos obliga a estas perturbaciones”, comentó Távara Córdova, en declaraciones a DW. Se refiere a la ley 30414, en vigor desde el 17 de enero, que ha “encorsetado” el proceso en un cronograma “atípico”, dice.“Las elecciones ajenas se disfrutan; las elecciones propias, se sufren”, decía el presidente del Jurado Nacional Electoral (JNE), Francisco Távara Córdova, en su saludo a los observadores internacionales presentes en Lima. No era una ironía para romper hielo, sino una alusión al término “semidemocracia” con que definió a Perú el secretario general de la Organización de Estados Americanos (OEA), Luis Almagro, a las exclusiones de varios candidatos ya en la ronda final -el economista Julio Guzmán y el empresario César Acuña-, así como a las apelaciones que el JNE seguía estudiando a días de los comicios.
El JNE ejerce de anfitrión para una serie de misiones de observadores internacionales, mientras que el director de Observación de la OEA, Gerardo de Icaza, trata de limar, sobre el terreno, las asperezas enviadas por Almagro vía twitter, tras una reunión con el excluido Guzmán.
La OEA desplegará el domingo 79 observadores por todo el país, invitada formalmente por Perú, pero convertida en una presencia incómoda para las autoridades electorales.
“Nosotros estamos aquí para acompañar el proceso, no para evaluar“, afirma el jurista y senador colombiano Horacio Serpa, jefe de la misión de UNASUR, como si quisiera contribuir a que Távara Córdova sufra menos y disfrute más de su domingo electoral.